.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"I a força de cantar perbocs de tro,/ rerén i fa més nou, sent antanyà,
el gest solemnement capolidor/ del raonar acords basals
—lacrats amb pólvora—/ que comprometen panys i béns:
futurs de veïnat, bancals i termes".

- III. De rotllets i fogasses. Sergi Gómez i Soler

.

.
.
.

.

.

dilluns, 26 d’abril de 2021

Com que has estat al concert dels Nomembers???

 



La Vall d'Albaida, a vint-i-sis d'abril de 2021.


Dissabte passat (ja ha passat dissabte?), em trobava a urgències a les sis del dematí. Medicines i descans i tota la pesca del cuida't que no serà possible si estic tan bé per seguir treballant... Per la vesprada, m'estic a Alcoi. Vaig al, com es diu, CADA IVAM? Hi ha cada cosa que no vorem, més que res perquè... deixem-ho estar que estem com estem i ja fem prou estant... Tinc entrada per escoltar Nomembers. Tantíssim temps tancat com a ratot per experiments a la gàbia que m'és casa, creus que vaig a quedar-me simplement perquè no estic bé i dilluns com estiga, com estava divendres, de nou al tall? Crec que la meua quota de patidor s'ha acabat. Alene. Perquè si no faig això encara m'afonaré més en la depressió. I amb les meues dimensions, a veure qui em trau... Circule a peu per un Alcoi borrós en dia propi dels Trons... Pólvora mullada per la pandèmia, però amb la de gent que em trobe cantant, mudada, pel carrer després de la sessió golfa postdinarot de més de sis persones convivents... Convindràs que tanta llei i tanta trampa desbraven la vida. Qui seré jo per criticar allò que no em concerneix... Jo, en no prendre'm per a conduir les pastilles de no conduir... 

Tot té una explicació. Un servidor, de fa temps, s'agrada d'escoltar els Nomembers. La cosa té trampa perquè vaig saber d'ells perquè ma tia Mila Llinares va xarrar-me fa temps que la seua filla, la meua cosina Sandra, n'era la teclista del grup... Va fer-me gràcia. Pocs artistes com tinc a la família, i vist com em va això de "la família"..., doncs anem a escoltar-los, no? A més segur que... Uf.., van agradar-me molt. Així, de tant en tant, quan vull relaxar-me escrivint, acostume a penjar-me d'aquesta forma d'escarpir sons, d'anar destrenant embulls de cànem sonor per oferir-nos-el net, quasi cristal·lí de tan fi com filen... En una de les poques ocasions en què podem trobar-nos, els dic que vull comprar-me el disc... I tant, però resulta que han fet vinil com els d'abans, i jo no en tinc, de "tocadiscos", vaja... Tot arribarà... I ja ha arribat. Actuen a no-se-on d'Alcoi en dia destronat, val; me n'assabente d'aquella manera i no tarde ni un iàmbic en treure'm entrada. Vindran malalties quan l'única il·lusió és veure un directe seu? Tant m'he enganxat que seria capaç d'acodir a un dels poquíssims concerts que fan com a "teloners" d'algú altre i anar-me'n del concert en eixir a escena eixe algú, que jo ja hauria acomplert. M'equivocaré i el directe serà esquerp? 

Trobar-me amb ma tia és una joia, ens estimem molt en la llunyania i sempre estem amb allò del quedarem i no quedem i no és per quedar bé i tal... La pandèmia ens ha assolat... Fa tants anys que no veig el meu cosí Javi, que era jovenet, jovenet..., i me n'admire de com i de tant... Quina joia poder intercanviar mots presencials, i somriures dels d'ulls, sent com tenim, a fi de bé, la boca emboçada... 





Res, anem al moll... Què vols que et diga?, en condicions de normalitat no hagués jo pegat bonegons ni res a la gent que al meu voltant xerrava mentre els músics feien la seua, però no era el cas, que fins i tot les finestres del local estaven obertes al carrer ombrós, perquè correguera l'aire i l'ombra aquesta de fora s'humira més amb els sons bells i rars... I és que amb tanta xarrera, vaig retrotreure'm a altres temps, quan jo anava a llocs d'aquells amb música en directe..., que només em faltava una cerveseta d'aquelles de cirera que tant m'agradaven glopejar mentre les melodies suaus, més potents, acaronaven els plecs del que ara seria enyorada memòria... Em faig vell i ho note a passos, que ja em confonen amb el pare de qualsevol criatura ben alçada... No ho note perquè encara estan plens de vida els músics que m'he estimat i que em són majors... Que ara m'agrade gent tan jove, em té content de veritat, allò que deien que la bonor s'hereta i la soca s'enfila i tot els tòpics aquests que podem posar-nos a enumerar...

Conta el fullet de presentació que "el seu estil particular que s'aproxima al dream pop, amb textures i melodies delicades que contraposen amb lletres afilades"..., que seran tot l'esmolades que tu vulgues, però amb tanta bellesa pretesa que t'entren ben endins sense que ho notes, i la destrossa que poden arribar a provocar-te, perquè vicia l'oir-los, vinga a furgar mentre tu somrius beatíficament, agraït. Que és tan bona la vesprada que acaben per soltar-te tot el seu repertori i encara en demanes més, que tot queda curt i cal que es posen en marxa per teixir noves peces al teler que després puguen brodar... Artesania pura eixe directe... Punt de ganxo veritable el que fa el senyor percussionista, tan admirat com el tinc de tantes ventures passades encara m'arriba a sorprendre, i això no es paga amb diners, no...




La proximitat és venial... No debades juguen a casa, quan feia tant de temps que no hi havia partit, i allò esta petat d'amics i familiars als quals només els falta fer l'ona... Jo m'hi sumaria perquè fins i tot els errors que cometen es fan més que amables, tendres, i tot plegat configura un retaulet d'aquells més agradosos... Què importa l'afonia de l'un o la distracció de l'altre quan això mateix és la vida real que l'art en directe necessita, i necessitem nosaltres aplaudir per ser vida... Una ocasió preciosa que ara provaré a repetir a casa, que me'n vaig amb el vinil blavós que em regala Sandra per a la meua felicitat... Ara ja no tinc cap excusa i, sí o sí, caldrà que em merque un "tocadiscos"....



Gràcies per tantes coses belles, i per favor, a seguir en ser que es puga...

Cap comentari: