.


c

c

.

"De la terra n'he vist poc;/ com més ne veig, menys m'agrada,
tot hi és ombra i vanitat,/ pols i cendra i terregada.
L'aigua dolça que jo vull/ enlloc del món l'he trobada,
pertot allà on ne cerquí/ he trobat la mar salada".

Jacint Verdaguer.

.

.
.
.

.

.

dimecres, 30 de desembre de 2020

He vingut a parlar del meu llibre, no a pagar cap delme!

 



La Vall d'Albaida, a trenta de desembre de 2020. Dia del Tio de les Orelles...


Això mateix, que he vingut a parlar del meu llibre, faltaria més... 




Doncs sí; tenia ganes que no acabara aquest dos mil vint sense treure a la llum un seguit de poemes fets els darrers anys... Un variat, una vertadera coca de recapte, o putxero si vols, on hi ha un nexe que pot servir de guia... Gràcies per molt als qui em cal agrair, però espai!, que no em toca aguantar la neura de ningú... No pague més delmes, i menys d'altres, en aquesta vida... I a partir d'ací, hom que llija com bonament considere...

He optat per l'autoedició. Bé saps què opine del món editorial i del valencià en particular. Sé que això em restringirà absolutament la difusió i m'impossibilitarà cap guany pecuniari... Però, què des de quan m'ha interessat a mí la difusió o el guany? Seguisc escrivint per a mi, només per a mi mateix... I de retruc, també pels més propers als qui puga interessar allò que escriga... No ratlle jo pel comú del general!, no hi ha gent que ja ho fa això...! Les meues formes, usos i vocables no estan trenats en absolut pel moment actual del tot val i res no queda i no vulgues estirar-me de la llengua que tampoc no cal. Ni tant sols em veuràs compartir taula amb qui viu aquest món, però tampoc no llençaré punyals; el fer com fan que tant abomine; el postureig que combat... Arribarà el llibret a aquelles i aquells que el voldran tindre, i que facen per tindre'l, i en temps més que limitat, que no estic per encantar-me jo amb la vida com passa. La resta del món no m'és món! I estic ja content i pagat només per haver-lo tret a la llum! Sí, ja sé que vaig contra el fur i que rode al revés del com ho fan les manetes del rellotge de sol, però, i què? Soc com el món? I ni pensar-ho de pagar els seus delmes...!

Si d'alguna cosa estic satisfet, i això val tot el diner del banc, és de l'esforç que ha fet Juanjo Alcaide en la maquetació i la creació de portada, de portades internes, de tantes coses... I pel seu ànim constant, indefallible malgrat tanta tronada. Sense el seu suport què seria d'aquests meus somnis casolans?

Però no ha estat l'únic que ha treballat de valent perquè nasqueren els meus poemes de recapte. La família Cambra, amics impressors d'absoluta confiança de fa tants anys, han elaborat un producte que fins i tot a Juanjo i a mi ens deixà esbalaïts... Quina meravella han creat! Com es nota la passió amb què treballen... El resultat, per a mi, és un ver llibre de col·lecció. Una rara avis de la qual hi ha pocs exemplars i quan s'acaben, palmes... Més que res perquè amb els delmes coberts, jo ja estic a una altra història d'aquelles de les meues...

He decidit no regalar-lo. L'explicació és clara. El meu anterior llibre vaig dur-lo a una entitat amiga i vaig donar-lo a diversos dels seus components... A l'hora, hora i mitja, vaig trobar un dels exemplats trencat i tirat al carrer... Vaig quedar tan decebut... Res, que si el vols, i encara que siga la cosa més barata que pugues regalar-te, caldrà que et rasques la butxaca, que te l'envie a casa si cal... Allò donat, perd el seu valor en una societat tan poc empàtica com la nostra. I tinc la sensació que hi ha tanta gent que només espera que li done i li done, com si tingués ella el dret i jo l'obligació... Vaja, semble jo un prepotent..., els qui em coneixeu bé sabeu que ni de lluny ho soc ni voldria arribar a ser-ho...  L'experiència, però, que m'ha convertit en paret de frontó com li deia l'altre dia de Nadal a un amic que em soltava que em prenc les coses massa seriosament. Les meues sí i ja li convindria a ell fer-ho també. I potser perquè veig que la resta s'ho pren tot a xufla i tot són balons xutats fora, sense assumpció de responsabilitats... No sé, delmes vostres, no meus...

Doncs això. Que qui el vulla, pot aconseguir-lo físicament a Bocairent, a l'estudi Photofinish de Juanjo Alcaide, que s'ha oferit a tindre'ls allí a l'aparador... I també m'ho pot demanar a mi mateix. O ens podem trobar i fer-nos un café o bé puc enviar-lo per correu allà on se'm diga... 

I tranquil·les i tranquils, que després de com estic de farts dels "amics de facebook" que no tenen aturador, jo insistiré poc. No vos empapussaré... Només el necessari perquè pugueu saber que hi ha uns delmes solts per ahi...




Cap comentari: