.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

....

....
Calendari d'Advent 2021 CAN CARRASCA - Elements Festius Hivernencs. PREM PER ENTRAR-HI A LA COL·LECCIÓ.

dimarts, 23 de novembre de 2021

El meu "Alfonso X el Sabio", que fa 800 anys...

 



La Vall d'Albaida, a dimarts vint-i-tres de novembre de 2021.

Va bé que els valencians només sabem d'un dels nostres reis, en Jaume I el Conqueridor, i per causes inevitables que li han evitat part de la llegenda negra tot blanquejant-la. Per això mateix, per ser-ne el "rei fundador" i tal, les seues bestieses han passat a millor vida i només queda aquella aura que, quan et poses, desseguida et veus entre fangors. I més si, com acostuma el comú del general, peques d'analitzar aquella època des dels ulls de l'ara tan políticament correcte com desitges que siga, d'incorrecte dic... Si peques de tal venial manera, ets capaç de carregar-li a l'home els delmes capitals de la teua pròpia ideologia...




Em ve al cap aquella anècdota que el tio Paco Muñoz conta de vegades i que em té com a artífex. Ell es queixa en una de les seues cançons de qui contarà la nostra història i del poc cas que el sistema educatiu li havia prestat a Jaume I durant el franquisme i tal... I després t'ho complementa dient que ell s'havia de saber tots els reis medievals... Que si Fernando III el Santo, que si el seu fill Alfonso X el Sabio... I que quan es va enterar que aquells no tenien res que veure amb els valencians, va agafar un batistot que encara li dura... I ací entre jo quan li vaig recordar, ans del concert de la seua última gira a Alacant, que no contara eixa anècdota allí, que el Savi sí que fou rei dels alacants... Si es va riure...




Bé. Hui, el rei Alfonso aquell arriba als 800 anys, que va nàixer el 23 de novembre de 1221... Què es treia del seu sogre el Conqueridor, 13 anys? Ausades que li va tocar aguantar tonteria al Jaume nostre... Fama és que sent enemic de la terra, la nostra, Alfons, en nom de son pare Ferran, va voler prendre-li el pèl i Xàtiva a Jaume amb l'excusa d'una promesa que li havia fet un tal cavaller Ovieto Garcia en nom del rei d'Aragó com a dot de la infanteta Violant, filla seua, i que Alfons prengué per muller quan tenia ell anys i ella . De tot això parla el Tractat d'Almisrà que es representa cada any al Camp de Mirra i l'argument del qual t'acabe de resumir per si no el sabies que ja ésvergonyaquenoelconeguesambtantfamóscomésiimportantperalahistòriadelsvalenciansital... Ai.




Un servidor té ben present que potser, a banda del seu sant pare, és l'únic rei castellà que coneix a banda dels de les aventures desventurades del mercenari "Cid" i les histèries aquelles divertides del naixement a la reialesa dels Trastàmara quan Enric el de les Mercés va matar el germanastre Pere, el Justicier pel poble vil i el Cruel pels nobles i pels pobres valencians que van patir de valent les guerres que mantingué amb el el nostre Pere el Cerimoniós... Allò del Bertrand du Guesclin que tanta gracia em feu de xicotet amb el "Ni quito ni pongo rey, pero ayudo a mi señor", dic... Si hi ha anecdotari reial en la meua republicana vida, recollinsos... 




Però lluny del Campet i el tractadisme, un servidor sempre ha estat pendent d'allò que aquell rei feia des que a l'escola li ensenyaren, m'ensenyaren, que l'home fou important per la vessant cultural. Sí, l'Escola de Traductors de Toledo, el seu treball cancelleresc (ja és curiós que no em nomenaren mai la Cancelleria Reial jaumina...) i, sobretot, el seu treball trobadoresc marià (seu diuen, com també ho diuen del Llibre dels Fets d'en Jaume i no n'escriví ni un mot..., que els dictava...) Un conjunt de 427 peces de lloança mariana que vaig arribar a estimar-me moltíssim quan estudiava jo el galaicoportugués a la carrera de literatura castellana... Les famoses "Cantigas", sí, que encara em meravellen... Un seguit de narracions poètiques d'un ventall amplíssim de miracles atribuïts a la seua dèria creencial, la Mare de Déu, i que va redactar i musicar de manera magistral... Ei, que ell era culte i cantava a la "Verge" mentre que Jaume era guerrer i la duia a la sella del cavall i anava transformant mesquites locals en parròquies de l'Assumpció allà on xafava... 

I nosaltres? Nosaltres hem aprofitat més la música que no les lletres, això està clar... Jo només sé cantar i a trossos la famosa Cantiga 100.


I això que tinc massa cd's i tot cantigueris del senyor Eduardo Paniagua... Nyas, un miracle que succeí a Elx mateix...

"Resurgir póde e fazê-los séus
vivê-la Virgen de que naceu Déus.

Dest' un miragre mui grande mostrou
en Élch' a Madre do que nos comprou
polo séu sangue e que se leixou
matar na cruz per mâos de judéus..."
i tota la pesca d'aquell temps...

I em meravella quan, teatralment, en el Tractat, que jo no me n'isc massa del rogle, en un sol·liloqui preciós, l'actor que fa d'infant Alfons recita uns versos mentre sona la melodia cent... 

"Señora, por mor de Dios,

habed memoria de mi,

que mis ojos, como ríos,

lloran desde que vos vi;

hermanos, primos e tíos

todos por vos yo perdí

e mi vida perdería

si vos non pensais en mi".

Poc religiosa la veig; però queda tot tan rebonic...




Bé, l'infant xativicida, la seua música dic, per bonica, harmònica, definitòria, abundosa i exemplar, l'hem utilitzada per a tantes coses, sobretot aprofitant que no paga drets d'autoria, que podríem estar hores donant exemples. Però no, que ens menja pels peus la feina de l'institut i un dia d'aquest petarem (avisarem abans per tal que vos aparteu convenientment, però). Uns talls d'exemples...

Que Hollywood necessita una marxa medievalitzant per acompanyar eixa pel·lícula d'indis i vaquers en l'Hispània canyí del XII dita "El Cid"?, doncs crida al gran Miklós Rózsa, que et pareix açò amb el permís del senyor Menéndez Pidal.


Queda "xulo", eh? Quin recurs el Savi... Ei, i no cregues, que també hi remesclà el senyor Rózsa part del Llibre Vermell de Montserrat!!! Si és que...!!!

I res, que els grans més grans l'han tingut com "inspiració"... Frederic Mompou, sense anar més lluny...:




Que la senyora Maria Laffitte volgué cantar Ramon Llull i no tenim músiques lul·lianes?, doncs s'agafa la melodia cantigueira que li convingué, i avant. Almenys Llull i n'Alfons foren coetanis...



Que el senyor Bieito Romero ha trobat un pou de coses recontraboniques per a treballar i que l'apreciada gent de Luar na Lubre es guanye el pa i el vi de cada dia? Doncs abans...





Aquesta darrera preciositat sembla fins i tot una marxa cristiana, veritat? Doncs "mera", acabaré censurant-me tot deixant per a una altra ocasió florida la de músiques festeres morocristianes que amaguen frases musicals de les cantigues quan no cantigues senceres; per no ofendre, pots imaginar-te...

Fora de la raó política, no diràs que no és una imatge amable i sonada la que ha conformat el "meu" Alfons el Savi, el sentimental. Pocs monarques han hagut al món als qui hagen atribuït deixar tal petjada cultural... 

Per molts anys i gràcies, majestat...