.


.

.

c

c

.

"No hi ha cap port que el mal turment em justifique,/ i anar dansant, amunt i avall, ja em desespera.
El pa que es da, l'aigua i la sal, corporifique/ en plor inten, esgotament, pedra foguera...
Jornaler sóc, marí secà. Dol dulcifique:/ albor rosat, frescor, nuvòlica argentera".

-VI. L'Adern. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

.

.

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????
Llistat d'expositors.

dimecres, 18 de novembre de 2020

Falaç Nadal. (II) Acció de gràcies.





 La Vall d'Albaida, a dimecres dihuit de novembre de 2020.

Me'n vaig en no res a la dutxa i a treballar, volant. Isca jo a l'hora que isca de casa, aquells dos camions lents de residus eixiran a la mateixa hora, siga més prompte o més tard, és la meua creu. Espere no trobar-me tanta boira i, sobretot, que no m'isca de l'entremig més fosc cap ciclista vestit de colors foscos ni sense llums, ni a la bicicleta ni sota el casc...

Acabe de netejar el meu Facebook per una temporada. En el temps de la lliure circulació d'idees que les xarxes faciliten, sembla que tot cap i tot està permés, i per més que jo vulga instal·lar una mena de morrena per tallar el pas de la glaciera que es descompon, l'allau de neu que es derreteix i baixa bruta és abassegadora. Tothom crida la seua, tantes vegades només per ofendre qui l'ha d'escoltar, fins el punt que em brunzeixen els oïts en llegir tant partidisme atroç, tanta vacuïtat engalanada, tanta desraó defesa a tota ultrança fins i tot en temes de tal lleugeresa... Tot és profit contra el proïsme i a partir d'extreure-li tot el suc possible. Tot m'és ja falàcia, fins i tot les felicitacions, les promeses de bondats, els projectes que se'm volen vendre com autèntics, positius per a una comunitat social que no existeix de tan gran, banal i difusa. Absolutament falsa.

No sé si arribaré al Nadal en les xarxes. Encara no és el dia aquell dels titots americans —de demà en una setmana serà— i ja no suporte més missatges contradictoris i microferidors. Han arribat a ofegar-me de bona veritat. Així que he optat per silenciar allò que m'esmussa darrerament. I espere que em silencieu a mi també si vos impedira conciliar el son... Jo també forme part de la glacera que es derreteix a una velocitat de pasme i la neu que aboquem és bruta, i el pitjor és que quan s'acabe la que hi ha arrelada des de sempre, seran pedres i rocs les que començaran a rodar i rodar...

Encara ens cal donar gràcies per sentir-nos vius en aquest temps de pandèmia. 

La social, n'estic segur, és més enviscadora que no la vírica. 

Cap comentari: