.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

.

.

dimarts, 28 de setembre de 2021

Sant Rafel, fel, fel...

 


La Vall d'Albaida, a dimarts vint-i-huit de setembre de 2021.


Un servidor habita a Ontinyent, i per aquestes coses que la vida t'assenta, s'hi sent de Sant Rafael. Així, Sant Rafael, sense hipocoristitzar..., eixes reduccions les deixe pel comú del general i l'usaré només per a títols temàtics com aquest d'ara, que necessita d'una rima en eco perquè s'entenga amb un bon doble sentit...

Sant Rafael passa per ser el segon poble més gran de la Vall de la Terra Blanca, amb, històricament, els serveis d'un dels darrers. Què hi farem si en tants anys que fa que acollí els tants esperançats que hi vingueren a fer-lo créixer encara no li ho han permés del tot, el desenvolupar-se. I la pandèmia, i les majories absolutistes. Ai... Que si "navaixeros", que si encara queda qui diu "me'n vaig al poble" per creuar el pont... A mi, m'agrada estar-m'hi i només puc que parlar-ne des de l'estima, adobada amb un bastant d'agre vital..., un cert regust a fel. I des de l'esperança que algun dia...

Pels anys —i pels tants de panys— que m'he tancat en un mi mateix de treball, he arribat a ser qui més plantes tinc al balcó del carrer. Ja veus; entre tant d'ocre, m'esdevinc oasi verd... Entre tant de bancal desaprofitat, jo vaig fenyent solcs... Una darrera metàfora em permetràs, veritat?: com el seu sant (i la seua festa), crec que vaig quedar-me en els vint-i-cinc anys que cada any encara s'hi pengen en cobertor estiu descolorit ja en balcons no tan florits. Jo em quede amb la Senyera de la Vila Reial que som..., com som, ja ho saps... 

Ara, me n'adone que amb tant de sant Miquel, tant de sant Miquel, ben poques línies li he dedicat al patró sant Rafael..., per ser justos, més han estat que no les que he tractat Gabriel, Jegudiel, Uriel, Selafiel o Baraciel arcàngels... Un servidor és miquelià fins el moll de la memòria per més que el rostre amable, jove sempre i bell del santot que s'hi processiona en la cloenda de la festa del barri m'ha estat agradosa des de ben menut, perquè ausades que elegant ho és... Però clar, sense refranys que li facen referència, sense històries arcanes... El nom i el patronatge li venen al barri d'una de les poques cases de camp que s'hi salvaren de més enllà del riu, quan les creixences. Perquè l'església és de nova planta, plantejada sobre l'antic cementeri, als extramurs mestralencs de la Vila Reial, vora el Camí de les Boles que a de les Castelles duia el blat... Poca cosa més... Una estàtua amb un peix de pes a la capella de l'església de Sant Carles, un altra de bon port al sobretot de la Capella de la Puríssima (fent parella, ja veus, amb Sant Miquel...), dos rajolets, l'un a la panaderia de ca la Senyó Maria que el presenta així amb un estil com si fos de Còrdova, on ausades que se li té estima al seu Falete i te l'encolumnen a les primeres de canvi... Els "nous" rajols de la Casa de Sant Rafael de per allò, ja veus, dels vint-i-cinc anys de festa (eterns des de 1989). Però és que a la Vall tampoc no és cosa de predicament... Uns rajolets senzills al carrer de Benissoda, a Albaida; la discussió del que si el que hi ha pintat al bar de Carrícola és Miquel, Gabriel, Rafael... I com que el nom tampoc se m'ha prestat massa a gent que em meresca ser felicitada, —amb excepcions, clar, com la de Rafaela que tant per mi s'ha preocupat...—. De què podria parlar-ne en parlar del sant pelegrí de pa i peixet simbòlic? Peixet-peixot, bastó encarabassat i xiquet que l'acompanya...


Rajols commemoratius en la Casa de Sant Rafael (plaça d'Alejandro Madramany. Ontinyent).


Doncs d'eixa curta simbologia, potser, home...! Que la "Medicina de Déu" que el seu nom significa és un dels arcàngels amb major presència als textos bíblics, i també junt a Gabriel i Miquel, forma la terna que es repeteix a totes les religions monoteistes, i per tant al nostre imaginari arcangèlic. Pels Jueus i Cristians, protagonitza el "Llibre de Tobies": Déu me l'envia per acompanyar dos deportats a Nínive, de la casa de Neftalí: el cec Tobit i el seu fill Tobies. Virtuosos i honorables els dos, que si Tobit no conservava la vista no fou per pecat dels seus pares sinó, ves per on, perquè els excrements d'uns ocells acabaren sobre les seues ninetes i, clar... Rafael, que diu ser Azaries, fill gran d'Ananies, els acompanyarà en un difícil viatge, a la recerca de la futura muller de Tobies, que s'enamora d'ella només escoltar l'arcàngel descriure-la... "intel·ligent, valenta, molt bonica, i el seu pare és honrat (Tobies 6:12). Amb tan bones referències, com s'explica que fou verge i vídua de set homes???!!!! I com dius?, que els havia assassinat ella mateixa la mateixa nit de noces??? 

Sí, però espera, que la culpa de tot la tenia un diable que n'estava fondament enamorat d'ella i la forçava al crim. El dimoni, Asmodeu, ja veus tu, l'enemic de les dones, poc va poder fer quan se li acostà Tobies tot cremant al seu davant el cor i el fetge d'un peix que Rafael havia aconsellat peixcar al jove... Cames ajudeu-me com diuen que fugia d'aquella fortor pudenta... Ei!, que el peix encara els serví de més, i això que no conten si se'l menjaren o no..., que en acabar de bona manera el viatge, Rafael va guarir Tobit d'aquella ceguesa pardala amb, quanta casualitat, la fel de l'animalet... Fou llavors quan els digué que res d'Azaries, que ell era un dels set que hi ha davant la presència de l'Altíssim, dels arcàngels deia... 

Veus? Heus ací la interpretació senzilla dels tan rebregats símbols... Tobies és el nen acompanyant que l'ha fet protector d'infants i nuvis. El peix ha simbolitzat l'eina de lluita contra el dimoni, però també l'aliment de qui camina, l'ofrena i, per raons cristològiques com ara l'adscripció a l'ofici peixater d'alguns dels apòstols i la multiplicació del pa i dels túnids, espàrids, salmònids, pelàgics o demersals, que a saber a quin grup d'habitants aquàtic s'adscrivia aquell animaló tan ben aprofitat que, per cert, també s'ha volgut també premonició cristiana... Perquè no puc oblidar-me, en quant a prefiguració cristològica rafaèlica, de l' ΙΧΘΥΣ grec, peix, que fou dels més arcaics símbols, acròstic i secret, compartit pels cristians... I del camí i el costum del camí que ve el bastó o bordó, suport de l'home quan no pot més pel cansament metafòric de la vida o la malaltia que el sant guareix, el vestit amb esclavina de pelegrí i amb la carabasseta per a beure... El tenen per patró els apotecaris i aquells que emprenen viatge, que tampoc no obliden sant Cristòfol, perquè més val partir sobrencomanat... I segons l'Islam, vindrà un dia que Rafael anunciarà a toc de corn el Judici Final... 

Ja arribarem. Mentrestant, mentre caminarem per aquesta vall de llàgrimes, tal dia com demà —a banda del cap de setmana més proper que és quan el barri i tal...— li farem festa...