.


.

Portadeta

Portadeta

.

.
.
.

...

...

dimarts, 13 de juliol de 2021

La "Nit del Drac" a Can Carrasca. Dels meus treballs sobre la Llegenda de Banyeres de Mariola (I)

 


La Vall d'Albaida, a dimarts tretze de juliol de 2021.


Els propers divendres setze i dissabte dèsset de juliol, i a falta d'escenificació de la Llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa de Banyeres de Mariola per la força major pandèmica que patim —que ausades la bèstia epidèmica que ens ha tocat patir en aquest temps d'higiene de mans i buidor de cervell—, l'Associació que la promou vol celebrar els 40 anys dels seus origens.

Hi assistiré si Fortuna em deixa. Vull veure la pel·lícula que s'han muntat per oferir-nos aquest "misteri" modern els seus gestors. A Vil·la Rosàrio i a poqueta nit, quan cau la fresca. Des d'aquella llunyania celebrativa en què els Picolins i tota la seua caterva van tindre la idea d'infantilitzar la sacra llegenda fins l'adés mateix en què la Llegenda s'ha convertit en tot un revulsiu local i comarcà, sense dubte d'allò millor que el teatre de carrer pot oferir a les terres valencianes.

Si no passa res, compraré el llibre que Jordi Garcia ha editat sobre aquesta història en la que, d'una manera o d'altra, van implicar-me almenys des de 2006... No pots imaginar la quantitat de fotografies, escritets, escritots, dissenys i altres barbaritats que he acabat creant sobre la Llegenda, de la qual vaig acabar sent veí, en la darrera edició, tot encarnant el paper d'un dels rectors... Un dels moments més curiosos de ma vida, puc dir-ho, que em deixà el cor ple de pues doloses... La Llegenda m'ha dut moltíssimes alegries, i també tristeses fosques, entre les pitjors les morts d'Adrià i d'Amparito... Millor pensem en la seua joia i la felicitat que he tingut d'haver-los conegut en paral·lel a la representació de la història més famosa del món, de la que ells bé que fruïren...

Volia fer un repàs ara mateix d'allò publicat, però m'és impossible. En primer lloc, l'abundància de materials, no tots ells ben localitzats, m'impedeix de fer una replega correcta. La segona i més greu: el meu esgotament intel·lectual motivat per un curs lectiu extraordinàriament difícil i el seu final, lamentable i kafkià, que em té rebentat. Cada dia em sent com un insecte que ha d'anar al tall a deixar-se tallar. I amb tals petites manetes, no arribe bé a les tecles...

Res, que faré el què podré per reflectir part d'allò que he anat publicant ací, al meu bloc...

I per començar de manera amable, potser siga bo copiar ací les imatges que he fet i recreat com avís, anunci o publicitat de les distintes Llegendes, des del mateix any que vaig encetar aquesta aventura editora blocaire, el 2009. La major part són portadetes del blog, però hi ha més cosa... 

Comencem. I comencem per aquell 2009

La primera referència visual que vaig fer aquell any a la Llegenda no vingué per la mateixa representació, sinó per la commemoració de la festa de Sant Jordi. Vaig usar per primera vegada les meues figuretes del Betlem que representen el Drac de la Llegenda, una magnífica obra de l'amiga Alícia de Xaragall, però magnífica de veritat, i la "Sant Jordieta" que representa en xiqueta el Santjordiet d'Alcoi, amb les típiques referències als elements capitulars d'aquests dies i les pròpies mariolenques... 



Quan arribà l'escenificació de la Llegenda, no vaig atrevir-me a penjar cap composició meua, i vaig optar per anunciar la Nit del Drac a partir d'un fragment del bellíssim cartell anunciador d'aquell any...






Això sí, el dia que tingué lloc l'obra teatral, vaig penjar un cel estel·lat amb la lletra de la Cançó Vella del Drac...




Per a l'edició de 2012, ja vaig estirar més, i vaig penjar fotos pròpies, dues, que vaig repetir-me amb la idea del meu drac, somrient com sempre està... És que m'encisa! Dos anuncis i, el dia de l'escenificació, la constatació que sí que sí, que la Nit del Drac havia arribat.

















El 2015 ja vaig arribar al paroxisme, tu!
Durant tota la setmana prèvia a la Nit del Drac, vaig anar penjant un seguit d'imatges de figuretes del meu Betlem que representen les més destacades de la Llegenda. Primer el Drac, l'ombra del Drac millor, i la seua preciosa esquena. Si dona de si aquesta figura...









Del personatge de la Princesa Mariola, que per a molts i per a mi és la més reeixida de les figures betlemístiques que tinc, vaig fer-ne la protagonista llegendària. I per què no? No la té el poble com a cognom bellíssim?







De nou la "Santjordieta", ben enllumenada, fent el paperot del sant patró de la història... I que cadascú pense allò que la seua ment li deixe... He, he, he...









I precís, precís, calia fer homenatge a l'amic Adrià, que havia traspassat. Ell és el músic. Pinzell en mà, perquè Adrià s'hi dedicava a l'art, s'apropa al drac, i en la imatge a nosaltres, per a presentar-nos la rosa... Cada vegada que veig la figureta, que mai no falta al meu Nadal, bé que m'emocione...










El 2018 s'hi aplegaven dos dels meus festivals preferits, el Sexenni de Morella, quasi res, i la Llegenda de Banyeres de Mariola... Així que vaig aprofitar una foto que vaig realitzar l'any anterior, a Morella mateix, en la festa de l'Anunci, i vaig començar l'any amb ella... Davant la porta de l'Arxiprestal, una carrossa santjordiana encapçalada per un drac cosí germà del nostre...







No fou mal any aquell... I pel Santjordi mateix, vaig tornar a usar les figuretes del Betlem per celebrar-ne el dia. Els dos enfrontats, com si foren enemics tan amics com són... I vaig afegir-hi uns versos meus sobre el Drac..., que eixa és l'altra. Si m'hauran inspirat poemes els personatges aquests...









I quan arribà la representació, doncs res, que vaig aprofitar una fotografia per a mi molt emotiva... La vaig fer dies abans, en l'acte de la duta del gran animalot totèmic a Vil·la Rosàrio... Ei, quan passà vora l'església, vaig fer mans i mànegues perquè res no em fallara i poder aconseguir aquesta peça. El Sant Jordi atacador que hi ha fet amb ferros a la paret eclesial sembla que estaque al bescoll del bon Drac la seua llança llibresca... Bé que t'assegure que Sant Jordi es quedà al lloc i el Drac va seguir ballant...










I aquest 2021, com que no hi ha "Llegenda"... Però sí aniversari... He optat per no complicar-me la vida neguitosa que porte, pidolaire com vaig d'un poc de vertader descans... He tret una fotografia just de l'acte aquell del trasllat de fa tres anys, presa a l'aparcament de vora la Malena, i au, afegim el disseny d'enguany d'Animafesta, els versos primers de l'actual Cançó del Drac, i la referència als 40 anys de l'aventura aquesta... Igual divendres i dissabte encara penge alguna cosa més commemorativa... Tot dependrà, i t'ho dic de bona veritat, del claustre de demà.