.


.

.

c

c

.

"No hi ha cap port que el mal turment em justifique,/ i anar dansant, amunt i avall, ja em desespera.
El pa que es da, l'aigua i la sal, corporifique/ en plor inten, esgotament, pedra foguera...
Jornaler sóc, marí secà. Dol dulcifique:/ albor rosat, frescor, nuvòlica argentera".

-VI. L'Adern. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

.

.

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????
Llistat d'expositors.

dissabte, 21 de novembre de 2020

Falaç Nadal. (III) Però falaç, falaç...

 



La Vall d'Albaida, a dissabte vint-i-u de novembre de 2020.

Dins aquesta partida contra el temps i la feina, hui he decidit pujar-me'n Bocairent per ajudar l'amic Alcaide a perpetrar un fum d'històries xules al seu obrador, sobretot per preparar baluernes i bagatel·les, ja veus, pel Nadal. És divertit... Quan ens creuem amb alguns molts cardaors, se'n fan creus i ens pregunten quina n'hem preparat ara... Ausades la fama que hem criat d'iconoclastes actius (i d'eficients menja-rectors anodins...). I aquesta vesprada, a seguir treballant-me eixe Nadal tan esperat, a casa, calentet front els tants freds que s'anuncien vidres enllà... Aparque per hores el maldecap ara ja vomitiu del treball que tant en esclavatge em torna allò que caldria que fos il·lusió satisfeta. De nou ombres de mobbing; com que amb la pandèmia val quasi tot...

Ja tinc els tres Reis d'Orient que vàrem posar l'any passat a l'aparador de Photofinish al meu menjador. Queden d'allò més bonic, ja ho veuràs... Com que enguany, a Bocairent, els Reis se'ls ha apropiat indecentment un sector econòmic només, hem optat —per sanitat— per passar de fer adaptacions curriculars significatives i, directament, tirar mà del "vintage" i de sant Nicolau per una decoració que no tardarà gens en estar acabada i a la vista del passejant... Molta llum tindrà, molta... Tanta com ens cal. A casa, però, els Reis estan ben custodiats, els homes; que a mi tant se'm dona el que vulguen fer amb ells; com si els volen fer ballar el "Ra, ra, Rasputín, Russia's greatest love machine", com van fer aquell any a la cavalcada, sempre cafeïnica, del més gran dels meus pobles... He sabut fer bon mur d'eixos vidres en bastir la meua torre d'ivori personal. I si la veïna puja a dir-me que com és que pose música nadalenca tan lluny encara de Nadal, li recordaré que l'Advent és a la vora ja, que a sa casa, cadascú sap on s'hi penja el grasol i que jo no he anat a prohibir-li que pose les seues famoses ranxeres fora del dia nacional de Mèxic, ni se m'ocorriria mai... Si la gent tingués una miqueta d'empatia, i serenor, com aniríem de bé... Tot rodaria... Igual seríem llum. És eixe el resultat de la confrontació partidista extrema i buida que vivim, però a nivell d'escala amb la bombeta del primer sempre fosa...

I la meua falacitat, la complete amb l'arbre... Enguany tocava ja renovar l'enllumenament, que estava ja vellet. M'he fet amb llums leds nous, uns 750, i pensava que anava a fer curt. Dues caixes vaig comprar, i ara encara me'n sobra una. I sort que tinc a mà les ulleres de sol, perquè són una veritable animalada de potència i efectes, a preu sorprenent i qualitats indiscutible... Com diu l'amic Juanjo, com vas a poder competir contra això, xicotet comerciant...

I l'estel... Tinc un estel curiós... Quan vaig trobar-lo vaig alegrar-me molt, perquè no era gens fàcil coincidir: plàstic bo dels anys 70 i idèntic al que corona l'arbre dels meus pares... Ells en plata i jo en or. Doncs ja està bé de recances; enguany he trobat una peça espectacularment bonica, i ja està al capdamunt de l'arbre nu. Ja aniré vestint-lo de més mentida, entre exàmens i avaluacions. Enguany, tanta falsedat oripellada m'ajudarà a suportar un fragment de buit que em neguiteja. Quan arribe el Solstici alenaré... I mentrestant, a preparar ja el calendari amb què, com cada anys, li donaré la benvinguda... Enguany promet. 

En la foscor, tota llum promet...



Cap comentari: