La Vall d'Albaida, a dimecres vint-i-set d'octubre de 2021.
"Carabassa m'han donat, jo l'he presa per meló.
Més val menjar carabassa que casar-se amb un pendó".
Cançoneta tradicional mariolenca.
Ei, no, ni m'he tornat boig ni he renunciat als meus valors personals, res més faltaria... Només m'ha pegat per fer un fanalet tradicional, com els tants que he fet per l'estiu amb síndries, melons de tot l'any i d'or i amb pimentons fins i tot (bajoques per a tants de vosaltres...). Que aquesta vegada he seguit el model Jalouínic nord-americà..., no sé, jo volia més el Jack O'lantern irlandés, però bo, per a tal efecte millor una creïlla... Ho provaré aquests dies... Fins el dia d'Ànimes, dimarts que ve dos de novembre que tinc temps...
M'explique, la meua primera carabassa i com estava de dura, la dona... Res, que havia pensat en arreglar l'aparador totsantànic de Photofinish de manera senzilla però lluïda... I aprofitant aquella columna tan rebonica que té Juanjo Alcaide (que m'ho consenteix tot, el pobre...), sí, aquella sobre la qual va abocar-se el dimoni que tinc retratat a casa meua, exacte... Doncs "mera", unes teles per ací, unes teranyines per allà, fotos de monstres infantiloides, alguna de les meues palmatòries de ferro, una làmpada vella de l'Ikea i una calavera que no sé jo sí... I ja tens el bodegó fet, més natura morta que altra cosa...
Però primer calia fer la carabassa...
I res, un dia d'aquests, després de corregir exàmens i carabassar a aquelles i aquells que no fan res, que em vaig posar a tallar i buidar i en vint minuts que me la vaig arreglar...
Si ho estava, de dura, xe!, que el braç em dolia en el moment d'encendre el ciret de l'endins d'aquella carn vegetal untosa i odorant...
Però clar, Juanjo ha de menjar, així que toca farol de carabassa? Doncs que entre cap a casa i veurà el truc que li faig per tracte, que passe... Si això pot ajudar-lo una mica a fer d'aquell racó de carrer un joc divertit, un espectacle...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada