.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

....

....
Calendari d'Advent 2021 CAN CARRASCA - Elements Festius Hivernencs. PREM PER ENTRAR-HI A LA COL·LECCIÓ.

diumenge, 17 d’octubre de 2021

Gori, gori, xiu, xiu... Va de titelles! (... i de Mort).




Benissoda, a diumenge dèsset d'octubre de 2021.


"Gori, gori, gori, xiu, xiu... Una coca fina i al riu!".

Arribe a Benissò amb temps, i temps després que començarà l'espectacle, quan els periodistes deixen que comence i tal... 



"Gori, gori, xiu, xiu. Qui no plora no riu".


És un matí rar. Jo hauria d'estar en altres latituds, però no m'ho permet la càrrega laboral que prove a controlar però que se'm va de les mans... Conduisc tranquil. Hi ha l'octubre que s'ha fet hui de boira, boira que es carrega amb el fum que d'amagat s'hi remescla, de les cremes als bancals, i li dona un sabor aspre a l'intent de pluja. Hi ha mosques, moltes mosques, i l'ambient acaba fent-se apegalós en aquest indret futbolístic inesperat. Tan inesperat com una Mostra de Titelles, la 36a a la Vall, per l'octubre i  només publicitada per les xarxes. Jo, com que sembla que em navegue mal, malo, malo, no me n'assabente i la culpa encara sembla que la tinga sencera... Sort que del Ball de Sant Vito m'avisen despús-ahir mateix, saps que actuem diumenge a Benissó i que tractem el tema de les magranes i tal...? I jo, que això mateix, em malnavegue en llaüt i pel mar de l'esforç menys traçut, trobe un recés collonut per a aquest temporar tan fotut... 






M'alegre molt d'haver vingut perquè l'espectacle no només em convenç, sinó que em venç. I poder saludar el senyor Xavier i el senyor Manuel després de tant de temps ha estat un goig. Ah!, i el trobar-me allí mateix al senyor Talens, Pare de la Vall, també ha estat una edificant troballa i gojós moment... Ai Talens, agafa la brúixola i marca camí, per favor...





En veritat, em corcava la curiositat, a remull en el dubte com la tenia... 

Un nou espectacle de titelles del Ball de Sant Vito que parla del Gori, gori..., la Mort, vaja, per si no ho havies pillat encara. I de cara a un públic infantil... I què els passa ara a tots amb la Mort, i amb els infants...? La Mort i la Donzella medieval passada a dansa, la Factoria de Sons cantant la Mort amb un poema preciós de Marc Granell... Ei, què és pel Tots Sants que s'acosta...? I les magranes teresines, les fruites de l'arbre punxegut que tan bella flor dona, i millor fruit, ara quan va apropant-se la mort fictícia del Sol amb el Solstici que vindrà després de l'Equinocci en què hem entrat fa no res... Mira, que damunt serà leit motiv del joc que s'empescaran aquests neguitosos amb un públic sempre exigent... 





I ausades que ho aconsegueixen, això tan difícil de captar atencions sense usar del morbo, no... Ni el dol barat, ni les tantes absurditats que ens enginyem per explicar la vida als xiquets tot prenent-los per babaus, no? 
A ells, només els ha bastat amb amb l'actitud i els fets del titella Mingo, ja conegut dels muntatges anteriors... Xe sí, Mingo, d'arrel més fonda que la d'un til·ler, el cosí germà del Tirisiti que viu a la vora del Xúquer... Què encara no el coneixes?



M'he quedat encantat amb la lliçó, però encantat de badoc, de xiquet atret per una màgia feta de músiques sorprenents, com de caixa de sorpreses que gira i gira fent de món màgic, d'esperit terral...

I el públic receptor objecte del joc? Ai mare si han respost, i tant que sí, i a crits de cor que vols...






I de sobte, que m'he sorprés —quina sort la capacitat servada de sorprendre'm...— en veure'm en un teatret dels de sempre, de ninots de porra en la mà que es colpegen. L'etern del gènere que perviu pels segles...
La novetat és que en aquest cas no ho fan, això de bregar, per amor/desamor o poders, sinó per véncer la por pròpia i la ràbia més verda, una por Cucafera que també mereix la seua tendresa, ai senyor!, perquè pot tenir cucaferets que se l'estimen... 




Conclusió: que no pots véncer la Natura quan tu ets també part seua, del rodar,  i que cal apropar-se a aquesta novella historieta del Mingo corremons aquest, perquè la gràcia no està barallada amb l'estètica feliç que reprén les nostres pròpies estampes tot embellint-les en afegir perquès clarificadors pel millor dels públics, el que en creure-les entén, i hereta de per vida la rondalla...

I, sobretot, i encara, em reforça la idea que cal parlar de tu als xiquets, mirant-los als ulls en parlar..., que et comprenen les més fosques de les realitats; i potser així les sabran entomar millor, en tindre l'oportunitat de rumiar-les lluny encara del dolor propi en ser que succeeixen. És com s'hi sabran part de la roda que roda, oh Fortuna, i s'estimaran, més i millor, la vida...





Felicitats a la gent del Ball de Sant Vito per atrevir-se a obrir aquesta magrana, xim, pum... I fer-ho amb tanta gràcia, saviesa i dedicació. Que els duga molts camins que recórrer per mostrar del seu fecundíssim art tret del cor que, en repensar, sona.
Quede agraït...





Bé sabeu com ho dic darrerament: jo, m'alimente espiritualment d'aquestes belleses...