.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"I a força de cantar perbocs de tro,/ rerén i fa més nou, sent antanyà,
el gest solemnement capolidor/ del raonar acords basals
—lacrats amb pólvora—/ que comprometen panys i béns:
futurs de veïnat, bancals i termes".

- III. De rotllets i fogasses. Sergi Gómez i Soler

.

.
.
.

.

.

dissabte, 1 de maig de 2021

En l'homenatge a Ramon Haro Esplugues. Veí d'Agullent i pare de la Vall.


La Font Jordana també brollava emoció en trobar-se a Ramon fet doll.


 

 Agullent, a primer de maig de 2021.

Ha estat un acte del tot emocionant. Trobar tanta gent que Ramon Haro s'estima i a tants com se l'estimen a Ramon, en un lloc tan especial com la Font Jordana, ho considere un moment irrepetible, i n'estic feliç d'haver-hi participat. 



I extremadament honorat, també, pel fet que s'haja volgut comptar amb un mi malalt, cansat i furtiu per tal de dir unes paraules allí al davant del tant tothom. L'apreci que li tinc a Ramon, mestre de mestres i vides i exemple preclar d'intel·lectual honrat i "persona", home de poble, m'ha mogut a la mateixa assistència. Per aquestos perquès és que paga la pena seguir fent i escrivint, per aplaudir qui ens precedeix, els gegants que ens duen als muscles perquè veiem més enllà.



He comptat amb la sort de trobar-me amb molta gent que m'aprecie també i amb qui he pogut xarrar un poc; més que xarrar, oir i aprendre, que és el que més m'agrada, en un matí de sol que s'agraïa de cor. Des de hui, l'agència de lectura d'Agullent es dirà "Ramon Haro Esplugues", i jo sempre podré dir, allí vaig estar per acompanyar en dia tan clar el gran homenot.


Si feia temps que no em trobava amb Gemma Pella,
conductora tan amable de l'acte.



M'ha agradat sobremanera el parlament d'Emili Casanova, l'altre pilar cultural valldalbaidí més indiscutit, que ha expressat la tanta col·laboració i complicitat amb Ramon com ningú no podria fer-ho, tot aclarint amenament la trajectoria social i política de l'homenatjat. Espere que l'acte haja estat enregistrat, només per escoltar de nou tanta saviesa empeltada d'estima ja ho ben justificaria, perquè és per emmarcar amb fustes bones allò que hem escoltat. 


I les paraules de la més gent que ha anat esbossant fragments constitutius d'una unitat d'obra i personal admirable, entre poemes d'Estellés i de Granell, brodats en la veu de Vicent Camps, acompanyat dolçament de Miquel Pérez a la guitarra. Ja me n'oblide dels noms. La senyora regidora ha llegit la part del protocol oficial; ens ha emocionat un bon company de Ramon en les tasques educatives; l'amic Alfred Bernabeu, cronista d'Ontinyent, ha parlat sobre aquest aspecte, que ha arredonit amb oficialitat el president dels Cronistes del Regne, el senyor José Ramón Sanchis Alfonso; uns mots eclesials del pare Bausset de Montserrat estant... I un servidor també ha dit la seua, pretesament des de la meua vessant de deixeble d'allò que per tants anys he anat llegint del tant que Ramon ha dat i dit, sobretot des de la vessant d'allò que diem innocentment "Cultura popular" que ell va començar a treballar com a part de la represa d'un poble, abans, i ho dic, que apareixeren els millors postors. Heus ací el meu atrevit text...


A l’Haro d’Agullent.

Al senyor Ramon Haro i Esplugues,

en el dia de l’homenatge que Agullent li ret, i la Vall sencera.

 

Puix senyor, això va anar i era, en una Vall desfilagarçada d’un país batut i desbaratat, que va haver gent d’aquella indígena que, desperta com estava, i cormoguda davant el panorama vital visuat, va voler fer d’aquell llençol apedaçat amb colors albarissos que des cadascun dels seus pobles s’intuïa, un lloc comú on viure models de futurs basats en els passats socioculturals propis d’aquells termes, i negats pel dolent del conte, però també oblidats i/o renegats pels mateixos vilatans. Això fou molt ans de l’ara que la cultura popular d’arrel tradicional és convertida en canvi de moneda de canvi i presumpció sense innocència.

Era tot lluita per parla i per costumari. Base conscient de  l’anar embastant primer i provant a cosir, fer-ho bé, i ensenyar com fer puntada també, a veure si amb el repunt s’animava més gent i acabàvem brodant una societat més nostra, un “nosaltres” o, com a mínim, o si més no, quatre teles que ens taparen les vergonyes fins que millors temps giraren...

Hui homenatgem Ramon Haro i Esplugues, una veu i un gest d’indiscutible vàlua a l’hora de dur endavant aquells plantejaments sediciosos davant la iniquitat del poder de llavors i del sempre. Una veu solista —quan tocava— dins del cor de més veus de tantes i tants altres que, al seu temps, espere poder aplaudir també. Des d’Agullent estant, i redreçant mots i costums, ens ha estat exemple del què fer i com fer-ho, sempre des d’una posició clara, insubornable, sincera i també exigent, molt. Que bé ha sabut tirar de la carrutxa per incitar, proposar, corregir i fer treballar les generacions que hem vingut al darrere, com només pot fer-ho un bon mestre, d’aquells que filen prim i renyen quan cal, perquè en saben i molt, de ser mestres i del que mestregen, perquè n’estimen l’ofici i el temari, llegadors del tant on han arribat, sense que, astuts com són, deixen mai de somriure.

I ací tens el cabàs net, concret, assequible i estimable de poemes, d’històries, de rondalles, teatrets, resos, reculls creencials, de costums, pregonisme, modismes, de danses, protocols i cançons, fet fester, paremiatge, enigmística, prolegòmens, devocions, vells mesters, edicions, direccions, dibuixets d’aquells seus tant naïf, plens de gràcia...

Un gran tot humanista que ha superat el fet poble i ha acabat lligaçant la comarca fins a fer-nos-la real, ella i els seus més enllà encara, pastor d’honor com és, fent amb fe. D’on poem i bevem amb l’esperança que, d’aquesta font Harana de saviesa, creença i determinació, puguem treure més bon rec que assaone el tant per fer que es farà, fent-lo bo, recte i alt i decent, important, evident i eminent, de profit comunal; com ha fet tants anys ell, sent com és, que sent ell ha sabut fer-se tots.

Felicitats, Ramon.

Felicitats, Agullent.

Felicitats, Vall d'Albaida.


Amb el temps i les llibertats que se m'havien donat, el meu magí no ha donat per a més i ha estat el cor qui ha parlat, sense tallar-se ni callar-se res, com sempre fa. Abans de dir, he dit que deia en nom propi, i en el de mon pare, amic de tants anys de Ramon, que m'ha fet un senyal d'estima que m'ha esperonat... 

Després, el joc de versos d'Haro dits per veus joves (preciosos poemes a la tradició vicentina i a la Font Jordana) i una de les seues rondalles, la dels animals del barranc, m'han encisat. Els he trobat necessaris per contextualitzar l'acte mateix, l'estima mútua terra-home a través del fruit aquós de l'arrel cultural...


 I a la fi, després de les boniques paraules de l'alcalde agullentí acompanyades pels mots d'Espriu que tots hem estat a punt de dir, però no ho hem fet, com si hagués estat fet tot a posta i trenadet ben d'avantmà, el gest d'un Ramon palplantat allà sobre l'escenari, tan alt com tan emotivament tendre, menudet davant cel, núvols, arbres i font, sense saber ni com dir, ens han acabat d'aclaparar. Poc de més bonic. Ben poc...




Per la meua part, també m'he emocionat quan, per tancar l'acte, m'he escoltat rapsode i músic brodar el poema que li he dedicat a Ramon per aquesta ocasió, i que ací tens. 





Fotografia de Daniel Alfonso.

Fotografia de Joan Josep Torró.




Alfred Bernabeu, Ramon Haro, José Ramón Sanchis i Romà Francés.




Quina il·lusió aquesta foto que m'ha tret Alfred Bernabeu amb Ramon. 
La Font Jordana i la Font Harana...



Molts anys més que puguem fruir d'aquesta bonhomia de savi... Bé sap ara de la tanta estima que atresora i que espere que duga com a bagatge al seu cor. Tan gran com el té i no li cabrà prou bé aquest voler de la seua gent; de tant nosaltres.








Cap comentari: