.


c

c

.

"De la terra n'he vist poc;/ com més ne veig, menys m'agrada,
tot hi és ombra i vanitat,/ pols i cendra i terregada.
L'aigua dolça que jo vull/ enlloc del món l'he trobada,
pertot allà on ne cerquí/ he trobat la mar salada".

Jacint Verdaguer.

.

.
.
.

.

.

divendres, 8 de gener de 2021

Desnadalitzant...





 La Vall d'Albaida, a divendres huit de gener de 2021.


Neva. Fora de casa plou. Però a les alçades immediates, neva. I com que neva i les carreteres estan impracticables, les autoritats locals competents, per l'absència de les incompetents consellériques —ausades quina pandèmia de mediócrates—, han decretat que hui tanquen els centres escolars. Tinc doncs un dia "de festa" que volia dedicar a treballar a casa..., però que m'ha vençut! Almenys, he dormit. 

Ara, em trobe esgotat i, pel fred, m'ha saltat un molest tic a l'ull... Malgrat l'escalfor perenne de l'estufeta que carrege a la vora, tinc les mans entumides. Necessite caminar, el fred i la por a un mal esvaró m'aturen. Serà cosa de no prendre'm res a la valenta i dedicar-me formalment al lent treball que vaig encetar ahir, el més trist del món: desnadalitzar-me.




D'habitud, el procediment és fàcil, i joiós encara. Després d'un Nadal cridaner, amb tanta gent i conversa i bon desig, t'aboques de cara a tot l'alumnat, tan alegre pel què t'ha de contar de la seua felicitat que ara acaba... Enguany, tot pintava, però, d'altra manera més boirosa: després d'un Nadal silenciós, de poquíssima gent ni conversa, que em tiraren a cegues als lleons laborals m'abellia tant com llegir les raons dels assaltants del Capitoli ianqui... De sobte, la prohibició de més de sis persones convivents s'expandeix meteòricament als vora 140 alumnes que hui hauria atés, cadascun vingut de les seues circumstàncies, i amb immediateses impressionants, clar... La solitud de casa em cridava a crits; veurem si, psicològicament i moral, entre el hui buit i el cap de setmana ja encetat tot millora, la idea del retorn i l'oratge.



Mentrestant, ausades que és difícil el desnadalitzar-me...




Cal començar per casa abans que no per un mateix si es vol tindre èxit. Si la tenia reblida d'esperit positiu decoratiu, ara, remetre-ho tot a l'oblit de les golfes es fa més trist que no pesat, val, però tan trist... Ahir ja vaig alçar ben alçats els elements més secundaris. No sé si aquesta vesprada m'atreviré a desmuntar l'Arbre..., tan bonic, de veritat, que m'ha quedat enguany, i tanta companyia com m'ha fet...




Que els Reis hagen estat l'esclat que han estat no sol ser normal, tampoc... Senzillament, la joia personal va distribuint-se al llarg de les dates i les commemoracions. L'acumulació final d'enguany ha estat massa sucrosa i arrossegue diabetes... Ara em mire la barbaritat de feina que he fet... Els Reis, en ma casa, sempre s'esmeren amb les formes. A banda del nom de cada regalat, al regal, sol haver-hi una etiqueta identificativa... Ara em mire les que no he usat, i la foto que m'envia la meua germana d'algunes de les que ella es va endur, i em somric. Ella les guarda totes, tots els anys... 





No podia ser d'altra manera... "Mera" que els Reis són atrevits... Mira-les, perquè són ben identificatives d'un any passat terrible que, ara, reprenem a l'assalt borrascós... Jo ja vaig dir-ho en el primer minut. L'enguany aquest, serà berlanguià. 
I totes les mascaretes aquestes existeixen?, em preguntava la dona... i sí...




Res, els Reis d'Orient de peluix guardats; el Tió en l'alt que li pertoca, al menjador, com també Tirisiti i Tereseta que presidiran tot l'any la llibreria; cada llumeneta al seu lloc, encaixades; les làmpades canviades i les flors magatzemades... Caixes i caixes que m'han fet constatar que entre Nadal i Betlem i els llibres, el meu espai vital està plenament ocupat. 




Em quedarà per recordança d'aquests dies, que han estat realment feliços i ja és extrany que jo puga atrevir-me a dir tal cosa, el Betlem. Aquest té prohibit anar-se'n fins el 2 de febrer. A partír d'ací, ja es farà allò que es podrà o voldrà o...




I que tot siga a fi de bé i comoditat nostra. Fugida la nostàlgia lògica del necessitat, dilluns proper, si tot va bé, igual comencem els quatre arreglets que necessita el pis...





Cap comentari: