.


.

.

c

c

.

"No hi ha cap port que el mal turment em justifique,/ i anar dansant, amunt i avall, ja em desespera.
El pa que es da, l'aigua i la sal, corporifique/ en plor inten, esgotament, pedra foguera...
Jornaler sóc, marí secà. Dol dulcifique:/ albor rosat, frescor, nuvòlica argentera".

-VI. L'Adern. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

.

.

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????
Llistat d'expositors.

diumenge, 1 de novembre de 2020

Una cançó més que preciosa d'Anselmo Martí per a la Nit de Difunts...

 



La Vall d'Albaida. Nit d'Ànimes de 2020.

Em gite ja, no sense deixar enceses les minetes i els ciris que llumenaran les Animetes del Purgatori més meues i que demà, quan jo me'n vaja matí, matí a treballar, podran trobar descans fugisser al meu llit...

Però abans, deixa'm que et conte una història de por...

No, no l'he escrita jo... És una obra d'art de l'amic Anselmo Martí, que narra una història passada ben a prop del llavador on hui he esmorzat, entre el llavador mateix i les cases dels meus besavis Soler-Moltó i Boix-Seguí, de façanes tan tortes que fan por que no caiguen, allí al carrer Dolors!!!!

Bona Nit de Difunts. Descanseu que ve setmana ploguda...



I Diumenge, set!

Anselmo Martí

Diuen que a Cocentaina
Ningú va pel carrer Dolors,
Des que Pep, el de la dolçaina,
Al passar prop del llavador,
Des que Pep, el de la dolçaina,
Va topar-se amb la foscor.

De nit i amb la lluna plena,
Res de bo li podia passar.
De nit i amb la lluna plena,
Unes bruixes es va trobar.

Al voltant d’una foguera
Pep les va vore dansar,
I cantaven una cançoneta
Repetint-la sense parar,
Cantaven una cançoneta
Que ara jo vos vaig a cantar:
“Dilluns i dimarts i dimecres, tres.
Dijous i divendres i dissabte, sis.”

Cantant una i altra volta
A Pep el van embruixar.
Cantant una i altra volta
Fins que Pep els va contestar:
“I diumenge, set”

La dansa fou detinguda
En sentir-se “diumenge, set”,
I una bruixa geperuda
Senyalant amb el dit a Pep,
Una bruixa geperuda
Va cantar un últim vers:
“Lleveu-me la gepa a mi i poseu-li-la a Pep”

I diuen a Cocentaina,
Que una gepa li van posar,
I diuen a Cocentaina,
Que les bruixes li van cantar:
“Dilluns i dimarts i dimecres, tres.
Dijous i divendres i dissabte, sis.
I diumenge, set.
Lleveu-me la gepa a mi i poseu-li-la a Pep.”







Cap comentari: