.


c

c

.

"Núvol negre, núvol blanc/ les cabòries se me'n van
amb vosaltres, cel enllà./ Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes/ i ruixeu tot el camí".

Núvols. Joana Raspall.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 1 de febrer de 2021

Sobre l'aparador fester bocairentí de Photofinish. Il·lusions quan la vida dol...

 




La Vall d'Albaida, a primer de febrer de 2021.


Hi ha coses que paga la pena explicar-les, de veritat, perquè de tan boniques, no poden guardar-se...

Enguany no hi ha festes de Moros i Cristians a Bocairent, bé que ho hem comentat ja... Així i tot sant Blai serà honorat amb misses, ha hagut un cartell (preciós, per cert), programa de festes i tal... Hui, per més que en la vida no distòpica que caldria que visquérem no seria així, tocaria històricament celebrar la Nit de les Caixes... 




Dijous passat, un servidor va tornar a apropar-se a l'estudi de Juanjo Alcaide a Bocairent per tal de preparar un nou aparador que seguira la línia d'acumulació de joies del del passat Nadal... Ja que no hi ha Festa, que no siga per nosaltres això de no mantenir l'esperit... Ja Juanjo, amb la col·laboració sempre trapella i joganera d'un servidor, va publicar una senyora imatge en el programa d'enguany com a publicitat pròpia... Però ens abellia fer alguna cosa bonica. Enguany no hi haurà felicitacions de les nostres, perquè no està el forn per a certs panellets ni rotllos de llavoreta, així que per què no fer alguna cosa... 



Bo, la idea era clara... Una lona d'aquelles que Juanjo va fer en començar el tancament pandèmic amb el guió sorollístic de sant Blai presidiria la cosa, amb el cartell —genial— de la no-festa d'enguany i el maniquí aquell tan bonic que té de ferro recobert amb la meua manta bocairentina... Ausades que l'hem arribat a usar... I a la vora, aquell fanalet meu somrient, que jugant, jugant, ja està vint-i-tres anys amb mi i també ha sobreviscut a mil batalles més de les que qualsevol congènere seu hauria pogut imaginar... Ei, i bona cosa de llum que fa...





Després, els detallets que enguany s'ha empescat Juanjo... Entre ciris d'aquells meus elèctrics, i un rastre de llumenetes d'aquelles antigues, hi ha imatges de sant Blai amb base de fusta per si algú vulguera dur-lo a casa i, ai mare... Un sensefí de xapes noves de trinca, dissenyades totes elles pel senyó Alcaide, que inclouen sant Blai mateix i totes les filades bocairentines. Una vertadera passada, xe!




Bé... Això va ser dijous...

Hui he tornat i ja ha estat precís fer retocs i canvis.

En primer lloc, ha venut Juanjo aquella lona santblaiera que et deia, perquè li han insistit... He flipat amb la gent que li demanava xapes, que el pobre home anava a destall amb el tema... Mentre l'estava jo més distraient que ajudant, ha vingut l'amic mossén Ramón a saludar-nos... Li hem donat el condol més sentit, de veritat, per la pèrdua tan forta que ha tingut recentment, que ens ha trencat el cor... I hem estat comentant unes coses i altres, mentre jo afegia al conjunt un quadre del sant Blai vell, de Vergara diu Ramón que era, el que tenia la relíquia de sant Blai al pit, com s'acostumava a fer abans amb les imatges patronals... Li ha agradat molt a Ramón el rastre de llums que l'han dut a altres temps millors per més amables i jovençols... A mi m'ha fet il·lusió el veure que amb un no res bonic que fem, ja pot crear-se emoció... No té preu això...

Fins i tot he assistit estupefacte i esbalaït a la petició d'una senyora perquè Juanjo li vengués els ciris elèctrics que li he deixat i que tinc per a les animetes a ma casa... 

Si és que...

Veus? No és que es puga viure d'il·lusions... És que les il·lusions fan la vida quan la vida fa mal...




Cap comentari: