.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"Rieu i balleu/ al pati de l'escola./ El curs s'acaba.
Us servirà de res/ el que heu après?/ Avui no sé què dir-vos.
Jo us voldria lliures/ i amb fam de justícia/ però sovint, el món,/ ens va a la contra,
ja tindreu temps d'entendre-ho".

Vicent Almela.

.

.
.
.

.

.

diumenge, 6 de juny de 2021

Aitana Ferrer canta vora el Mondúver...




La Marxuquera, a diumenge 6 de juny de 2021. Corpus.


Ara mateix, no sé ni com me n'he assabentat que Aitana Ferrer i Enric Murillo actuaven a aquell lloc sempre tan especial que és el terrat del Centre Cultural de la Marxuquera, aquella vall saforenca tan propera a la mar i tan llunya, amerada de verd a l'abraç de tan belles muntanyes... 



Ahir, parlant amb Enric sobre un text que li dec i ell d'uns llibres que volia, res, que em va vindre la idea... I allí que em plante. El segon Corpus que passaré en aquella tan bella contrada i no em dol, que no hi ha vida festiva en el dia pandèmic encara d'ahui... Em diu Enric que estrenen l'espectacle que ha preparat per a Aitana de poemes cantats en la nit, ara al ple del migdia, ja veus, i enmig d'una jornada de cultura d'arrel i mercat ufanós davant l'ermita aquella...






Res, que m'ha agradat saludar l'amic Josep, allí de Cap a Peus amb la seua paradeta de meravelloses bosses i cintes i carteres..., jo que en soc client efusiu...! Socarrats pel món, ja veus... I per si feia tard i no pillava tanda, m'enfile a aquell lloc per rebre de colp nuvolat tota la bellesa que en circ ens envolta. M'assec i encete un poema... 

"Marxuquera intensa, estora tan verda
d'aromes que foren i fruits que vindran.
Per d'entre tes penyes, el damasc que traces
és tot viu de venes, d'aspruts caminals
que et porten, duent-te, a equívoc paratge
en ser que no sàpies del teu bategar..."

I això que no m'he perdut en arribar, sinó en tornar...





De sobte, a bona hora, que arriben els artistes. Com m'he alegrat de vore l'Enric, i més encara de trobar-me a Aitana, a qui no veia des d'ans de la virusada aquesta, per més que la seguisc puntualment a les xarxes. Com és de bonica, per dins i per fora... I eixa bellesa s'uneix justament als seus ulls, sempre bells, francs, oberts a alegria...!





A mossén Murillo, li he de fer monument. Que aquests dies m'ha donat una forta alegria en musicar un dels poemes de "Delmes" que més del fondo ha eixit... Ja voràs, ja vorem, en anar-la avançant, si és de bella...





I amb el pas del ventet se'ns ha endut el nuvolat, que volia escoltar el duet, bressolat per tant vers de puxant energia. Bella veu, sàvies mans, un alé de frescúria tant dir amatent. M'ha encisat la pensada, la tria, el quefer, la faena tan dur que hi ha a aquell darrere valent del crear la bellesa que dan... 





Toni Mestre, Maria Beneyto, Estellés ja sabuts, però amats per ben dits i sonats. S'han oït tan rebé encastats amb deler d'aquell tan ben paisatge... I sorpreses i més, més encara... Els mots explicatius d'Aitana m'han arribat com a part d'eixe vent refrescós que ens feia ben suau el solam del migdia. La sorpresa de Sau m'ha emotit, i com sempre allò nou de l'Enric... Jo no he vist cap autor que com ell, cada concert que fa és desigual, res igual, sempre hi ha quelcom nou, una peça al novell, una forma de fer essencial per qui creix en sonar. És un geni dels vers este Enric...







Quina força la d'Aitana, fent honor al bell nom de la serra que ha prés, quina força d'enfoc, tessitura i treball. Ai quins tons, quina atractivesa tot allò que bé entona pel goig de qui ens la valorem. Tant de bo fora oïda com cal, pels milers que sabrien voler-la... 




Però aquest món és com és, i això ja em va bé, que he gaudit com un nen a qui obres la porta i, cansat del corral, pot eixir a carrer, i va a córrer al bancal per sentir llibertat. Corpus de llum nuvolada que un tro, bella veu, ha alegrat. I que vinga prompte una nova trobada...

Gràcies Enric, saluda'm Ina.
Gràcies Aitana...



I el poema he acabat:

"El juny s'encimbella al vellut dels arbres,
qui sap dels somriures que amaga esguitat".






La felicitat és estar oint-vos fent art. Em feu sentir viu verament, i això hui en dia amb cap preu es benpaga...





PD: quan Aitana s'ha queixat que portem mascaretes perquè no veu si somriguem i no sap si ens arriba l'estima que posa en sa veu, una espectadora li ha assegurat que sí, que tota ella era somriure. No veges com m'ha arribat a emocionar...