.


.

.

c

c

.

"No hi ha cap port que el mal turment em justifique,/ i anar dansant, amunt i avall, ja em desespera.
El pa que es da, l'aigua i la sal, corporifique/ en plor inten, esgotament, pedra foguera...
Jornaler sóc, marí secà. Dol dulcifique:/ albor rosat, frescor, nuvòlica argentera".

-VI. L'Adern. Sergi Gómez i Soler.

.

.
.
.

.

.

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????

Com pots comprar durant tot novembre a la Fira de Cocentaina????
Llistat d'expositors.

dissabte, 7 de novembre de 2020

El més bonic regal a una deshora pandèmica...




 Biar, a divendres sis de novembre de 2020.

Ai xiquetes, ai xiquets... L'alegria que m'he endut hui... No recordava que, per fi, havia quedat a dinar amb la família de Biar... Eixos dinars que s'allargassen amb bona conversa fins més enllà del berenar i, si t'encantes, et toca l'ave... Com ho enyorava. La punyetera pandèmia ha anat que anàrem ajornant, ajornant... Ens ha deixat sense festes d'ací, sense les festes d'Albaida que també compartim... Però de hui ja no podia passar... Quedar quan el Carnestoltes i realment veures una vegada collides les magranes... Si això no és dissort...

Res, que tenien un regal per a mi...

Reme ha eixit a posta de la cuina per veure'm la cara quan el destapara...

Llavors dos llagrimots m'han eixit dels ulls... Quina emoció en trobar-me aquest regal posthivernenc a les meues mans ara que jo ja pense en el proper betlem... Una nina de drap, molt ben feta, que figura la meua amiga més fidel, la Vella Quaresma...

Una Vella Quaresma tota ella feta per mans ben destres, amb una imatge d'aquelles més tradicionals, ben vestida i simpaticota, que compta amb set peuets allargassats i amb coloraines diverses i que són del tot desmuntables per tal que faça de calendari, com li pertoca, en arribar la quarantena de sucre i canella de les monjàvenes... Dir il·lusió és dir ben poc... Això sí que és firar alegria... Quin any enguany més desigual, que igual remescla engany amb desengany i guany... 

L'he posada al lloc més feliç del meu menjador per remirar-me-la aquests dies... Ja li he trobat el just espai per quan arribe el seu moment, sota les meues trebanelletes de l'entrada... En pocs dies, però, em caldrà retirar-la perquè aquell lloc millor cal que l'ocupe Tirisiti amb el seu globus al Betlem... Però no l'alçaré, ans al contrari. Me la posaré al despatx, per veure-me-la tots els dies i somriure pensant que hi ha estima al món.

Una Vella Quaresma biaruda...!!!! Estic tan agraït... Moltes gràcies..., de bona veritat...

És tan rebonic tornar-se xiquet en instants tan joiosos... Sigues benvinguda a ta casa, vella amiga, nova companya de joc...

Cap comentari: