.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"Rieu i balleu/ al pati de l'escola./ El curs s'acaba.
Us servirà de res/ el que heu après?/ Avui no sé què dir-vos.
Jo us voldria lliures/ i amb fam de justícia/ però sovint, el món,/ ens va a la contra,
ja tindreu temps d'entendre-ho".

Vicent Almela.

.

.
.
.

.

.

dissabte, 29 de maig de 2021

Paco Muñoz, Fill Adoptiu de Montserrat...!!!!

 


La Vall d'Albaida, a vint-i-nou de maig de 2021. Vespra de la Trinitat.


Quan Paco va avisar-me no vaig acabar-ho d'entendre... Però comprendre, i tant que sí. No he vist poble on s'estimen més el Paco que a Montserrat, a la Vall dels Alcalans... "Mera" que he tingut la sort de poder observar l'estima que se li té a tants i tants indrets, i que arriba a quotes inenarrables als seus Bocairents, Cocentaines, Carcaixents, Castellons... Una estima dolça i ferma, com de panfígol, espessa i ben carregada d'anecdotari sucós, com de mel. Doncs bé, des del Montserrat que el tingué de rector, ara li arriba una nova alegria. El plenari del passat dijous vint-i-set de maig el declarà Fill Adoptiu del poble que ell tan bé ha cantat i d'on tan bo ha dit i segueix dient... Ací vos passe l'accés al plenari teletreballat, tant per si voleu veure'l com perquè quede testimoni de com els "nos" poden ser també motiu d'orgull, de més orgull jo pense, per al gran homenot, sempre fidel a un poble, val, però sobretot a un ell mateix insubornable i sempre en revolta, en benefici del tots i del tants; els nosaltres.

El supose content, que fa temps que no me'l trobe, que aquesta pandèmia és alguna cosa més que qüestió mèdica, en dissort, és llunyania física de tantes estimes... Molt content, segur; perquè si un servidor —que no crec en aquestes rondalles— ho estic tant, ell que per aquestes coses sempre té casa oberta... La d'històries que hem pogut compartir a Montserrat, tantes com no podria imaginar... Aquella excursió sorpressiva a l'estimada Font de la..., de la Llibertat, per suposat..., quan se'ns posà a ploure i les vespes... La grandíssima alegria de la renovació de la mateixa font, on Paco comptà amb la companyia de tanta i tanta ànima agraïda pel seu fer d'anys i d'anys... Et passe ací la crònica que vaig escriure d'aquella ocasió perquè veges de la brillantor dels sentiments que aquell ambient tan especial va acabar per contagiar-li als ulls, fent-li'ls aquosos... Em ve també al cap, i al cor, els dinars que hem fet, i els passeigs, sobretot aquell nadalenc en què em mostrà tan alegre el carrer que li dedicaren, més a l'esquerra del mapa impossible...






Però el què recorde sobremanera és el concert darrer que hi feu, al juliol de 2017... La caterva d'amics que s'hi aplegà d'indrets que sorprenia escoltar; les passions mostrades de manera sovint tan improvisada com inaudita; les incerteses, també, en una gira que començava i que no sabíem exactament per on rodaria, i que acabà sent triomfal... Ah!, i el boicot dels del no, per suposat, a base de volteig de campana que generà algunes de les frases que més ens han fet riure, ai mare!, quina tropa!
D'aquell concert, que ací mateix et passe senceret perquè el disfrutes, l'Ajuntament en feu una edició.
Ves per on, el disseny del joc fou obra de Juanjo Alcaide sobre una fotografia meua, presa en aquell mateix concert... Si vàrem disfrutar... Si vaig veure disfrutar la gent, i a Paco...






Per cert, que hi ha un altre recital per les xarxes, aquest de l'any 1987 i a la plaça del Raval... Ací el tens, faltaria més...



El caliu de la gent és el que més va sorprendre'm; com s'apropava la gent, la seua gent que és la del poble... Amb el respecte aquell d'aigua confiada que atorga l'estima d'anys a qui ells deien que tan feu per obrir-los ulls i cors a un món que els resignava. Paco fou un esperó que encara marca la carrera de qui ha volgut córrer i, ara, gira el cap satisfet per haver volgut fer; la inspiració...

Jo, de trobar-me amb aquell panorama, i en el "bar del poble"... Uf...!






Bé, ja ens avisaran de com se li entregarà la distinció, una de les que Paco tindrà més endins i de les que més agraït s'hi sentirà. Per suposat que farem per estar-hi, per acompanyar-lo a ell, a Pepa, als seus, com en tantes altres ocasions abans del tancament que encara ens dura... Com voldrem obrir-nos als nous colors que refaran de nou les mostres d'estima...
Hi ha alguna cosa més rebonica que estimar?



1 comentari:

vicenzo ha dit...

Enhorabona al Paco i a tu tambe per el que has escrit