.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

....

....
Calendari d'Advent 2021 CAN CARRASCA - Elements Festius Hivernencs. PREM PER ENTRAR-HI A LA COL·LECCIÓ.

diumenge, 7 de novembre de 2021

I al caputxo tant dolç que he firat hi havia certa ametla amarga...

 


Cocentaina, a diumenge set de novembre de 2021.


Diu la dita que qui afirma tota aquella festa pot ser allargassada perquè s'hi ha fet una gran inversió és que no sap que és Festa. Festa és treure al carrer de cada dia allò que ens el farà distint per uns moments; el capgirar la quotidianitat angoixant amb la singularitat excepcional i, sobretot, fugissera. Que allò breu, si bo i breu, dues vegades més record serà, i serà bell. 




D'altra manera, preparem-nos per a fer una Entrada morocristiana més una vegada tenim ací ja músics, vestits, cavalls i carrosses. I ja que estem, anem a fer una altra vegada la volta de la processó mentre duren els ciris i la música aguante, home, ja que els entra per a la subvenció anual... Eh, ja que t'has vestit de contestana i tens el monyo fet i la cara llavada, una volteta més... I no serà que vols fer de fenici i reconvertir el fet Festa en fet profit? He parlat i parlat amb firers que em diuen que sí, que cal un canvi i és el moment d'afrontar-lo... Potser juntar-ho tot entre dos caps de setmana m'ha contat el dels torrons. Em diu el de les bosses que ell ha plegat, que açò és insuportable... I vaig oint tanta opinió que no... I el qui ara arriba i diu que on estan els animals, que la web no deia que aquesta setmana, que havera vingut. I qui ve a posta per la maquinària però li hagués plagut firar-se al mercat cristià... Té mal resoldre l'embolic després d'aquest experiment, no sé... No m'agradaria estar en la pell de qui depenga d'açò pels seus vots, no, ni tant... Jo, vist el postureig dominant i la banalització total del calendari ben clar ho tindria... Si tot ja et da tan ben igual, xica, torna-te'n a les dates de Sant Miquel, que fa caloreta encara i no patirem com ahir o com hui, que me n'he vingut tapat a capes, com les cebes, i totes en fan falta amb mans carpides com les meues... 


I m'he aparcat al Pla de la Font mateix, sorprés encara. Fira oficial i jo aparcat entre tanta buidor decorada. Deixa, que igual em trobe els Nanos del Raval muntats vora l'Àngel Custodi, o de tan matí com vinc, em creue amb la Diana perquè els festers volen fer útils, i tan útils, les mantes dels vestits... Qui sap quina vindrà ara que camine esmaperdut oint no els sons de la meua Fira, sinó les portes de les cases del carrer Major com s'obren, com neteja la veïna a qui li dic bon dia. Igual de tan negre com vaig, em creu dels Reis d'Orient... M'ature a xarrar amb un conegut que em parla de com li toca d'aparcar lluny de casa tant de temps, xe, com si em tocara pujar cada dia d'aquests a la Corriola... Quin és el guany, llavors, si s'inverteix en molestar el vianant que fa del poble antic encara viu en temps de buidar i començar a tapiar portes i finestres...???



Jo vaig rumiant-ho tot, que es desperea ací el marcat firal i els meus passos ressonen la buidor, i la fan eco potser del tant buit que ni m'escolte i tot m'ho reberbera, i el fred que fa... 

Arribe a l'stand de la premsa, que hui farà de lloca sols de Milagro i David, ben abrigats que l'aire corre com si no tingués aturador ni portes el camp. Encara tardaran, és molt matí i tinc bona cosa de fam, però és tot tancat encara. Ben a poc a poc, els firaires van retirant lones i entelats, preparant mostraris i envelats per a rebre aquells esforçats que, igual com jo, van més per inèrcia devotiva que no per altra cosa, havent-hi tantes coses al món de cadascú una vegada fora ja de calendari... Milagro em preguntarà per les minetes d'animetes quan, un servidor, ja està en mode endavant, Betlem digam, amb decisions poc clares... Faré per terç any continuat homenatge a Cocentaina?




Fa tan bona aroma a dolç dolçal que se me'n puja el record de vells sabors que no em retornen més que a la imaginació de qui sent el seu passat un paradís perdut dit Cocentaina i també Fira... Les xicotes que atenen els visitants allí mateix, em deixen que m'arramble a una cadira i una taula que faran després d'estudi esforçat on passarà cadascun a dir la seua definitòria. Que tot molt bo, que tot molt bé, que igual han vingut les Falles per quedar-s'hi...

I mentre espere, full obert, llapis en mà, comence a apedaçar un poema...




Quan arriba la Ministra (Carrasca) ja el tinc acabat. 
Em sorprén, de nou, oir-la en la primera de les connexions. Dreta, d'ací cap enllà i sense cap tanca que no puga tombar, entrevistant-la, te la veus fer vint minuts seguits de Fira sense guionitzar, així, a pèl i sense cap ni un a la llengua, prompta i seguida... Qui té el tema sabut, i sentit, no cal que s'hi prepare perquè ja ho està, ho tinc clar. 
Em diu que entraré jo, més no, la immediatesa mana i em sé reompliment quan no hi ha què dir, qui entrevistar. Quan encara no ha arribat el convidat o el polític de torn es fa de rogar... Ho tinc tan assumit que em crec eixe paper... Per això, si passa Dani Miquel amb tan bona companyia, la de Josep Alcover, com no entrevistar-los...?!!! 




Després es dona l'oportunitat que intervinga el doctor Rico, portanveus de la Plataforma de Metges i Metgesses de l'Àrea de Salut d'Alcoi, que faran una concentració per la sanitat pública de qualitat que volem. Serà dissabte 13 de novembre, pel migdia, a la Bandeja d'Alcoi. I jo també vull fer-me ressó... 


Però quan veus que al darrere vas tu i ni tant sols t'han citat al facebook o com es diga que pengen a internet de Ràdio Cocentaina, veus que, en veritat, no ets ningú. Un reompliment tant sols. L'ametla, amarga... 





Aleshores, només tens gana de llegir el poema que has escrit i agrair a Milagro les seues atencions i bona voluntat... I ací te'l llig:





I és ple migida i ja hi ha fam per volar, que no he esmorzat ni esmorzaré ja... 
Mire els meus darrers racons, els plecs firers de la meua persona.



I me'n vaig, que jo ací no faig res... I ja és temps de noves aventures que em facen seguir en el vol.

No és tot trist, ni tant sols... Que la vida només és rodar i rodar...




I anar collint olives, per suposat.

Si agraeixes a uns manifestes rebuig a uns tants altres en aquest món tan boig postural. Els castellans han fet bé d'incolure aquell definitori al seu parlar, "ofendiditos"... No ho sóc jo. Però en no haver-me congraciat amb la Fira com volia, amb tan mal divendres passat com dissabte d'ahir, per a què més patir, matinar, caminar i xarrar?





Quan potser s'és feliç sols mirant per firar arribat el moment: fred primer, ben a prop del Tots Sants al poble que per meu tinc atenent com va el meu. Tot com va...