.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"Rieu i balleu/ al pati de l'escola./ El curs s'acaba.
Us servirà de res/ el que heu après?/ Avui no sé què dir-vos.
Jo us voldria lliures/ i amb fam de justícia/ però sovint, el món,/ ens va a la contra,
ja tindreu temps d'entendre-ho".

Vicent Almela.

.

.
.
.

.

.

dissabte, 5 de juny de 2021

Corpus daurat...

 



La Vall d'Albaida, a dissabte 5 de juny de 2021. Vespra del Corpus. Dia del Medi Ambient.

Aquests dies en què la primavera deixarà pas a l'estiu, tot disolent-se dins seu, la Natura ens obsquia. S'avança al Solstici i omple cada racó de petits botons florals daurats. És d'ells i no d'altra causa, que, al meu parer, la festa del Corpus, l'últim dels lligalls commemoratius pasquals, empeltat com està de tradició arcana feta oblit, pren el groc solar.



Allà on vages, trobaràs del groc entre el verdim encara no agostat, entre el rocam rascat, entre fangs de pluja inesperadament forta que neteja... 


Són punts menuts de llum fugissera, que durarà el temps que troben en saber-se reproduir per a l'endemà que no estiguen, la seua saba romanga. Si arrela amb sort, serà més ample el somriure més enllà del que poden esperar ser amb vida...




I nosaltres, tan apartats com estem del nostre ésser natural, algunes les usarem per guarir-nos cos i esperit, car som com elles i elles ens son fidel ajuda. Les altres, les més, les prendrem com males herbes, com a brossa no procedent, tot seguint l'equivoc estètic que ens cegue, tot impedint-nos veure més enllà de la nostra suficiència...




Aquests dies, m'he entretingut passejant per buscar de flors grogoses. I n'he trobat a destall i a tot arreu. Fins a perdre'm... 




El millor és que, sovint, cada pol té el seu altre, i les he trobat ajudades a brillar pel seu opòsit, el lil·là, el violeta, el morat;  noms de flors, noms de fruits que nomenen un color que no és si no és la mateixa Natura... 



I heus ací que en càpsula, obertes, en rastre feliç sempre amunt, amb corol·la de blancs, enardides o tèbies, menudes, vergonyoses encara, m'he posat a fer herbari fotogràfic... Per recollir en etern la seua bellesa estimable.



Trobaràs belles flors que he anat prenen en el meu caminar pel terme de Biar, el del Camp de Mirra, Banyeres de Mariola i Bocairent. La meua quotidianitat que, amb aquests regals, esdevé menys pesant, menys quadriculat, menys desagradable pel treball que és ofec i és constant... De vegades pense en la sort que tinc de trescar cada dia aquests paratges. Sense ells no podria aguantar...




Moltes gràcies, doncs, floracions daurades, per dur-me sempre la meua festa estimada, per més que aquest any no podrà ser-me, tampoc...






Ans que el blat grane ja, que bé pren el moré. Ans que siga calitja el migdia. La frescúria es present en el verd lluminos sobre el qual aquest groc meravella...







Ara et diré: "la ginesta floreix", o soc jo qui floreix com ginesta...








L'enramada hi és, però vora el camí quotidià, i és ben viva... I l'estime.



No només la ginesta floreix en el Corpus volgut...




Ve l'estiu.