.


.

.

c

c

.

"No hi ha cap port que el mal turment em justifique,/ i anar dansant, amunt i avall, ja em desespera.
El pa que es da, l'aigua i la sal, corporifique/ en plor inten, esgotament, pedra foguera...
Jornaler sóc, marí secà. Dol dulcifique:/ albor rosat, frescor, nuvòlica argentera".

-VI. L'Adern. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

.

.

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????
Llistat d'expositors.

divendres, 6 de novembre de 2020

Falaç Nadal... I. Ah, que no vols llums de festes...

 




La Vall d'Albaida, a divendres sis de novembre de 2020.


No parle amb els meus companys tant com em caldria, amb allò que la seguretat pandèmica ens obliga a més separació i ens multiplica presses i treballs. Però aquesta setmana, per coses aquelles que no saps com succeeixen, he pogut conversar així, de rampaina, amb la meua companya de Filosofia.

Estava comentant-li jo el meu cansament de les xarxes socials. Ara que tots tenim a la butxaca un instrument que ens fa sentir fotògrafs "professionals" i opinadors "conscienciats", com que qualsevol pot dir la seua en un instant, tot rebotant fins i tot alguna idea que li faça patxoca, gràcia, quan li arriba..., i la d'idees que corren que, si les pensares el temps necessari de reflexió i madurament, mai no les diries! Vinga a taronjades verdes tretes de la càmera de fred, com si fos açò un Carnestoltes vell...! Tanta llenya seca remou la foguera creixent dels massa interesos com pul·lulen pel món. I en enrocar-nos al voltant de la nostra bandera que pensem compartida, lluminosa, solidària, empàtica i tal, ens oposem a la confrontació d'idees dialogades tot vestint-nos de dogmatisme sec, aforístic, punyent, posturejador encara... I jo el primer.

I tot venia a partir de la picor que em provocà que dos amics estigueren escampant açò:





I no, no és perquè m'hagen tocat les llums de festes, jo que sóc tant i tant llumener, que també... És que ja em mareja eixe ús quasi pervers del llenguatge per somoure l'aire i no fer res més que, això, atiar la foguera... Eixe nosaltres inclusiu tan ben pensat com mentider... Eixa pregunta en negatiu que espera una resposta positiva... Eixe us popular de l'infinitiu que amaga un imperatiu...  Escolta, molt bé, no ho voldràs tu, però no comptes amb mi per escampar una nova..., com va dir la professora de Filosofia? Sí, que feia molts anys que no ho escoltava i em va provocar recança i tot..., una falàcia ad populum com una catedral; palmària; exemplar...

Sí, es referia a eixe tipus de joc argumental lògic que vol sustentar qualsevol argument tot unint-lo justificativament a una opinió general que te'lsustenta i que es suma a l'ús paral·lel d'argumentacions salvífiques que en disimulen la intenció, fent-la "bona" perquè respon a allò més socialment correcte possible. Perquè sempre s'apela al sentit comú, a un fet que puga apujarel benestar col·lectiu, quan en veritat és mentida, és impossible, és completament intencional, un interés socio-ideològic captador que ves a saber quin és en qui l'inica. Qui el transmet, pobret meu, bé que cau en la trampa i ja se sap, l'Infern està tan ple de bones intencions...

I de vegades, i quasi sempre, és tan comú que ens hem benacostumat i ni ens l'olorem, el parany... Des de xicotets com escoltem a les mares dir allò de "Si els teus amics es tiren del pont, tu també ho faràs?". Sí, això és, justament...! Si "nueve de cada diez dentistas" opinen que tal xiclet és el bo, no seràs tu qui dirà que el xiclet massa bo tampoc no és... I amb la tècnica, podem arribar l'exageració... Cinc-cents milions de fumadors no poden estar equivocats, el tabac és bo... Els milions d'alemanys que votaren legalment Hitler, tampoc, no?

I així tot...

- Tot el món ho diu, no és que jo ho diga...

- Això s'ha fet així des de sempre, i a cap lloc es fa igual que ací...

- Tothom pensa com jo...

- Estarà bé, perquè mira la cua que hi ha esperant...

- Com que la marca és líder al món, caldria que comprares tal producte...

- Si tothom creu en un déu o un altre, o en una dotzena, sense que hagen tingut contacte, no pot ser coincidència. Alguna cosa existeix... 

- Com que la majoria pensa això, això és el correcte...

I així ens va...

Si m'assegures que qualsevol ajuntament destina els diners íntegres de la il·luminació nadalenca a la gent que realment ho necessita, que ja em diràs tu com es valora això, tècnics hi haurà supose, m'apunte a retirar els llums... Però la quantitat és minsa, comparant amb les tantes necessitats com té la nostra societat... A quins autònoms dius que caldrà ajudar? A tots? A uns sí i a d'altres no? Als qui en temps de bonança (seguim amb la conya de la falàcia) han contribuït al bé comú social amb diverses activitats civico-solidàries... Vinga va! Què potser no has pensat (ara empraré jo la pregunta negativa que demana un sí...) que igual els llums fan de pol d'atracció comercial, que per això diuen que els solen posar, i això atreurà públic als negocis que dius que cal ajudar? 

Jo, sempre pose quan em referisc a aquesta falàcia el mateix exemple, el d'un Ajuntament d'un poble de la Mariola que es gastà els seus bons diners en fer una campanya perquè la iaia del tercer segona no gastara massa aigua escurant ni regant les plantes, que en tenim poca i se'ns esgota... Sí, clar, tot el què puguem fer individualment pel planeta després es nota i tal... Però muts i callosa, que ve la rabosa, davant la grandíííííssima empresa de tint que esquilmava l'aqüífer i secà totes i cadascuna de les fonts, no siga que... Vaja, la hipocresia de sempre, el postureig, fet ara llums pel Nadal.

Jo, llumener com he dit, i fart com estic ja de tot, com que no puc anar-me'n a la Lluna en el Globus de Milà que faria el Tirisiti, crec que el millor pot ser passar de tot i posar més llums encara, per ma casa. Ja que m'he quedat sense gairebé alé festiu en aquest any de merda, cosa que, seguint la falàcia, demostraria que podem sobreviure sense festes, i que s'ofeguen els qui les treballen amb la caritat, atés que ja no hi ha empatia ni solidaritat social, necessite un poc de llum artificial per sobreposar-me a la foscor que precedeix el Solstici, i la que el seguirà. Més que res perquè les espurnes falses, com les veres, va i em fan pujar la moral.

Per a què les volem si ens tanquen a les 11 de la nit? Perquè a les sis ja és de nit, senyora, i el món és viu i segueix girant, tant que a eixes hores ja poden haver els botellots que s'intenten evitar amb el toc de queda, en lloc d'atrevir-nos a aplicar les lleis contra els botellots... Perquè el que caldria és una línia d'ajuts directes, equitativa i interessant als negocis que ho passen mal..., però també als qui paguen el propi teletreball, no creu? Així que no, jo SÍ vull llums de Nadal, i encara els reclame, i més que no altres anys. Jo, com a col·lectiu de mi mateix necessitat d'això mateix, de simbolisme també, me'ls reclame... 

Perquè si retallem en llums de Nadal per tal d'afavorir algun col·lectiu, el col·lectiu que caldrà afavorir primer és el de les persones que els fabriquen, els guarden, els transporten i els instal·len i mantenen. Ells, heralds de l'alegria festiva que ja no sabem si son enllumenadors o decoradors per raons ja internes del sector, també tindran dret a menjar. No creu?

Contra la falàcia interessada, sempre la ironia...

Cap comentari: