.


c

c

.

"Núvol negre, núvol blanc/ les cabòries se me'n van
amb vosaltres, cel enllà./ Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes/ i ruixeu tot el camí".

Núvols. Joana Raspall.

.

.
.
.

.

.

dimarts, 9 de febrer de 2021

Tants anys de ballar amb la Vella Quaresma...





 La Vall d'Albaida, a dimarts nou de febrer de 2021.

Quan vaig fer arribar les pàgines de la Vella Quaresma al senyor Clavari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent, va preguntar-me quants anys feia que estava dibuixant-la per a l'entitat... Dèsset anys, vam concloure, i uns quants anys més que la feia per a una altra anterior... Una vintena d'anys porte fent-la dansar, a la pobra... D'ací que me l'estime tant... Són molts anys dibuixant-la senzilla i ben blanca sobre negre per tal que la xicalla la retalle, la pinte, la penge... Fent els versets duc menys temps, però també... I en repetir-me i repetir-me no em canse. Només amb l'alegria que m'aporta el veure-la penjada a algun vitrall del poble; en saber que arriba lluny..., tan lluny com les fotos que al llarg dels anys ens han arribat de Mallorca, d'Anglaterra, de Sud-Àfrica, de Xile, d'Austràlia... Si hem pogut fer somriure a gent que s'il·lusiona fent-la servir com a calendari curiós que avisa de l'arribada d'un temps primaveral, és meravellós. Jo ja soc feliç cada Nit dels Panderos quan, en dir-li adéu fins l'any que ve, veig els ullets dels confrarets i les confraressetes com brillen en cremar la que han pintat i cuidat i... I en no res, ja se'n fan a fer soroll a altra banda tot oblidant Quaresma i dol... És la llei de vida feta dibuix... I així, ja he pogut reflectir-me en els ullets de tota una generació...




Però mirant i remirant, veig ara, no ho recordava, ja comence a no recordar algunes coses, que jo a la Vella Quaresma l'he feta dansar més encara... L'any deu, quan la Confraria va arribar als quatre-cents anys, vaig fer un llibret ben eixerit per tal d'explicar la seua història, i de pas la història de la Setmana Santa d'Ontinyent, a la gent més menud       a... Es digué "La Soledat d'Ontinyent contada a les confraressetes i els confrarets"... La narradora és la mateixa Vella Quaresma, que apareix pintada de tantes maneres com vaig considerar possible; una, com a mínim, a cada pàgina... He, he, he... Si l'he feta guerrera... Vinga a disparar canons i mosquets, lluitar a espasa..., cantar motets, rodar matraques, caure de cul, processionar... Si en vaig quedar de satisfet... Encara recorde el rebombori que va haver-hi en la Confraria quan la vam presentar, sí... Quina il·lusió la meua, i quina resposta més rebonica per part de la meua gent... I allí es va quedar... La resta de la Setmana Santa del meu poble va reaccionar com si la besares dormint, com ha fet constantment davant qualsevol cosa que de nosaltres exira... Lluitar ens toca... I és llàstima, perquè es conta l'arrel i el perquè de la nostra commemoració passional d'una manera amena i molt entenedora. Volíem, Confraria i jo ensems, que els qui s'apropen a la mateixa de manera natural, es trobaren raonats els perquès i assentats els motius i narrat el trajecte, perquè considerem encara que si som part de la nostra cultura comunal cal que aquesta no s'amague sota les estores. Com n'estem d'orgullosos d'un passat que, molt de tant en tant, ens acompanya encara el sentiment en algun dels cantons del Silenci en passar; en el fet mateix de la baixada de la imatge de Benlliure; al voltant de l'herbero i les pastetes que es fan conversa llarguíssima en qualsevol de les sobretaules que tornaran en anar-se'n el bitxo aquest...; quan hem plorat algun confrare que ha partit tot allargant la mà sabedor que altra mà se li allargava per guiar-lo... 





Jo, encara tinc il·lusió amb el tema quaresmal... En poder, que podré, vull pintar de nou la Vella Quaresma, però no la de l'any que ve, per a la que ja tinc idees pròpies i idees que m'aporten... Vull fer-la a la meua manera, pintada, ratllada, conformada de les mil maneres aquelles que pense... Ella és bona model i motiu, i jo encara no vos he mostrat com m'hagrada crear...

I enguany, estrenaré la preciosíssima figura de tela que m'ha regalat la família de Biar, i que tanta il·lusió em fa penjar a l'entrada de casa... Ai, quin goig!

I he pensat que, ja que tinc prohibits certs canals per a contar, i cal contar... Enguany n'aprofitaré els propis... M'ha vingut la necessitat de seguir amb el recompte tranquil del costum... Igual cauran aquests dies algunes pindoletes de memòria de la Vella Quaresma... Li ho he contat i s'ha rist per sota el nas, i la mascareta, tot assentint. S'apunta la dona a qualsevol aventura...




Prompte tornarà entre tots nosaltres; hui mateix, demà com a més tard... 

I jo que l'esperaré, ametent...



(No et perdes aquest vídeo canalnouer...).



Cap comentari: