.


c

c

.

"Núvol negre, núvol blanc/ les cabòries se me'n van
amb vosaltres, cel enllà./ Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes/ i ruixeu tot el camí".

Núvols. Joana Raspall.

.

.
.
.

.

.

dimecres, 17 de febrer de 2021

Les meues disfresses carnestoltenques de dos mil vint-i-u...

 




La Vall d'Albaida, a dèsset de febrer de 2021. Dimecres de Cendra.

Ja s'ha mort en Carnestoltes, i li hem cantat les absoltes. Gori gori xiu xiu, que se'n va molt espaiu... La Quaresma, vella, ja s'ha fet senyora de l'hora i del rellotge sencer, així que res, ressignació, conformitat, tindrem paciència i pandèmica serenitat. Xocorroc...

I com que un servidor es troba malferit de cor i renyonada, i no pot allargar-se massa escrivint perquè ha tingut un accident domèstic que li ha deixat la mà dreta maltreta, ho farem curt.
Quede aquest escrit per mostrar cara el futur futurible la xança xalada d'un servidor al seu institut... Com han quedat de flipats els alumnes i les alumnes en veure'm, atrevit, aparéixer d'aquesta fatxa per l'IES Biar... Com que els professors ja s'ho creuen tot de mi, el què els conten, doncs ells no s'han mostrat massa esglaiats... Això sí, si alguna cosa hi ha comuna en les quatre vestidures, a banda de la mala llet que impliquen, ha sigut que feien por. Deu ser cosa de la pandèmia...

De la primera, cal apuntar que la tenia pensada d'un any abans... Metge venecià barroc pandèmic en plena pesta moderna... Van passar-me des de consergeria un pot gran de gel hidroalcohòlic i jo anava oferint remei als dols a tota bona ànima que davant meu s'hi creuava... Diuen que mai en el transcurs de la malaltia tanta gent s'ha posat gel d'aquest al centre... Que si patia calor? No massa, estava jo cremant per dins pel còlic nefrític, però bo...





Hi ha qui, quan va veure'm a punt d'assaltar el Capitoli dels Estats aquells no tan Units de les Amèriques, va quedar fli-pa-det pel meu atreviment... Si va costar-me trobar un bitxo d'eixos pel cap. Sort que en ser de peluix, semblava més amable... Això si, vaig deixar-lo fet un drap amb tanta pintura... Per cert, les xapes eren autèntiques, tu! La de Reegan, que no es veu bé, va deixar també al·lucinats els qui recordaven aquells temps... "Make Carnestoltes great again"...!






Aquesta disfressa, no va ser massa entesa, però era atemoridora... Els llums eren espectaculars... De què vas, Sergi? De Llibertat d'Expressió en Democràcia consolidada. I mentrestant, el govern lloable i demòcrata del tot, encausant artistes i tancant rapers...
Qui ho entenia, assentia...




I hui de què vas? Enterrador de sardines? No, d'il·lusions. Sóc la Conselleria d'això... I els meus companys, fotuts com jo, assentien...

Em va ser més difícil explicar la metàfora dels alls.... És que la política està plena de vampirs i no vull que se m'apropen... Però no ets tu un vampir? Nooooooo, no tots els polítics som iguals, dona... Tu t'imagines la pandèmia duta pels altres que no som nosaltres? La meua resposta definitiva: No. Això seria política-ficció. Jo ja tinc prou en com la porteu vosaltres, que és la realitat. I no m'agrada GENS el que esteu fent respecte a l'Educació.


Cap comentari: