.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

.

.

dimecres, 1 de setembre de 2021

Adéu agost, amb el teu most...

 



La Vall d'Albaida. A dimecres, primer de setembre de 2021.


Bona vista tinguem..., ja veus que, en trobar-nos, junts!, que la cosa no falla. Vaig advertir que necessitava un apartament de les xarxes que durara com a màxim la vinguda del blat de setembre, i he acomplit! Mai no m'ha agradat l'agost apegalós, bo..., quan era infant encara tenia la seua passada, i en temps no-pandèmic té també els seus punts forts, l'home. Però sabedor que anava a quedar-me sense festa a Cocentaina, a Alfarrasí i a tant d'indret sempre amable, millor si aprofitava per soltar alguns llasts. 



I ausades que m'ha vingut bé la cosa, perquè entre unes i altres, tampatampam que les figues són verdes... A la fi només he tingut setze dies que he pogut anomenar "de descans", aquests darrers... Juliol i fins el dia de sant Roc l'agost han estat un autèntic martiri que no més s'ha diferenciat del curs-disgust en què m'estalviava cada dia de viatge al lloc de faena... Martiri amb totes les lletres, que s'estirava des del gener. Allò que havia de durar cinc mesos n'ha durat huit, si ets dels propers saps de què parle... Però com augurava el tio Alcaide, després he estat en la glòria. Tant que si faig l'anàlisi, els pocs concerts que he aplaudit i les poques eixides anades s'han concentrat en la part martirial de l'estiu. La resta, ha estat un vertader agost a gust..., tancat!

I és que, des de sant Roc ençà, vaig voler descansar de debò, és a dir, deixar mort el telèfon que només em transmetia que peticions i cap oferta, i tancar-me amb mi mateix al novell paradís de ma casa... Alto!, que ben conscient era de les paraules de la Virgínia Woolf, que no pots trobar la pau tot evitant la vida... El que necessitava, però, no era evitances sinó retrobances, i sobretot retrobar-me amb un mi mateix escampat pels bancals dels darrers mesos... I una vegada recollit i repuntat —i si vols des d'un punt de vista egoista que només hi ha en el tu que així em vulga mirar— em calia amb això retrobar les forces necessàries per afrontar justament un ahui, primer de setembre, que es presenta horrorós de monstres i talosos; quin futur!, quin panorama...! Sort que el John Milton deia allò que la soledat és, de vegades, la millor companyia, i que una curta retirada accelera un dolç retorn.M'ha estalviat de raonar des de la recança.

Doncs això, tornem i, amb tantes piles que en tres dies, ahir el darrer, acabe d'enllestir un novell poemari que ha d'eixir a l'octubre! Les poquetes converses i companyies no m'han distret, ans al contrari, i m'han ajudat a, distret entre aixòs i allòs inesperats i molt puntuals, a fixar objectius pel curs i a entomar estratègies. 

Gràcies als qui malgrat els meus no m'heu dit sí: pocs i bons. En voler, teniu la porta de Can Carrasca entomada, passeu...

S'ha acabat el descans i, ara, el cabet a la faena. Que es prometen grans coses i n'estic calibrat, o això espere, setembre.