.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA
.

.

.
.
.

.

.

divendres, 30 de juliol de 2021

Als Sants de la Pedra...

 



La Vall d'Albaida, a divendres 30 de juliol de 2021. Els Sants de la Pedra.


Bon dia tinguem, que demà ja fem vacances de les veres vertaderes...

Potser per això mateix, per l'excés de cansament anual, a l'hora de tancar cicle, curs o periòde, sempre me n'he oblidat de dos dels santets que més patxoca m'han fet sempre, Nin i Non, Abdó i Senén, protectors dels camperols valencians fins que se'ns imposà sant Isidre de Madrid i segons la tradició, antics patrons del meu poble.

Ara no em posaré a dir res de nou perquè, sincerament, l'esgotament se m'emparra i ja arriba a l'alçada dels braços, així que promet que l'any proper els dedicaré alguna coseta... De moment, ara mateix, ans d'escriure aquesta entrada, només volia referir-los al facebook a través d'un muntatge que he fet sobre dues fotos dels santets capdaltars ontinyentins, i m'he creat aquesta mena d'oració...

"Ai bons sants Abdó i Senén, Nin i Non, Sants de la Pedra, Benissants i tants noms més pels bessons que guarden l'era, tots els camps, secans i hortells, i els qui els cuiden i laboren. Aparteu-nos del mal tro i de les tamborinades i doneu-nos bon estiu de collites regalades... "

Qui sap si seran en el futur uns bons goigs...

Però per a goigs, els que els vaig dedicar als Sants de la Pedra de Cocentaina. Gojos satírics per fer burla de l'Ajuntament contestà, que ens té socarrats, a mi i a més, perquè porta dues dècades atribuint una pintura de la seua preciosa pinacoteca i que representa Abdó i Senén als seus cosins Cosme i Damià, els Sants Metges. I mira que se'ls ha dit, a les successives tongades legislatúriques, per activa i per passiva... Jo, vaig fer-ne uns goigs que van acabar repartits per Cocentaina per escarni dels seus tant deixats governants (sobretot pel que fa a la cultura, que caldria veure les banalitats bàrbares que solen perpetrar...) i fan de centre d'una de les meues publicacions en forma de llibre: el poemari "Delmes" (2020). Com cada any fins que ho canvien, ací mateix els torne a penjar en la seua versió original.



I després, encara et passaré un escritet que vaig fer sobre ells, els santets llauradors... Correspon al 2003, i és l'episodi número 104 del meu "Costumari Desacostumat" que publicava a la revista Crònica d'Ontinyent. I fa així...:


Els Sants de la Pedra

 

Diuen uns dels goigs més famosos i estesos de la Vall d’Albaida “Pues de Dios sois tan amados / y el que os sirve tanto medra;/ guardad los campos de piedra. /Abdón y Senén sagrados”, i segueix ”Nobles persas eminentes, /Abdón y Senén, los dos / disteis la vida por Dios / en la batalla valientes: / siendo pasmo de las gentes / al veros tan esforzados...”. Aquests reis iranians (no?), martiritzats a Roma per Deci (veges tu que pintaven ells tan lluny de casa...), ens arriben com els tradicionals patrons dels camperols valencians contra tot mal averany, especialment contra les pedregades de calamarsa estival, que Sant Ponç i sant Gregori Ostià ens protegien només de tot cuc viu en estiu... Sabeu com van arribar ací? Doncs a través de l’Occitània i dins de botes de vi! Va i resulta que la vila d’Arlés estava marejada, entre d’altres malures, una mena de mones, sí, de mones, baixaven de la serra i es menjaven els xiquets... Què fem o què deixem de fer? I va i el rector somnia en anar a Roma a per relíquies dels venerats sants per espantar els dimonis... I clar que ho fa, qui diu que no a un viatge pagat i més si les coses no van bé...? Però, i al tornar? Es va veure obligat a posar les restes dins de bótes, per disimular, d’ací que siguen també els patrons dels boters, tonellers i bevedors (abans que no sant Rorro...). Des d’Arlés al món mediterrani sencer, on han estat venerats en pràcticament tots els pobles: “Ambos sóis todo el consuelo / del penado labrador / que al pedir vuestro favor / logra piedades del cielo; / consiguiendo sin recelo / el fruto de sus arados”, tot i comptant que, com fa el refrany postmodern “A Dios rogando, i l’altra mà signant l’assegurança del bancal...”. A Ontinyent tenien ermita pròpia (a la plaça de Baix), i són patrons des de 1600, i Caps d’Altar (com a Otos) a l’Assumpció, per més que el negoci de les tronades li’l deixen a Sant Esteve. A Benigànim varen ser dits patrons des del 1587, mireu si ha plogut; tant que l’aigua de les modes i els imperatius legals canviaren el seu paper patronal en benefici del galàctic madrileny San Isidro Labrador, especialment entre les cooperatives agrícoles i en temps de la dictadura franquista. Només Quatretonda va ressistir la invasió i la seua cooperativa encapçalà la recuperació dels santets el 1953. L’últim miracle? El seu robatori del castell d’Almirra, al Camp de Mirra, el 1998. Encara sort que, dos dies després els trobaren, com no, sota una olivera!

 

Sants Abdó i Senén. Els Sants de la Pedra. 30 de juliol. Festa a la Pobla del Duc i a Quatretonda.