.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

.

.

dimarts, 7 de setembre de 2021

"Sinergies", el nou treball de l'Apa que m'ha deixat estorat del tot, i en el cel!

 



La Vall d'Albaida, a dimarts set de setembre de 2021. Vespra de les Marededeus Trobades.


No pots imaginar-te l'alegria que em va suposar rebre, al reragost, el nou treball de Josep Aparício: "Sinergies"..., o potser sí, si coneixes d'estimes i admiracions. 

És difícil poder-ne parlar d'obra i de persona a l'hora, de destriar l'aigua a abocar dins d'un o d'altre gerro perquè qui aboca les pot remesclar fàcilment... Apa és una grandiosa persona i és grandiosa la seua obra. I desseguida vindrà qui riurà per sota del nas afirmant que ja està el Sergi amb les seues habituals exageracions... Qui això sospita és perquè no sap de calibrament de cors... Així, no sap mesurar ni les meues consideracions primer, des del propi ventall curt i de poc aire, ni la veritable desmesura de la persona Apa. L'Apa és generós d'arrel. Es dona només que alena, i mentre t'ho dic m'emocione... I clar, si ja coneixeu les seues "Flamencianes" i el seu "Cants i cants" ni un segon haureu dubtat de la meua valoració. Discos autèntics que no deixen indiferent i han merescut premis d'aquells que no solen donar-se... Quan coneixereu les "Sinergies" que s'ha espolsat amb el Ricardo Esteve, altre sant del panteó musical valencià, rebentareu de goig... Veus? Si no tens a l'Apa ben sintonitzat dins eixe moure't cultural per fer-te aire, les "Sinergies" poden ser una bona manera d'apropar-t'hi. Jo, per suposat que t'espentaria a fer-ho, més que no aconsellar-t'ho... Aboca't i capbussa't en tanta aigua fresca... I si ja el coneixes, i de ben segur que ja l'estimes també, vas a flipar pels voravius i cositons de l'ànima. Jo crec que no m'he recuperat encara de la versió del més famós Aute amb rap incorporat... I és que l'Apa et ven el rap, l'arengada, el lluç i el peix que per davant se li pose. Ei, no!, que te'l regala encara!





Donc sí. El disc no és una continuació previsible d'allò que ja havia triomfat i que mai no he acabat d'agrair prou: que el més gran dels cantants tradicionals es pose a canviar-se de roba artística i, atrevit com cap altre, em revolucione el panorama avícola tot arrossegant les formes velles al que serà el futur costumari nostrat... Quina passada sense fre el viure en aquest precís enmig!

En aquesta ocasió, i després de la darrera obra bandística —tot un espectacle de vitalitats diverses—, s'han tancat els senyors Aparício i Esteve i han fet un gir a l'Apa més, diguem, familiar... Dic familiar perquè ha usat de les cançons que tant seues va fer en la darrera gira del tio Paco Muñoz, en què tant fondo va llaurar. Així, trobaràs el necessari punt estellesià del "No em moriré d'amor" i el "Vora el barranc dels Algadins" que a tots ens ix ja cantar, sense pensar què pensaria Llorente en escoltar-nos..., he, he, he... Però alto!, que li han ficat uns ritmes que et treuen de qualsevol lloc comú emocional i que et sacsen mentre van sedasant-te... Jo, convalescent del torb de l' "A l'alba" auteà amb suquet de rap al romesco, encara estic intentant pillar-li el punt a la caixa en el "M'aclame a tu" ovídico-estellèstic; tan confortable com n'és el clàssic, ara me'l fan ballar a pas d'Ska, i no m'ix, no m'ix i no hi ha manera que m'isca; però m'encanta...!





Ei, que l'ortodòxia existeix, i es fa present: cada dia, el primer que passa perquè siga dia és que el sol ix, a la manera del Remigi Palmero si Palmero fera allò tan mal dit "folk". Però si m'atrevisc a dir que "Plens de sol de bon matí" (ai les profunditats tan casolanes del senyor Andrés i Estellés...) és ortodox —ai mare!— és perquè no podia imaginar-me el que venia al darrere... Les "Paraules per a Júlia" del Goytisolo i "L'estrela" de Morente punxen l'ànim i poden arribar a rebentar-lo... La tanta suma de causes que produeixen uns efectes molt més grans que els que podrien produir totes elles per separat, que això vol dir "Sinergies", fan el seu joc, sempre net, clar i just, sense cartes marcades. Apa i Esteve són clars..., uns magnífics tafurs de marjal però honrats; això sí, que com que saben fer-ho, ens engalipen per entaforar-nos a la seua butxaca intencional, catedràtics com són del seu ofici. Només escoltar el "Et recorde Amanda" del meu patró sant Víctor Jara, ja estableix quines són les fites dels qui no tenen fronteres. I tot ben adaptat pel que fa a la llengua, —molt acurada, cosa també aplaudible en l'ara postural—, per Sílvia Escribà, autora d'algunes de les lletres que Apa entona i que completen el disc. De totes aquestes peces noves, com va el món, em quede justament amb la darrera, "Amb tu", que ha escrit l'Apa i, justament, per dedicar-li-la a ella... Ole, ole i ole...




Doncs bé. Recomanació feta. Regala-te'l, regala'l, que te'l regalen, però no et quedes sense ell perquè et farà moure. A mi, tan devot d'aquestes mitologies vives nostres, em queda la part de demanar-los que, per favor, seguisquen treballant malgrat la tanta pandèmia que ens envolta i, en el seu espai vital especialment, a tants afona. Més que res perquè ja només m'alimente de la bellesa que ells i els qui com ells són, ocasionen; i ens cal seguir nodrint-nos, no? 





Felicitats, senyors Aparicio i Esteve (vaja, sembla que entone ara el nom d'un concessionari..., en aquest cas de belleses i boneses, clar...). Que tingueu sort en aquesta aventura que, insistisc, cal que siga preludi de la següent.