.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

.

.

dijous, 23 de setembre de 2021

Tingueu Mercè, quanta bellesa... Sobre el cartell del 150 aniversari de la Festa Major de Barcelona

 



La Vall d'Albaida, a dijous vint-i-tres de setembre de 2021. Santa Tecla.


Salut i bon dia!, i que ens perdoe santa Tecla per parlar en el seu dia de l'altra festa capitalina del nostre Ponent Mediterrani que pren aquests dies protagonisme; i ben guanyat!, que la Mercè que hui comença a Barcelona és la que fa 150 de la seua sèrie festera...

I és que, una de les coses que porta aparellada aquesta festa, molt institucional i, per tant, hiperpopulista, és el disseny. La Mercè de Barcelona, per a bé i per a mal, i sovint per a molt mal, sempre sorprén pels seus cartells anunciadors anuals. Enguany, la sorpresa ha estat extraordinària perquè els dissenys que ha creat l'artista Malika Favre han resultat vistosos del tot, treballats, originals, basats en la tradició i en un munt de referents barcelonins... Res, que ha alçat bona cosa de clamor la història, i una paradoxal comunió acceptativa i aplaudidora que em deixa perplex, atés com va el món dels cartells festius darrerament, afonat del tot amb la pandèmia. El cartell és immens en tots els sentits, allò que dius el què calia per a tan redó aniversari. Tant que a mi m'ha tornat la fe en el cartellisme fester, més que la fe millor l'esperança... Prova del grat és els tants comentaris i visites que vaig rebre al meu facebook quan, en ser presentats, vaig fer-ne ressenya...

L'Ajuntament, des de fa un grapat d'anys, està apostant per figures femenines pels seus cartells festius setembrencs. Uns amb més sort que no els altres, pretenen fomentar una idea femenina de la femenina Barcelona. No crec que vaja pel costat de la Mare de Déu, no... Igual va més per la vora de la cançonella aquella del gran Peret, que ens la volia somniadora desperta que estima i es deixa estimar; tan dona i tan hermosa, que d'ací li vindria el poder a la gitana fetillera, tan plena de gràcia més guapa que el sol (malabúm...). Dona empoderada, gegantesa festiva... I aquesta vegada carregada amb tota la simbologia del catàleg feta rajol hidràulic acabat de trencar per fer el trencadís amb que cobrir de festa el cel...



Clar..., et presenten tal meravella i què faràs més que lloar-ne les virtuts que hi trobes?  Potser criticar la sequedat tipogràfica? No crec, que s'hi adiu perfectament a la geometria volgudament modernista amigueta del més bell horror vacui...

I arribes a la versió "banner", i la veus encertada...





I res, que si s'han editat 15.000 exemplars que s'exauriran com mai i tu no en tindràs cap..., perquè com quedaria de bé a ta casa, com a vinil sobre una porta em diuen, entre campanes, trebanelles, gegants i cucaferes que visc...  Em somric. No seria mala idea, tant com he pogut disfrutar d'aquesta festa i com m'apassiona la ciutat que la provoca...

Però arriba l'amic Leo Ferre i m'obre els ulls, com a plats... Sergi, que hi ha més...!!! Que s'han espolsat unes versions precioses per a distints aspectes de la festa... I aleshores, la meravella es fa ja solemne esclat..., i rebenta! Ja veus... Canvien la corona amb el panot per figures al·legòriques del cada cosa, i les arracades sagradafamilienques per símbols de fàcil reconeixement visual... Es pot ser més gran?

I ací tens les versions... La del BAM , la de la programació musical de la festa, és blavosa i daurada... Veus la gent que canta i sona a la corona?, i les arracades solístiques?





El cartell que fa referència als esports, personificats en la famosament populosa Cursa de la Mercè, és d'un verd apagat, hi ha un tot de gent corrent a la corona i les arracades són molt arbitrals...






Les Arts Escèniques de carrer tenen un fons així com taronja... La corona és circense del tot, i les arracades homenatgen el trapezi...







I com que la ciutat convidada d'enguany és la capital de Cuba, pren arracades tropicals sobre fons verd agradós, i una corona que remet a la vida sonora d'aquell paradís dels sentits...






I clar, l'original genèric, vermell barceloní, sardana i sagrada família. I sempre, sempre, una mirada franca, directa, desproveïda de prejudici i enamoradora... Les meues humils felicitacions a l'autora, als qui han completat el disseny fent-lo cartell (P.A.R.) i a l'Ajuntament mateix, una vegada que bé fan les coses... 





1 comentari:

Esteve ha dit...

Un 10. Per la mirada, les referències, les combinacions de colors en les variants... Un treball ben fet ja que les adaptacions a les diferents vessants de les festes majors de Barcelona també estan molt bé sense variar quasi el disseny. En altres èpoques el BAM anava pel seu conter però aquest any no li cal. Els modernets de Barna també voldràn tenir aquest cartell penjat a la seua habitació.