.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

.

.

dissabte, 25 de setembre de 2021

Xavi Castillo bíblic... Per l'amor de Déu!

 



Cocentaina, a divendres vint-i-quatre de setembre de 2021. La Mercé.


És curiós i em provocava curiositat... A les persones a qui he xarrat que divendres per la nit me'n venia al Teular de Cocentaina a veure la Bíblia tal i com la conta el senyor Xavi Castillo, han reaccionat d'una manera semblant. Excepte al meu nebot —que li brillaven els ulls, de tan jovenet supose, afamat de transgressió—, la resta de gents m'han respost si fa no fa el mateix. I des del comentari lleuger a la pontificació més absoluta...: Bé, però ja se'm fa pesat, sempre igual, sempre igual... Que no canvia, que si tan barroer, que si quan evolucionarà,  que si s'ha fet pesat amb el personatge que s'ha bastit, que si ves a saber si sabria fer alguna altra cosa... A vore, no sé; jo em veig d'un ridícul supí explicant sempre el mateix als alumnes que van passant, tot repetint tots els anys l'idèntic temari emanat de Conselleria. Tal i com van les coses, ja farà prou guanyant-se així el seu pa...  Vejam..., sí és cert que tenim una certa sobredosi de les seues barroeres formes, que ja han passat fins i tot al nostre llenguatge muntanyenc i ha estat cremat en falla allà baix... Però a mi sempre m'agrada parar l'orella a allò que repiapeja. Si farà anys que m'ha atret aquest bufó que s'ha bastit en personatge tan simpàtic, revestit sempre, —malgrat les paraulotes que seria de falsos no reconéixer que tots usem— d'unes formes blanques mentre, que a les mans, a la llengua millor, guarda un bon bastó de realitat antihipòcrita que ausades món, mai no pot deixar-te dret, car tu també ets culpable de pertanyença al món corrupte del cada dia... Si ha esdevingut el nostre oracle detector de gilipolles, lloat siga, que ens els denuncia tot posant-los en plaça, però sense passar d'ací a majors. I tu diràs si no ens fa falta un personatge així, amb maneres reconeixibles i imitables que només fa que imitar-nos... I llàstima és que tirara per l'ortodòxia bíblica després de deixar-nos entreveure —o fer-nos creure— que el que ell volia era parlar-nos de les aiussades d'Ayuso, del Nacho Cano piramidal i d'Eugeni Alemany. Tracatrac...

Però clar, jo també jugue fent trampa. Un servidor n'és seguidor des de ben jovenet ell i més jovençol jo, i se'n coneix les envidades... He viscut, ves per on, els seus moments més fondos, quan semblava que ell sol lluitava contra tanta barbaritat valenciana..., que vaig ser-ne testimoni dels fets que van causar-li l'anatema russià socarrat i la història aquella pitxonera bocairentina. I per suposat, allí estava quan li varen fer el massiu desgreuge al pavelló d'Ontinyent i en el seu retorn a la gran plaça de Xàtiva... Parle de l'actor; perquè la tele, he preferit obviar-la: dels llibres em quede amb ben poc i encara estic per veriuar com m'han afectat, sobretot en pandèmia, les sobredosis internetístiques... Tot això ja m'aporta un bagatge en castillologia més sòlid que no les carreres que li han tret a Paul Married, tu ya sabes mi amol...

Bé, però no havia vist fer a l'home en directe La Bíblia, i anava sent hora, no? I més hora de veure'l a ca l'enemic contestà... Ja m'ho veig venir... Quatre bromes sobre el Castell —fixació tòpica dels alcoians que no deixen de veure en ell, i no ho reconeixeran mai, un mugró sobre descomunal pit— i poca cosa més.... I efectivament, canya al Castell!; però més aviat me'l transmuta en volcà tot atenent l'actualitat més immediata, i me'l fa esclatar mentre m'envia la colada cap a Cocentaina i ahi s'atura quan, de bona veritat, podria fer sang... Potser li és més cómode que siga la nostra mala consciència/morbositat la que es quede pegant voltes al nano, fent més fonda la idea, tan salvatges com som. També t'he de dir que jo m'esperava el joc amamantístic de la lletada ejeculada, però no arriba a tant. Ja et dic, un blanc brut, com de palomino o orí ressec al calçotet. S'acontentarà en mostrar-nos el cos nu entangat. Poden haver-hi xiquets a la sala... Si va camí de Leo Bassi, pense per a mi i negaré haver-ho pensat, encara li falta la més mala llet encara, la llet quallada prepucial amb tel molsos. Vaja, el no témer destrossar les poquetes innocències que puguen quedar a platea. Però això no va amb el tarannà saineter valencià nostre. Des de la burla catàrtica social d'una Festa de Folls —mai des de l'amargor que puga produir-nos la psicòtica societat que naveguem i ens navega—, nosaltres refreguem ben refregat, sobretot si hi ha picada mosquitera, però sense arribar a fer alçar les pells..., a no ser que l'afectat per l'iseta siga d'aquells la tinga fina, fina... De ben segur que els de la missa quan convé que tant ens han perseguit als qui ens sentim lliures de jou i que de segur coneixeu (per com s'esgarren les vestidures a cada poble) haurien estat els qui més haveren aplaudit aquesta nit el profeta Eliseu, per la tanta gràcia de l'actor i de la historieta, sense copsar-hi les punyalades que contra ells mateixos dirigeix tan magistralment aquest Hobbit que va poder deixar la Comarca..., dic Xavi. Encara m'estic rient del millor acudit de la nit: els alcoians que no poden suportar passar el port d'Albaida... Per desgràcia per a mi, cada vegada que soltava alguna sobre la cúria, em retornava en veritat coneguda. I cada vegada que des del savi joc del posar-se el públic a la butxaca amb el seu "això és de veres!", "això ho he vist jo!", em recremava dins meu dient jo també, senyorhome, jo també... Veus?, amargors que no toquen ni calen. Si no fos pel riure que més que no curar, desinfecta...

Amb el Teular a gom com en les millors ocasions, i la seua família entre el públic, el senyor Castillo no es va donar, és que ja s'aboca de fàbrica... Jo vaig preferir seguir la tècnica actoral que tants li dubten, però en poc més d'un no res, convençut que la té i li sobra, perquè ací, el que fa ell no pot fer-ho cap pallasso més, vaig deixar-me dur per la voràgine del destrellat encadenat a base de baules ja recontraintegrades però sempre necessàries fins el goig complet que només va tallar-me la incomoditat absoluta de les putes butaques del teatre, estreteeeeeeeeeeeeeeeeees! Talla'm les cameeeeeeees...!

Vinga, per no fer-ho massa llarg. Ja no sabràs si per tant rodat com té text i el muntatge hi ha alguna cosa més que improvisació, i eixa és la consecució màxima de la màgia catàrtica, tu! Que el respectable té sempre la sensació que allí, mira, ell va dient i no té res preparat i que podria eixir-te igual per un lloc que per un altre, o per Turballos o Benilloba... Però res d'això. Ausades la feinassa que hi ha al darrere del monòleg... Dues hores de mentir-nos tot duent-nos pels carrers que li ha donat la gana, i jugant-nos-la a partir dels tics que creiem tenir-li apresos, però que ell supera en voràgine il·limitada... M'he permés veure, enmig de tanta convulsió, un senyor Castillo més madur i calmat (recontracollons el què he dit...!), més sabedor encara del què fa, de qui és el seu públic i de com menar-lo per l'assegador que li rote. I totes i tots entregats fins a la devoció... L'espectació del personatge-mite, alçat després de tot allò teatral de la falsedat i el parateatral de la realitat a paper de Déu propi, amb triangle fet de senyal de perill, accident... Li observe mirant apretat, i sense ulleres que s'entelen de nou pel baf de totes les tardors que arrosseguem, una maduresa que m'agrada, i no, no em cansa la repetició de formes perquè la consecució del riure és riure nou, per més d'arrel vella que vinga, i sempre sona i funciona perquè per les accions i omisions més nostres, no deixen mai de superar una ridiculesa diguem bíblica. Ha sabut polir el mirall on ens mirem la nostra inconfessable escatologia humana, la de l'anar anant i, en aquest cas sacre en particular, el nostre hipòcrita sentiment religiós. El nostre i el de qui ens l'inculca o inocula... N'és mostra fefaent eixe medidor seu de la beateria de cada poble: ell només ens mena, borreguets que tenim ganes de cagar-nos en el més sagrat de nosaltres, però no..., i caiem tots solets en la trampa parada.

El mestre Castillo és més mestre i l'he pogut aplaudir agraït.

Altra cosa és allò que representa; indubtablement, ve a provocar. Mira't sinó el principi del seu calvari costera avall mentre sona el germà del rei, Camilo superestar.... Potser m'hauria fet més gràcia si a la sala s'hi trobara algun dels nostres tristos representants seus en la terra de la contornada. Ho diré clar: veure'ls les cares durant tota l'obra hauria estat tota una lliçó de teatralitat. Les barbaritats que els hem arribat a conéixer a bastants d'ells des de les seues accions, deixen qualsevol burla al fet de la història creencial que faça el senyor Castillo a l'alçada del betum, tum, tum... 

Quins dotze euros més ben gastats, tu...