La Vall d'Albaida, a dimecres catorze de juliol de 2021.
L'edició de 2015 de la Llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa va vindre precedida d'un treball fondo que va ocupar-me de manera multidisciplinar, que ara es diria...
 |
| La "foto oficial" d'aquell Betlem del catorze i quinze que fou portadeta de Can Carrasca... |
El meu Betlem temàtic del Nadal que duia des del catorze al quinze, va estar dedicat a l'esdeveniment.
 |
| Sobre l'escenari principal, quatre banyeruts il·lustres... El Drac, Adrià i Matxero i Teresa... |
Així, un racó del menjador de Can Carrasca va convertir-se en representació física de Vil·la Rosàrio en dies de Llegenda... Les figures centrals, el consabut Drac, la "Santjordieta", el Músic..., i com sempre, tota la caterva de personatges tradicionals valencians que hi acudiren com a espectadors privilegiats.
 |
| Aquell any vaig estrenar les figuretes que representaven els Gegants de Benimaclet, junt els seus dimonis de foc (que bé podrien passar pels de la Llegenda) i un dimoniet músic... Tots ells a la cua del Drac.. |
Fou el Betlem més menut dels que he plantat mai a casa, però treballat com pocs, i també visitat, que ausades que hi vingué gent per veure aquell joc... Ei, això de les mesures va vindre perquè encara no tenia clar ni els coms ni els perquès d'ara, que seria l'última muntada en aquell menjador encara per reformar... Ara que hi ha un lloc fixe i un respectable espai, caldria replantejar del tot la idea... Però en aquella ocasió, la poca grandària feia del joc un agradós conjunt com de teatret casolà... I jo em veig encara preparant pins i pins; i amb les mans verdes!, perquè el tintat d'aquell paper que usava per imitar les copes transparents, en apegar-lo sobre el fil d'aram i les vares de pi ver, quedaven més a la pell que no a l'aire que jo volia... Però el resultat va ser convincent... Ací tens el text que vaig publicar aquells dies per explicar per què la Nit del Drac s'empeltava en la meua Nit de Nadal, i tan bé casaven...
 |
| Mentre els xiquets juguen, al darrere es desenvolupen mil accions... |
Des del mateix logo, eixe Drac-uròbor etern estrelat que encapçala aquestes paraules, fins el moment de la seua destrucció obligada, el dol etern de l'art efímer, tot sumà un temps creatiu ben fruitador, carregat d'aprenentatges i estimes. I escoltar-ne els plàcems de tants protagonistes de l'obra, m'esperonà a seguir amb l'experiment de reflectir al meu teatret anual més indrets estimats amb bona cosa de feina per aconseguir un realisme naïf que m'enamora, fins ahui mateix, que ja pense en com serà l'escenari de la propera desembrada... Difícil serà superar els darrers betlems cocentainers... Igual tornem a fer alguna escena banyeruda..., o serà de Biar?, o tocarà Bocairent? Siga com vulga, el Drac el presidirà, tan gran com és, sempre rient...
 |
Dubte jo que hi haja hagut mai tanta representació bocairentina a Banyeres... He, he, he...
Fixa't en què té a la mà Joan Martínez mentre toca la dolçaina... |
 |
| I la representació familiar, que no falte... |
 |
| I Paco Muñoz amb Pepa López, a l'escenari i vora Matxero i Teresa (a la dreta) i el tafaner de Juanjo Alcaide fent fotos (a l'esquerra). Si ho passaren de bé Paco i Pepa a l'edició de la Llegenda de 2009... |
 |
| Visió zenital de l'escenari, que amaga a l'Home dels Nassos, i on hi ha Josep amb el xiquet, Maria i els Reis d'Orient... Per cert, que llavors encara no havia reescrit jo el text teatral aquell que fan els Reis de Banyeres de Mariola davant l'església... |
 |
| El més espectacular del Betlem ho protegíem un servidor (el Caganer) i el Pastoret d'Agres... Era una cova d'on eixien llumenades vermelles i boira, molta boira de veritat... Qui hi viuria dins? |
 |
I he volgut afegir la felicitació que vaig fer, amb el braç de la figueta d'Adrià sostenent la rosa,
dedicada als amics de Facebook, que vos faig extensiva pel Nadal que vindrà a tots vosaltres... He, he, he... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada