.


c

c

.

"Núvol negre, núvol blanc/ les cabòries se me'n van
amb vosaltres, cel enllà./ Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes/ i ruixeu tot el camí".

Núvols. Joana Raspall.

.

.
.
.

.

.

dimarts, 2 de febrer de 2021

La Candelària: tradicions d'aquelles, destradicionalitats, candeletes... i la Soledat d'Ontinyent





La Vall d'Albaida, a dimarts dos de febrer de 2021. La Candelària.

Pilles al Macip de la Soledat mirant de bon matí al cel a veure si la Candelària riu, que riurà, i al despatx tot mirant com farà, que demà mateix la vol feta, la Vella Quaresma d'enguany. Que la Confraria necessitarà d'uns dies de maniobra per realitzar-la, i més amb la pandèmia que ens fa plorar, a nosaltres i a la Candelària també... Marcat queda, l'11 Dijous Llarder i 17 Cendra... 

I em remire unes cosetes ràpides sobre la mateixa Confraria... Sí, m'interessava veure una cosa dels estatuts primigenis, els de 1610... I res, que entre unes coses i altres m'ha fet gràcia el fet que ara, al fet candeler li donem una importància relativa quan abans era dia d'aquells d'importància creencial. Però ja veus en què ha parat el nostre món. El dia de hui, meitat justa de l'hivern, està més a prop que mai de l'antiquíssim Ímbolc dels Celtes amb tanta ordalia per veure com anirà l'oratge, tanta marmota pensilvanna nordamericana... Però alto!, que la tradició catòlica també té les seues històries diguem "rares" pel dia de hui... Que els ciriets que s'hi reparteixen, les candeletes, els hem usat històricament per a espantar les tronades, tant a casa com al bancal fent-ne creus a què sumàvem elements vegetals precisos (res d'improvisar, no...), i fins i tot, per afavorir la defecació infantil, ai mare!, hi ha qui l'ha introduït entre precs i jaculatòries (uf!, com queda de mal en aquesta frase aquest mot exacte...), allà on a tan pocs mai el sol els pegarà... Per més que, per a mi, la tradició més, ai, com diria..., de les derivades del culte habitual ha estat sempre aquella processó del poble aquell que hi ha a cavall entre aquella costeruda comarca i la veïna riberenca on deien que si una prenyada participava en la processó de hui, i se li apagava el ciri... 

Millor tornar a la meua Lloable Confraria de la Mare de Déu en la seua Soledat d'Ontinyent i tal...

Segons l'article tretzé dels estatuts originals, cada any calia celebrar la festa del naixement de la Mare de Déu el 8 de setembre, data, justeta també, de la fundació de l'entitat a l'Església de Sant Miquel. I aquesta festa, calia celebrar-la de manera esplendorosa, amb cantors, menestrils i sermó de campanetes... I si els senyors confrares, i les senyores confraresses, volgueren celebrar alguna altra festa religiosa mariana, la pagarien ells, i no la Confraria. Amb una excepció, però, ben marcada... El dia de la Purificació de la mare de Déu, és a dir, el de la Candelària, quan la Confraria pagaria al Prior, al Clavari, al Sotsprior, al Síndic i a l'Escrivà un ciri blanc d'una lliura per tal que acudiren als oficis religiosos que tingueren lloc... Pren, cinc lliures de cera! Quasi res si ens venen d'antic els ciris de la Candelera...

Cap comentari: