.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

....

....

divendres, 29 d’octubre de 2021

A Terra Santa, que hi falta gent...





 La Vall d'Albaida, a divendres vint-i-nou d'octubre de 2021.


Vinc de la xarrada que ha fet l'amic Salva Sanchis, Clavari de la Soledat d'Ontinyent, a la parròquia de Sant Josep. M'ha costat molt arribar perquè aparcar a la molt antiga, noble i tal, és cada vegada més prohibitiu. I encara m'ha tocat córrer i bé que ho he aconseguit, però justet, justet, com si m'haveren esperat... La Germandat del Temple commemorava hui el final del segon any jubilar del Sant Greal de València i m'ha abellit apropar-me...

Espera, Sergi..., tu encara acudeixes a actes com aquest...???? Ei, i tant que sí; per suposat! Hi ha confraries que, quan hi compareixes en alguna de les seues convocatòries, et reben amb els braços oberts; notes que hi ha fraternitat cristiana i exemple de la mateixa; i en aquesta dels pobres cavallers de Crist i del Temple de Salomó, és com si estigueres a casa, en passar el canzell. Jo procure acudir a totes les xarrades que fan, solen tindre fonament. Altra cosa ja són les alçades canòniques, que allí no podria passar: porta tancada. Sepulcre blanquejat.

I res, deixem les hipocresies que en aquesta vida hi ha coses més interessants..., que Salva ha parlat del viatge que va fer amb Bea a Terra Santa fa un grapat d'anys. I no és que no el coneguera jo el viatge, no, que ausades que me l'han fet present tan a sovint; a ells els canvià la vida a muntó mentre que a mi, m'obrí ganeta de trobar-me en aquell racó tan perillós de món... Xe, que volia escoltar Salva com parlava des de la vessant catequètica que tan bé sap dur endavant i tant fondo cala en el públic. Ai quin bon pregoner s'està perdent la Setmana Santa meruda...!!!! Això sí, no s'imagina ell el mareig que he tingut en escoltar-me'l amb un fons, tota l'estona, de regeeton que venia del meu darrere, sempre em toca a mi rebre, ja veus...

En acabar, he tingut el gust de saludar la família allí present. Amb la mare de Bea, a qui tant m'estime i respecte, he tingut una conversa d'aquelles breus però assaonades, que els dos hem vist més del què les fotos deien, i tant... Ella diu que li havera agradat tant viatjar-hi... Jo l'he sorpresa; i tant que m'agradaria visitar Palestina, i ho faré si està de Déu, que sol dir-se; el que passa és que jo no voldria perdrem entre tant campanar, no. I és que tinc llocs molt puntuals que no voldria perdre'm i que només visitar-los em justificarien la visita. I un d'aquells entre tots: Betlem...

Felicitats a Salva, Felicitat als Germans del Temple, i a vore si ara sí es farà veritat que l'any que ve reviurem penitències guanyades...