.


.

.

c

c

.

"No hi ha cap port que el mal turment em justifique,/ i anar dansant, amunt i avall, ja em desespera.
El pa que es da, l'aigua i la sal, corporifique/ en plor inten, esgotament, pedra foguera...
Jornaler sóc, marí secà. Dol dulcifique:/ albor rosat, frescor, nuvòlica argentera".

-VI. L'Adern. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

.

.

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????
Llistat d'expositors.

dissabte, 14 de novembre de 2020

Sí que t'he despertat prompte enguany, benvolgut Tirisit...



 La Vall d'Albaida, a dissabte catorze de novembre de 2020. Fira d'Ontinyent que seria...


Hola, bona vesprada, Tirisiti.

Disculpa'm que et moleste per aquestes dates tan promptes. Ja sé que acostume sempre a fer tard i que no et vaig volar per ma casa mai més prompte de Santa Llúcia..., potser per això faig sempre tard a tindre parat el Betlem, ja veus... Una vegada recorde que vaig despertar-te per Santa Bàrbera i vas pensar que m'havia tornat boig, que a vore si et pillava en calçotets el bou d'Ontinyent... Ara, supose que pensaràs de mi qualsevol cosa que pose en dubte el meu cabal... Sí, vespra de Sant Albert i jo penjant-te del Globus de Milà al menjador... En condicions normals, jo estaria no anant a la Fira d'Ontinyent... Enguany no la hi ha i el no poder no voler anar arriba a difuminar-se com a fórmula de reafirmament personal davant allò en què l'han convertida... Així, sí, més prompte que mai, faig per encendre el llum nadalenc en ma casa i tu ets la soca que cal entrar primera, conformador de l'arbre maig sobre el què abocaré les tantes costelles del meu Betlem.

Ara que he corregit tots els exàmens i que estic amb pau correctora amb el mi mateix ja esgotat, i abans que algun pare furient pel desllavassat del seu dia a dia s'enteste en suggerir-me com i en què em cal ocupar el meu temps de lleure sense haver-li jo donat cap ciri i, de moment, no haver-hi progamat cap nou soterrament (que a eixes hem arribat a arribar...), em pose mans a l'obra i deixe enllestida la base betlemística i instal·le ja el taller del quual ves a saber quina nova pensada arquitectònica eixirà... I crec que faig bé amb tal matinar. Si l'arbre, cal que el tinga llest pel primer diumenge d'Advent, el 29 de novembre, i llavors tindré entre mans tota la feinassa avaluativa que caldrà oficialitzar els dies posteriors, vinga a corregir, i a corregir, i a corregir..., enguany serà cosa d'alçar l'arbre més aïna. En acabant el procés avaluador, serà cosa de deixar-me a una vora les ocupacions laborals per prendre les regnes del Betlem... Supose que, si tot va bé, o per Santa Llúcia o per l'Esperança, ja el tindré obert. Ni Fira, ni Puríssima ni cap festa que, de celebrar-se o no, ja no m'aporta res i no visc... Com que ni Corriola hi haurà a Cocentaina...







Una amiga, Tirisit, em deia fa poc que enguany suposava que no muntaria Betlem... Com que no? Ni que jo montara el Betlem pels altres... Darrerament estic mesurant com el món meu cal que em volte a mi mateix i no al voler dels altres, fent-los òrbita o fent-me rodar al seu volt a mi mateix. A això i al fet que estic fart d'afrontar neures que no tenen res a veure amb mi... I costa, que sembla que ara que em trobe bé, el món vol abocar-se a sobre meu.. El Betlem és una vàlvula d'escapament pròpia immillorable, i en aquest enguany pandèmic m'ha fet companyia agradosa fins que en el mes de maig vaig dir que ja hi havia prou i massa... Qui sap si començant-lo ara i tal com s'està donant la pandèmia al meu prop, podré acabar-lo... Com a mínim, caldrà intentar el començament, i en això estic... Visitar-lo? Sí, clar, això serà difícil aquest Nadal...

I què representaré enguany? Doncs ho vaig tindre clar des de molt prompte, i els dubtes han estat escasos... Des que vaig tindre aquell "accident" en què vaig perdre la vista en el meu aniversari, ho he sabut: aquell lloc que tant m'estime, el meu símbol de símbols, serà que enguany m'acompanyarà si tot va bé. Ja tinc fins i tot els plànols preparats. He comptat en aquesta ocasió amb l'ajut de l'amic Rafa "el Socarraet" que ha afegit materials interessants als que jo ja tenia... Li estic molt agraït. Sempre estic agraït a aquell que m'ajuda amb tan bona voluntat. És tan escassa la bonhomia, i més darrerament...

Doncs bé. Ja està tot preparat... Demà, dia del sant del meu senyor pare, publicaré la imatge del meu Nadal de 2020 i 2021... No vos costarà res saber què em porte entre mans. La cosa és ja tan evident com necessària... 

Passa-ho bé, Tirisiti, contemplant els meus tràfecs... Enguany, et riuràs...

Per força, i de grat, ja és Nadal a Can Carrasca.






Cap comentari: