.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

.

.

dijous, 2 de setembre de 2021

Theodorakis cantat al nostre ponent Mediterrani...

 



La Vall d'Albaida, a dos de setembre de 2021. En la mort de Mikis Theodorakis.


No et mentiré en parlar-te de la meua tristesa, que és certa i fonda, perquè m'he estimat de valent la música d'aquest lluitador grec que hui ha traspassat. Vestir per ell de dol el meu blog ha estat un regiró a l'estòmac, igual que, quan me n'he assabentat de l'òbit, avisar cert amic cantant que també l'admira i que, de tant en tant, quan troba alguna nova actuació, algun vídeo que potser no conec encara, me l'envia entremaliat; com si fos un tresor passat en contraban.

Ho he dit fa ben poc al Facebook i ací ho reitere per tal que en quede memòria d'aquest do aquós que em venç la sensibilitat d'aquesta vesprada tronada: "He estat mirant pels racons de casa i no em resta prou marbre, ni a les butxaques —tan òrfenes com em queden—, per provar de modelar un monument a aquell que des què em conec, ha omplert de Mediterrània la meua vida, amb l'art més art, la música. Admiradíssim senyor Theodorakis, el dol per la vostra memòria m'ha de ser lluminós, com de dansa sobre les aigües de la història que ara ja vos acull. Descanseu en pau, que bona cosa de vida heu lluitat... καληνυχτα.

Ara que escric al meu calendari efemerídic la vostra mort, ho faig entre llàgrimes.
Saludeu-me, en trobar-la, la senyora Merkuri".

He afegit açò també... "Des que he sabut del vostre traspàs, al cap em ve i em torna a venir l'ocasió en què vau emocionar-me més que no mai, en conjugar en una mateixa ràfega poderosa tot allò en què crec més enllà de qualsevol postureig... Com que la múrria del món no deixa accedir-hi amb la tranquil·litat merescuda, aconselle a qui vulga compartir aquest instant que salte al la segona hora i vint-i-cinc minuts... Amb tots vostés, amigues i amics, Agnés Baltza a la veu i, dirigint l'orquestra, Mikis Theodorakis". 







Poc més vull dir, perquè el què m'abelleix és deixar per ací, a mena d'homenatge, unes poques cançons, quatre mostres només, que, amb la nostra llengua, i a partir de poetes grecs o bé versadors nostres, han usat de la gràcia del senyor Theodorakis quan han volgut que el cant semble la sal mateix de la mar que besa, i que uneix, l'allà i l'ací...
Curiosament, m'ha escrit per privat una lectora en llegir-me, tot dient-me que no li venia al cap cap peça, li he respost amb somriure.. Com que no, si fins i tot el nostre Paco...



Quan surt el sol. Paco Muñoz.



Noies voramar - Maria del Mar Bonet i Manolo García
Un disc sencer li dedicà a Theodorakis...





Les campanes de la resurrecció - Teresa Rebull   ( que justament és la cançó olímpica que la gran Àgnes Baltza...).



Riu profund- Rondalla Vent, pols i pua de Dénia. Amb la lletra de Paco Muñoz (i d'Alfons Cervera, clar), que Paco ha popularitzat.