.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"El món, en meravelles i jocs atrafegat,/ és petit i vermell i fresc com les maduixes".

Com les maduixes. Els Fruits Saborosos. Josep Carner i Puig-Oriol.

.

.
.
.

.

.

diumenge, 4 d’abril de 2021

Què no estàs, Angelet? Alfarrasí t'ha cridat ben fort a la porta de casa...



 La Vall d'Albaida, a diumenge quatre d'abril de 2021. Diumenge de Pasqua Florida.


He arribat a un Alfarrasí encara mig desvetlat pels trons que anaven succeint-se. La Vall estava fosca, amenaçava amb ploure. Però a l'horitzó, s'entreveia una franja daurada de sol ja pujat que intentava desfer la tanta boira, però no volia fer-ho, perquè hui no volava l'Angelet de la Corda i calia que el matí, per més Pasqua que fos, no lluira... 




M'ha donat temps, tan curt d'ell com vaig sempre, fugisser, d'aparcar i pujar-me'n calvari amunt fins arribar a l'ermita. A carrer pla, preparaven les darreres càrregues de pirotècnia. Trajecte curt, i enyorat. Com han crescut els xiprers, quan fa que no accedia a aquelles modestes alçades, però de tan bones vistes i bell estar... Una mica de fred, l'aire cap a mi, voltegen les campanes i el seu so humit m'acarona tot i em fa remoure. Ara mateix el poble estaria estés d'unes cordes, a l'espera que arribara, com dic tant, la primavera... 



I els trons, succeint-se, han arribat a l'hora en què, clar, l'enyorança ha senyorejat tant d'esperit emotiu com les teulades protegeixen, i el soroll s'ha anat escampant pels carrers buits fins arribar a retrunyir tota la població i més lluny encara. Que les muntanyes allunyades reberveraven aquest cant de trons humans clamant el cel, cridant ben fort eixa enyorança terrible que ens benremou, a l'espera que potser la propera primavera veurem volar, i ja de bo, un Angelet...

He tremolat del tot, cos i memòria, s'ha somogut tot allò meu i ha quedat un prou lloc per l'esperança...

Queden aquests mots per recordança, però des de l'ànim del reprendre prompte un nou bell temps.




He baixat a poc aquelles escales, entre verdors i ceràmiques passionals. Ple, tot reblit, d'aquell confeti que et deixa les restes de paper i pólvores cremades quan l'esclat és a prop. Beneït he quedat, recobert de generor festiva en temps d'absència de goig comunal. 

I he tornar cap a casa...














Cap comentari: