.


.

.

c

c

.

"No hi ha cap port que el mal turment em justifique,/ i anar dansant, amunt i avall, ja em desespera.
El pa que es da, l'aigua i la sal, corporifique/ en plor inten, esgotament, pedra foguera...
Jornaler sóc, marí secà. Dol dulcifique:/ albor rosat, frescor, nuvòlica argentera".

-VI. L'Adern. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

.

.

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????
Llistat d'expositors.

diumenge, 8 de novembre de 2020

La Capella de Ministrers prova a arrelar a Ontinyent...






 La Vall d'Albaida, a dissabte set de novembre de 2020.

Faig mans i mànegues per baixar de Biar a Ontinyent i arribar a temps al concert que la Capella de Ministrers ofereix a una Sala Gomis desfirada... I em costa, perquè ausades que estic bé allí d'on vinc. Espere molt d'aquest concert, no de bades es tracta de l'espectacle "Arrels, entre la tradició i el patrimoni", i això de veure com un grup cultista, especialitzat en músiques medievals, renaixentistes i barroques, s'ha volgut apropar a la notra tradició sonora més popular i festiva, em fa goleta. A més, dos dels sants majors del meu panteó admiratiu de veneració personal, sant Eduard Navarro i sant Josep Aparicio "Apa", formen part de la troupe del senyor Carles Magraner en aquesta ocasió. Així que res, apressa't per arribar al més gran dels teus pobles, Sergi, que no pots deixar escapar una ocasió tan... alta? No, darrera, darrera... Que en arribar m'informen veus amigues que l'ínclit això d'allonses del poble ha eixit a la palestra per dir que tot es tanca i es tanca tot davant l'avenç imparable, quasi tsunàmic, de l'aiguat pandèmic que, a repèl, puja Cantereria amunt i està ja a punt d'ofegar el Pou Clar... L'últim concert que podrem gaudir a Ontinyent fins ves-te'n a saber quan..., que en veritat tampoc no són ni tants ni res, però se't queda una cara... I el què és pitjor, un cos i una ment...

Bon fermall per tancar la paradeta. El millor pot ser... Només caure a la butaca, entre una presència d'espectadors notable, comença aquesta partida tan curiosa de pilota a l'antiga, que vist amb saragüell violes, qanum, tiorba... Bé. Avesat ja a que hom, molt d'hom ja, haja volgut vestir amb banda simfònica aquesta tradició nostra, em pica veure-la feta pavana o follia, i ben sonada. I a fe que disfrute amb tanta fantasia com retoca fandangos, sandingues, boleros, passacarrers, peteneres, riberenques, cants de bressol, xàqueres, uns i goigs... Quin patrimoni més rebonic, el conservat, i com de bé s'entén amb els recursos sonors barrocs amb què juga la Capella... 

Jo, que només els havia escoltat una vegada en directe, coses de viure tants anys al sud del sud i a la muntanya estricta, em delia per veure'ls en acció sentida... Sí, va ser a la Catedral de València quan es tragueren de la mànega aquella Sibil·la que fan i de la qual, atenent justament al meu passat sibil·lític, tant va quedar-me al pap per dir... I ahui, m'encisen. El descobriment d'una veu de tanta alçada com la de l'Elia Casanova és per quedar agraït per un sempre assaonat. El constatar que el tio "Apa" fa el que vol per cormoure'ns amb la seua veu, per més que ahir li caigués tot l'aiguat de l'Horta entera a sobre, m'omple d'un goig extrany... Sempre em passa el mateix... Quan va a posar-se a cantar, siga al carrer i ara ja sé que també siga amb un grup de tantes campanetes historicistes, mire a un costat i a l'altre, al públic i al paisatge. El primer, me'l bocabadarà, i se'l farà seu irremissiblement i de per vida; el paisatge, allà ell si n'aguantarà el terratrèmol..! 

A mi, ja em tenen guanyat d'avantmà amb la tria, canònica del tot però no del tot tòpica... Això de començar a treure't la jaqueta amb una xàquera i entomar-me amb la millor de les versions que he pogut somiar dels meues estimadíssimes melodies geganteres de la Morella que saps que per les venes em dansa.. Uf... Dels boleros, m'encén el de l'Alcúdia i m'apaga el de Guadassuar, ja veus... No trobe gens encertada la lletra del senyor Marc Granell que tant m'estime i que queda redimit al concert amb la "Petenera de la meua amor"... El Cant d'Auroros de la Vall d'Uixó m'atreu de manera rabosera i m'encaragola, malgrat que treu en dansa el meu Vicent Ferrer nemesític... He, he, he... Els Nans de Xàtiva arriben al sublim... I no sé què em passa que se m'enrosca a la fi tot l'enfilat i se m'embolica la troca amb els goigs del senyor Comes... Bé. Sort que està l'Apa i també la bella dama Casanova per tornar-me al lloc i assegurar-me que ha estat aquesta una ocasió memorable de debò... Ai mare; la darrera?




I en tancar-se els llums de la sala, hi ha conversa apressada amb l'Apa, a la que s'afegirà desseguida el senyor Navarro, tan amables com són... Apa i jo ens hem de posar al dia de tantes coses, que la pandèmia ens ha allunyat massa, tant que no conec encara el seu darrer treball que ara em regala... Me'n vaig amb l'enregistrament d'aquell concert gloriós de Godella, i amb dos exemplars d'aquest "Arrels" que m'aborronarà tanc com per ratllar el seu suport de tant oir-lo... Eixim per la porta de darrere vinga a xerrar i corrent, que no els pillara el toc de queda camí dels seus camins... Quede trist; com me'ls estime... Tant com m'agradaria saber de la seua saviesa, que només és un tast del seu profund art... És una sort el poder apropar-se, més que siga tan de rampaina, a allò que veus que fan i com ho fan al davant d'un tu afamat constantment de bellesa...

I anem anant... I encara cavil·lant..., i com sonarien els arrels mariolencs més nostres amb tals sumptuosos vestits, que els cants de batre semblaven pastorel·les galants... El que pagaria per oir el "Taninà" socarrat, el Rei Pàixaro i els Espies biaruts, els Gegants d'Ontinyent, els Passacarrers d'acompanyament d'autoritats de Bocairent vestits de pintura d'oratori... I me'n vaig cap a casa tot taral·lejant-me'ls...

Cap comentari: