.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"El món, en meravelles i jocs atrafegat,/ és petit i vermell i fresc com les maduixes".

Com les maduixes. Els Fruits Saborosos. Josep Carner i Puig-Oriol.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 29 de març de 2021

Rosa de sang (IV): Via Crucis poètic

 





La Vall d'Albaida, a vint-i-nou de març de 2021. Dilluns Sant.

En aquest intent de revista miscel·lània temàtica en què m'he empescat enguany, apartat de qualsevol cànon i absolutament lluny de qualsevol oficialitat, no podia faltar un espai per a la poesia que he fet creencial. Tanta que en algun moment hom podria arribar a pensar que era l'únic art que jo publicava... No, i tampoc no és nova. A falta de posar-me a forjar en un ara mateix gens creatiu pel que fa al sentiment perdurable, vull deixar ací constància d'una col·lecció que ve de l'any passat, un meu "Via Crucis" que vaig publicar, dia a dia, ací mateix fins arribar a Divendres Sant, per veure si així, acabats de confinar com estàvem, podia reflectir aquells ofecs meus que tant desori van acabar provocant-me. 

M'eixí una pasta eixuta, amargant a estones, sempre reflexionada, cantelluda i punyent. No de bades volia treure de mi tot allò que, perbocant-ho, em permetés de seguir sense perdre l'oremus del tot. Vaig tindre la sort de comptar amb una col·lecció impagable de fotografies de Juanjo Alcaide que oferiren una il·lustració exacta de la meua motivació a cada pas. Ara, n'he volgut prescindir per dos motius...

El primer és evident. Quan serà publicat el llibre aquell que contindrà la meua poesia de creences, elles faran el Via Crucis amb el meu text. Ja veurem quan serà això. No és que altres índies m'hagen ocupat, que també. Va sorgir un problema irresoluble vingut d'altri que tot ho ha paralitzat fins un sine die que llarg es preveu...  El segon. M'abellia ara contextualitzar cada estrofa amb cada pas. I reprendre, també, una idea... Ans del desterrament anatèmic, va haver uns anys en què vaig co-encarregar-me de realitzar el programa-revista de la Setmana Santa del meu poble. En una d'aquelles, vaig plantar-me en l'ermita de Morera per tal de fotografiar, per reivindicar-les, totes les casetes del viacrucis que entre aquelles solituds sempre tan acompanyades s'hi troba... Son ben boniques aquelles manisetes. Van anar totes juntes tot oferint un conjunt ben bell i ric... I ara, tants anys després, ho he tornat a fer. Fotos noves d'aquell bé callat parlant que ara reprenc per dir la meua dant-li veu... Per dir-ho com J.V. Foix, "m'exalta el nou, i m'enamora el vell". Això sí, sabent-me qui soc i qui ets, per on vens i què vols, el que vull i el que faig; res més falta... 

I heus ací el resultat que ara et do, Dilluns Sant, temps de vell caminar tot deixant d'avançar per remoure pregant pensaments, voluntat..., per reprendre el camí fins el pròxim passar...



































































Cap comentari: