.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"El món, en meravelles i jocs atrafegat,/ és petit i vermell i fresc com les maduixes".

Com les maduixes. Els Fruits Saborosos. Josep Carner i Puig-Oriol.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 5 d’abril de 2021

Rosa de sang (i VIII): la tele...

 





La Vall d'Albaida, a cinc d'abril de 2021. Dilluns de Pasqua.

Puix senyor, ve l'hora de tancar aquesta revistiua de huit entradetes que he anat realitzant en les darreres setmanes per concedir-me el plaer d'escriure sobre un tema que m'encisa, la commemoració passional, i sobre el qual no tinc mai oportunitat de parlar... Bo, mai, mai... En aquesta ocasió, no ha estat així. La de gent que ha acabat escoltant-me i, ves per on, no exactament des d'aquestes pàgines meues...





Haver aparegut en la televisió valenciana el passat Dijous Sant ha estat, per a mi mateix una sorpresa, però sembla que eixa sorpresa ha sigut comuna... Com si no ho hagués fet mai jo, pel "gran públic", fart com estava (en veritat) de participar en la tele i la ràdio de l'extinta Canal 9... Per a mi, perquè receradet a casa estic millor. Que, en tot cas, jo soc més de premsa i de ràdio. Atrevir-me de nou a eixir en les pantalles ha estat això mateix, un atreviment... Bé, si vaig fer-ho és perquè m'ho va demanar una amiga i perquè un amic i company va recordar-me aquella lletania de sant Joan Fuster que diu que tota política que no fem nosaltres, es farà contra nosaltres... Em va fer gràcia perquè el mateix em va comentar fa molts anys l'alcalde d'un dels pobles de les vores de la Vall en una festa de just el centre, quan va vindre a entrevistar-me un senyor televisiu, brut com mai i begut com.. i clar, Sergi, si no ho contes tu que saps d'on ve i el perquè, ves a saber com quedarà el poble davant la gent quan li pregunte a algú que va com ell... Això es diu confiança amb les capacitats d'un servidor, sí senyor!

Doncs bé, la de coses que se'm van quedar en el pap, i això que l'entrevista fou llarga. Un queda ben agraït a aquesta gent per l'oportunitat oferida, i a seguir fent...




Ah, l'altra sorpresa... La de reaccions positives que han hagut. Semblava el dia del meu aniversari amb tanta felicitació i comentari lloador. I per tantes fotografies a les vostres pantalles... He, he, he! Moltes gràcies... Però també cal dir-ho. Per a mi han sigut molt importants també les reaccions adverses; i gens curiosament provinents del mateix sector... Són justament les que m'han permés comprovar allò que sempre et dic del percaçament de persona i obra a casa mateix. Han estat massa evidents i, aquesta vegada, supose que obert els ulls a més gent que no pensava, per això mateix, per manifestes, palpables. Almenys els comentaris que he rebut així ho indiquen. Vaja, allò de lladen, doncs cavalquem i les topetades contra la mateixa paret del Quixot i tal...

Tanquem doncs la paradeta passional per seguir treballant. Espere, a l'any que ve, poder llaurar, i publicar, més fondament sobre el tema... 

Heus ací el contacte amb l'entrevista, perquè no es perda... 



Cap comentari: