.


.

.

c

c

.

"No hi ha cap port que el mal turment em justifique,/ i anar dansant, amunt i avall, ja em desespera.
El pa que es da, l'aigua i la sal, corporifique/ en plor inten, esgotament, pedra foguera...
Jornaler sóc, marí secà. Dol dulcifique:/ albor rosat, frescor, nuvòlica argentera".

-VI. L'Adern. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

.

.

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????
Llistat d'expositors.

dilluns, 16 de novembre de 2020

I el Betlem del tio Sergi Carrasca pel 20 i 21 serà....



 La Vall d'Albaida, a setze de novembre de 2020. Dilluns de Fira d'Ontinyent.


Puix senyor, ha arribat l'hora d'anunciar quin serà el subjecte del Betlem que el tio Sergi Carrasca plantarà abans d'hora i tot en aquest any de pandèmies diverses al menjador de sa casa... Tampoc no és difícil d'imaginar i, aquelles persones que entren al blog en la seua versió d'ordinador, ja tenen penjat el logotip explicatiu des de fa dos dies... He, he, he...

No podia ser d'altra manera... Un Betlem el d'enguany que, després de la barbaritat de visites i l'èxit que suposà l'any anterior, en tants múltiples aspectes, calia que conformara la presència immediata al meu costat vital d'un dels meus símbols majors... I que seguís reflectint sí o sí Cocentaina, ni que fos pel fet mateix de l'allargassament de l'Any Sant de la Mare de Déu del Miracle que els qui la mantenen han tallat en sec, però jo no... 

Ho vaig tindre molt clar el dia que vaig desmaiar-me, esgotadíssim, al capdamunt d'aquella muntanya mirífica just en el meu aniversari... No hi ha res per a mi, ni ho ha hagut mai, com el Castell de Cocentaina i bé que ho sabeu els qui em coneixeu de veritat... Ni tant sols el Campanar de la Vila, i mira que el Campanar m'ha estat... Res. El Castell! I que en tants anys com estic muntant els meus betlemots, encara no li haja tocat el torn... 

Allí, al capdamunt del tot de la Penyeta Blanca, he rist, he plorat, he estimat, he... Fins i tot vaig escriure tot un poemari en un dia allà dalt quan de jove... I si algun dia me n'he d'anar amb presses i corregudes, serà des d'allà mateix, pots estar-ne segura... Ja veus, a punt vaig estar de quedar-me ert fa no res en aquelles alçades!, que vaig perdre la vista i tot.. 

Aleshores, enguany, serà el Castell el protagonista, però d'una manera molt, molt, molt especial que ja aniré contant-te... 

De moment, aquest serà el logotip, i l'acompanyaré amb aquella cançoneta dansable que canta l'amic Anselmo Martí i que tan bé me'l defineix. Si enguany volia una cosa senzilla, com a mostra de voluntat de força i resistència, també estarà fortificada... 








Cap comentari: