.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

....

....
Calendari d'Advent 2021 CAN CARRASCA - Elements Festius Hivernencs. PREM PER ENTRAR-HI A LA COL·LECCIÓ.

divendres, 16 de juliol de 2021

"Paraules de dona" a Tavernes de la Valldigna




La Vall d'Albaida, a dijous 15 de juliol de 2021.

Anit vaig viatjar cap a Tavernes de la Valldigna, que obria l'edició del "Festival Sete Sóis, sete Luas" amb l'espectacle que va pujant Enric Murillo, el "Paraules de dona" que ja vaig comentar-te quan la seua estrena. Poesia femenina amb un duet musical ben lluït, ell mateix al piano i amb Clara Dols al contrabaix... I clar, la veu d'Ina Martí, deliciosa. 






Però aquest espectacle és com el rent, que fa pujar la massa... I ho dic des de l'estupor més agraït! No he vist encara un joc musical del senyor Enric Murillo que siga exactament com l'anterior. Sempre va a més, i sempre amunt; perquè sent ja bo, millora... I aquesta vegada afegia a aquest sambori poètic a l'extraordinària Aitana Ferrer... 





Els adjectius són pobres per a la realitat que les dues cantants mereixen, i els aplaudiments rebuts així ho confirmen: no només és cosa meua i de la meua admiració, que ausades que les seues veus semblen estar forjades per a la unió i juntes volen... 




I per separat, cadascuna amb la seua cadència, to i manera, brillen amb força. Quina joia poder viure, més que siga tan a poc i de manera esparsa, tanta conjunció benigna.

A més, en arribar, després de xarrar amb Ricard que estava fussant micros i massillant protocols, i de saludar Eduardo, allí posat a veure si algú volia fer el favor de comprar algun cd dels artistes, em veig arribar xino-xano mossén Paco Muñoz... I al darrere Pepa que aparcava. Ja estem tots, que semblem el club de fans d'estes xicones... Si sé que arriba Paco és pels comentaris preciosos que sobre ell comence a escoltar als assistents, que s'hi admiraven... Que si com es conserva de bé, que si és el més gran dels cantautors que hem tingut... 




I en oir això m'entra un regirament. I tant que ho és, per més que ara, a la vellea, hi haja qui li ho estiga negant per raons que no se m'escapen, i m'espanten... Quina és la veritat de la realitat musical valenciana actual em té flipat de veritat, i no m'agrada... No m'agrada que l'esforç constant d'aquestes dues cantants magnífiques, però constant de veritat, no assolisca la coneixença merescuda per... Deixem-ho estar i escoltem, que de ben segur que trobarem motius per aplaudir, i algun verset que altre nou que Enric haurà ficat per ahi com a estrena...





M'entra desassossec quan escolte que van a llegir un poema d'una veïna de la població, i que no pot ser-hi present. Ai, que no li haja passat res a la meua estimadíssima Encarna Sant-Celoni..., que la coneixes?, no sé qui em pregunta... Ai... Pregunta-li-ho al Tirant i al Maclet de Benimaclet si... Rosa Magraner és qui llig el poema, no puc enregistrar la lectura i això em dol... No pots estar a tot, Sergi!

I una cosa rera l'altra, van succeint-se les històries... S'esforcen les protagonistes en fer entendre els versos, tant amb el cant com amb les paraules que els acompanyen, tot volent reflectir la voluntat de fer viva, i entenedora, una poètica femenina, arraconada dins el ja prou marginal moviment poètic dins la nostra maltreta literatura i tal. Val. Però bé que Enric li ha pres el fil a cada vers que es diu, i allò resulta un clam reivindicatiu que tal no sembla, que va entrant-te a partir del suggeriment de la presentació i l'esclat efectiu del vers que es diu, i que té força, i molta, tot exaltant la pàtria pròpia de cada autora, el si mateix que, si escoltes bé, se't queda... 


Fins que a la fi es produeix una inesperada catarsi... A mena de cor bategant, van conformant a l'escenari justament un baticor solemne, èpic fins i tot, que es reforça amb uns visuals colps sobre el si de cada cantant per si mateixa quan van recitant el poema "En construcció" de Begonya Pozo... De sobte, em gire, i em trobe a bona part del públic que imita el gest tot unint-se a la causa. I això emociona...




I per acabar, i aprofitant que està Paco allí mateix, me'l fan alçar perquè cante amb elles el "Tendror" de Maria Ibars... 



No els cap més emoció a les dues reines i al rei del Montgó, i ens l'encomanen... Sé que Paco disfruta moltíssim cantant aquesta cançó per tot el què per ell representa. 




Veure's hui davant de dues de les seues més reeixides filloles musicals, me'l desbarata, l'homenot...





Acaba amb pau i bé l'espectacle, i tothom va tornant a casa... 





Aquell redòs queda fosc i els tècnics van desmuntant el tràfec de cables i llums... Parle un poc amb els cantants i els faig alguna foto que veurem com ix, sent com vaig de desmanyotat... Si en parlaria... 






Però n'estic cansat de tant de món, i necessite un recés... Aquests dies de calma aprofitaré per escoltar-me bé el nou disc d'Ina. Eixirà al setembre, però jo el tinc ja per baix mà..., i què vols que et diga? Que és cosa gran, i que lluny arribarà, amb esforç, si Fortuna així ho permet, perquè els Déus dormen.








El meu si queda nodrit d'aliment espiritual per un temps. Que en vinguen més així, que és estiu i hi ha esperances. Quina manera més bonica d'encetar ja les vacances...!