.


CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

CAN CARRASCA - ANIMAFESTA

.

"I a força de cantar perbocs de tro,/ rerén i fa més nou, sent antanyà,
el gest solemnement capolidor/ del raonar acords basals
—lacrats amb pólvora—/ que comprometen panys i béns:
futurs de veïnat, bancals i termes".

- III. De rotllets i fogasses. Sergi Gómez i Soler

.

.
.
.

.

.

divendres, 12 de març de 2021

He llegit "El judici de l'aigua"...

 



La Vall d'Albaida, a divendres dotze de març de 2021.

Anit, a deshora, vaig acabar de llegir-me "El judici de l'aigua". 684 pàgines devorades en quan?, tres dies? Sí... No vaig poder estar-me'n d'escriure-li a l'autor, Juan Francisco Ferrándiz, per felicitar-lo efusivament. Sé que rebria les meues paraules amb humor. Eren ben certes. 

Que una obra d'aquest estil, "betsellerística historicoide" podria dir per definir el gènere pilarístico-terral aquest tan en boga, m'arribe fondo i fondo... Prou com perquè em faça oblidar les malvestats que m'envolten per complet, i em concentren en un fet que tenia tan allunyat de mi mateix com és la lectura. I això ha arribat a descolocar-me. Potser no és que estiga jo de nou en forma amb l'exercici que sempre m'ha estat més propi, el llegir i llegir, no. El mèrit absolut el té la novel·la. No veuràs cosa més ben trenada ni explicada... Tot un tractat de tractats de dret disolts en aventura pura, erudició vestida d'assequibilitat vertadera...; tantes coses bones podria subratllar-ne de tan grata lectura... 

És clar que és una concessió absoluta a aquest motiu medievalista que ara s'estila; què quantes? I és que l'obra transpua tot allò que el lector de l'ahui demana: acció, sexe, intriga, tot tipus de passió, conflicte, inadaptats arreu que véncen tanta dificultat com el demiurg-autor vulga acumular-los, omplint-los de blaures fins a mutilar-los... Que tot a l'extrem, i a tandes també... I això em fa pensar, perquè jo soc d'allò més mal pensat i encerte, que acabarem veure-la feta sèrie televisiva de canal de pagament. Perquè té tot allò necessari per atreure visionadors a doll cap un producte que, si rep inversió saborosa, pot resultar enlluernador... I quins girs de guió tan agullonadors? I quines circlatures més ben traçades, i quin aprofitament de recursos històrico-socials.... 

Quan vaig acabar d'enjogassar-me, tan satisfet, amb l'anterior novel·la de Juan Fran, "La terra maleïda", —un prodigi d'art lletrat—, ja esperava en candeletes aquesta futura novetat que ara m'ha semblat greu obra mestra. El temps, gens llarg, ha pagat tota pena; cert n'estic. Ara que ja m'és passat el fet del nou volum, delere per saber que puga haver una nova idea en marxa dins el magí de l'autor de cara a un despús-demà que li augure esplèndid. Perquè l'home té art, i sapiència; molta, molta, molta... No és gens fàcil atreure tanta aigua bona cap a l'aridesa del dret antic i fer-ne història assaonada, exagerada en allò més punyent també, que als protagonistes els en passen de bones, i totes recaragolades, però tan ben establertes i necessàries que s'expliquen en tant que pas necessari narratiu i, el que és millor, es justifiquen dins el bancal ben llaurat del context, que explica a la perfecció un temps tan fosc com el final del segle XII. Quant d'esforç hi ha al darrera d'aquesta lliçó profitosa i multiple, i quina sort la nostra, poder aprendre amb tanta delectança..., i patiment cercat. Que també, la nostra morbositat...

Però abans de tancar aquesta desmesurada lloança, encara te'n diré una altra... Si el llibre és bo, l'epíleg m'ha deixat estorat, en la glòria. La reflexió político-social de l'actualitat que l'autor explana és digna d'emmarcar. D'ací el profit que et referia, absent del tot en la major part de les obres aquestes. Amb el passat explicat és com podem entendre que tot allò que tenim no ho guanyem i pot desfer-se si no posem interés i ens confiem. Qui té el poder vol exercir-lo sempre... I ho diu de tal manera que, xe..., que faràs molt bé de sotmetre't al judici de l'aigua en la seua lectura. 

Que per a ordalies de fe, ja en tenim massa cada dia...




PD: Serà Juan Fran el primer socarrat a tindre carrer a Barcelona?


Cap comentari: