.


c

c

.

"Núvol negre, núvol blanc/ les cabòries se me'n van
amb vosaltres, cel enllà./ Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes/ i ruixeu tot el camí".

Núvols. Joana Raspall.

.

.
.
.

.

.

dimecres, 3 de febrer de 2021

Aquell conte que vaig escriure sobre sant Blai...

 

La Vall d'Albaida, a dimecres tres de febrer de 2021. Sant Blai.


Hola, bona vesprada de sant Blai gloriós, amb tanta missa però sense processons....

Hui volia publicar un conte que vaig escriure el 2013 sobre sant Blai, atenent al seu dia. Però clar, han estat tan diverses les índies que m'han ocupat, com a sant Tomàs al Misteri d'Elx, que he arribat tard a tot...

No passa res, que sant Blai, com tots els sants, té novena. I encara són hores.

El conte és la narració que vaig fer de la famosa llegenda del sant Blai de Bèlgida que acabà, d'aquella manera tan curiosa, a Montaverner, visca sempre la Vall...! Vaig redactar-la a petició del senyor Pep Estornell Català, a qui tant admire, junt a d'altres històries, per aquell projecte tan rebonic d l'IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de les Gerres. Sí, aquella història preciosa que acabà en l'impressionant volum "Rondalles de la Vall i del vell" que edità amb tan bones calitats CaixaOntinyent el 2014 i que jo sempre aconselle de cor, una joia vertadera... 

Jo, però, ja havia tractat la llegenda aquella. Fins i tot vaig incloure-la amb un text meu, foto de Juan Torres i dibuixos de Joan Sancarlos —ai quina gent més gran, Juan i Joan— en el calendari de l'IEVA de 2010, l'últim dels quals vaig fer-me responsable... 

Ací tens aquell text breu, però intens. Desitge que et siga de profit...













Cap comentari: