.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"I a força de cantar perbocs de tro,/ rerén i fa més nou, sent antanyà,
el gest solemnement capolidor/ del raonar acords basals
—lacrats amb pólvora—/ que comprometen panys i béns:
futurs de veïnat, bancals i termes".

- III. De rotllets i fogasses. Sergi Gómez i Soler

.

.
.
.

.

.

diumenge, 11 d’abril de 2021

Paraula de dona, dita per Ina Martí...

 




Sueca, a dissabte deu d'abril de 2021.


Més que siga entre autovies, també hi ha carretera entreverada als horts de tarongers en flor... Eixir de casa, d'una casa obrada i polsosa d'esforç, m'és peremptori per tal de mantindre la meua ara capitulable salut mental. I si qui canta —sirena fetillera que encisa només en anunciar això mateix, que cantarà—, és Ina Martí, mel de flors d'aquelles que tant aromen ara aquest meu pas... 



Amb tot allò de la feina, només m'he pogut passejar-me un sol dia de les pasqües. Amb la pandèmia va pitjor, que no assistisc a cap acte ni veig ningú dels qui m'agradaria viure per por feral... Ara, amb la vacuna ditxosa —ja veus el feble de la nuvolositat humana— sembla que m'atreviré, i m'he atrevit a baixar-hi a la Ribera marítima, que sempre m'ol a sal, tant llunyana com m'és d'allà on diuen que visc, però habite només... Ja et dic, vull viure i entendre l'espectacle que Ina —a la veu— i Enric Murillo —(un ver sant), al piano—, junt al violoncel amablement punyent de Clara Dols (que pel nostre goig també hi canta, i també recita), han iniciat... "Paraula de dona"; un atrevit joc de versos entonats d'aquella manera més adient, amb tanta estima, escrits tots ells des de la feminitat tan sovint feta silenci. 


És curiós això del silenci femení en la literatura, molt curiós. Enric va enviar-me fa poc temps part del treball que està realitzant pel proper disc d'Ina, que estarà dedicat per complet a una de les nostres més altes poetes, Maria Ibars. Jo, coneixedor dels poemes de la il·lustre filla adoptiva de Dénia, me'n feia creus; i no ja pel fet que no hagen merescut la coneixença general que els correspondria, sinó perquè alguns d'ells ni jo mateix els imaginava... Amb la gràcia d'elevar allò senzill que ungeix l'Enric, i la voluntat i intensitat amb que Ina n'acarona els versos, potser sí que podran arribar a tanta gent com vulga fer-ho... Que això ja dependrà d'altres molts vents. La qualitat del treball està, i hi excel·leix, però la volubilitat que el nostre temps du... Enric m'ho deia després del concert, mentre parlàvem d'aquest embrió paraulístic femení que ara és intent que ell vol acréixer: "la nostra és una música intel·lectual"... I clar, eixe pecat, ara mateix...

Érem un grapat de gent al centre Bernat i Baldoví... Jo, tan feliç de sentir-me de nou mirant, enregistrant, aplaudint, oint... Quant de temps sense saludar al Ricard, un no res de parlar per posar-nos al dia... I també, des de la darrera actuació d'Ina a Ontinyent que no veia al senyor Folch... Sempre és agradable el trobar-te'ls, però ara més encara... Perquè com deia amb Enric, necessitem d'eixa paraula, eixe somriure, complicitat, estima... Vaig escriure a Pepa per dir-li on estava... Ella, amb Paco, no pogué acudir. L'Enric demana ferventment que ens trobem un dia proper, que a tots ens fa falta això de de nou resseguir. Que serà quan l'autoritat competent ho permeta... No tenim pendent una pujada a la Mariola? A veure si...



Abans, eixe joc que s'han empescat de piano, violoncel i veu em convenç sobremanera. Trobe que és un format molt amable, enyoradís sovint, animós a instants, costant i meritori; no pot decebre... Veurem com roda la roda, que bé ha de rodar... A veure si d'aquest principi pot fruitar allò que Enric desitja i que jo tant voldria contemplar amb tots els sentits que em mouen... Les idees no són sempre futur, però sí que són promeses que, si arriben a fer-se veritat, t'ompliran d'aromàtica bellesa per atrapar-te del tot. Mentrestant, eixa espera és la que t'ajudarà a fer camí.



La literatura està plena de silencis, i la que ens és més propera, a més de silenciada, no troba manera d'arribar enlloc si no hi ha una casualitat primer, la de la coneixença. I després, un esforç que vaja més enllà de qualsevol personalisme per esdevindre efecte, i afecte, grupal. És així com m'agrada escoltar-me Ina, cantant les belleses de tan diverses poetesses vistes a través de l'enamorament totstemps fèrtil de l'Enric. Ara poetesses, perquè és el que la necessitat du; però ja saps que a mi el gènere és una qüestió ben superada perquè el que vull oir, i sentir, són els versos que em mouen i em reclamen... Però aplaudisc la iniciativa; realment es fa necessària dins aquesta amargança de món desigualitari. I la recolze amb els quilòmetres que calguen i la defensa a tota ultrança que siga menester. Fa temps que vinc comentant-li-ho tant a Paco com a Juanjo: un servidor, per viure en veritat, necessita alimentar-se de bellesa...



Ara bé, anem espai, perquè hi ha tantes desigualtats per véncer... Avançarem segurs, però a pams; i darrere de l'una que vaja passant l'altra, que podrem... 




És tan bella aquesta paraula de dona, tan ben dita...







Cap comentari: