.


c

c

.

"Núvol negre, núvol blanc/ les cabòries se me'n van
amb vosaltres, cel enllà./ Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes/ i ruixeu tot el camí".

Núvols. Joana Raspall.

.

.
.
.

.

.

dimarts, 2 de febrer de 2021

Per què cal treure's de damunt el Betlem per la Candelària?

 

La Vall d'Albaida, a dimarts dos de febrer de 2021. La Candelària.


Bona vesprada de la Candelera... 

La resposta al preguntat és una mica capciosa... Dona, no te'l treuràs de damunt dos mesos després d'haver-lo muntat... No, no han passat dos mesos des de Nadal. El que passa que l'allargassem tant per davant, tot superant l'Advent, que d'ell sí que en fa dos mesos, que ens costa creure que, abans, l'estiràvem també per darrere... Un estirament que és més lògic si ho penses en termes celebratius-commemoratius-simbòlics i no comercials... Refranys hi ha que així ho indiquen, com aquells que remesclen el Nadal amb els Carnestoltes, allí en l'escullera que és la festa de sant Antoni del porquet. Hui que és justament la meitat de l'hivern, que estem tan lluny del Solstici que l'iniciava com de l'Equinocci que li donarà fi, és hora ja de tancar tota celebració nadalenca. Tin en compte que la setmana que ve ja és el Carnestoltes, i això vol dir que el temps passional començarà a l'altra, amb el Dimecres de Cendra que ens ficarà de ple dins la Quaresma... No de bades, i no és cap broma, el dia que més prompte podria caure Cendra és el quatre de febrer, sant Ovidi Montllor i, per causes que ara no toca referir, diada nacional d'un servidor. I no anem a mesclar naixements amb morts d'un mateix individu a l'hora, no?



El problema és que no hi ha refranys que reflectisquen pel dia de hui eixe final de cicle nadalenc. És lògic, també. Difícil com és rimar Candelària o Candelera, per a pegar-li voltes a vore què trobes. Curiosament, eixos refranys fan referència al tema el dia de demà, el dedicat a sant Blai gloriós... "Abans de sant Blai, encara és Nadal", "Fins a sant Blai, no acaba el Nadal", "Sant Blai passat, Nadal acabat"...

La realitat, però, del fet de guardar hui el Betlem és més prosaica encara... Quan la tradició del Betlem passava per tindre unes quantes figures diferents dels mateixos personatges per tal d'anar canviant les escenes a mesura que arribava el temps litúrgic o bé el costum (allò de tindre diverses figuretes dels reis de l'Orient per tal de fer-los viatjar, discutir amb Herodes i realitzar l'adorament...), la darrera de les escenes que solia exposar-se era la de la presentació en el Temple de Jerusalem de Maria, quan Anna i Simeó profetitzen la glòria de Jesús i els dols setmanasanters de sa mare..., és a dir, allò que hui commemorem. Aleshores, amb tot acabat, ja no tenia sentit seguir muntant el Betlem... Ara bé, el costum representatiu escenogràfic casolà canviava, i en no res, amb la Quaresma, hi ha moltes famílies que muntaven un Jerusalem al lloc del Betlem per tal de representar la Passió de Crist. Eren els Moliments.






Un servidor, eixe problema no el té... Les figuretes estan adaptades per a tantes escenes com vulga representar i represente, dins del cicle nadalenc com el festiu. El dia de hui, per exemple, ja el tinc escenificat des del primer moment en què vaig enllestir l'entaulat: al davant de Maria, Josep i el xiquet (i vora el pastoret Gaspar Tomàs d'Agres i Paco Muñoz com canta), hi ha dues tórtores parrupant. L'ofrena que presentaven en aquell temps bíblic per tal que Maria fos convenientment purificada..."Dos palometes en un palomar, canten i ballen al peu de l'altar...", i en quan t'encantes, les degollen per honorar l'Altíssim...

I jo, començaré ara a treure el Betlem, alçar tanta figureta i dur a cremar tota la construcció com si fos una bóta dels Dolors a la foguera de Biar? Però si enguany no hi haurà tampoc foguera!!!! No, en absolut. I tampoc serà perquè m'ho hagen demanat, "Sergi, deixa el Betlem si no et molesta per a fer vida normal, i així quan ens vacunen i baixe el risc epidemiològic anirem per ta casa a veure'l...". No. Perquè segur que qui m'ho ha dit, i han estat molts, no se'n recordaran ni del Betlem ni de l'ombra d'un servidor quan puguen pegar a córrer... Si no el lleve és, simplement perquè no em dona la gana, no m'abelleix, no em ve bé, no em rota, no em pass... Deixem-ho estar que m'encane! 





Resulta que el Betlem ravaler de l'any passat va acompanyar-me durant tot el tancament fent-me tanta companyia com necessitava. Qui et diu que no m'acompanyarà enguany, ens tanquen o no —que serà que no perquè l'Ibex ploraria—??? Ai, i amb tant com va costar-me de fer, i tan rebonic com està... Ara celebrarem els Nanos en arribar, i després la Pasqua, i ja vorem on arribarà la paciència... I vindrà un dia allà per les no-festes de Biar que diré que ja està bé i veurem què faig... Ja veurem per on em clave jo el Castell, perquè si el tirara, si em desfera d'ell, ploraria més que qualsevol reineta fallera en veure com el foc s'ensenyoreja del seu monument... 




De moment, retire ja del blog i les xarxes tot allò referent al Betlem de 2021, però tranquil·lets tots, que de tant en tant, encara caurà alguna fotografia més que faça referència a alguna de les festivitats que malviurem enguany... Despús-demà mateix, no l'altre... He, he, he.






Quan arriba sant Martí, cada porc ja sap com li anirà. En ser la Candelària, i en riure com hui, a l'hivern, com al rei, li queden ses hores... Tu ja m'entens!



 

Cap comentari: