.


.

.

c

c

.

"Tot «nacionalisme» és això: lamentació i reivindicació".

Joan Fuster i Ortells.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 12 d’octubre de 2020

Un any de refranys...




 La Vall d'Albaida, a dilluns dotze d'octubre de 2020.

Hui fa justament un any, i amb el refrany que encapçala aquest escrit, que vaig iniciar un treball que se m'ha convertit en costum agradós. Des de llavors, amb un disseny variant que inclou una classificació icònica i que estava pensat per després realitzar cartells escolars de bones mesures, i sobretot amb molts colors, cada dia, al blog i al facebook, pots trobar una dita costumarial diferent...

Tot va ser un poc pensat i fet, com tantes de les coses que van bé en no pensar-me-les prèviament. Ja hi havia una col·lecció refranyística variada al meu blog, a més de les frases d'uns i d'altres, sobretot de Joan Fuster i de Ramon Llull, a més de les precioses parèmies arreplegades per l'ontinyentí Lluís Galiana. No m'era prou perquè m'agraden molt aquests jocs de llengua... I ací que em tens encara... Excepte uns pocs dies en què el blog ha estat tancat per causa de força major punyalística i la consegüent recuperació moral, cada dia hi ha la ració de realitat vella per qui vulga aplicar-la en la senda novella... I el què ens queda... 

I entre tanta història de passats remoguts, les facècies que jo mateix he creat i que hi ha qui ha pres com a fruit de l'antigor... I m'encanta...

Au. Brinde per almenys un any més de diversió amb refranys i tal... I tu que pugues i vulgues també seguir la troca...













Aquest darrer refrany va fer-me molta il·lusió afegir-lo... És del dia que van desenterrar Franco...


















































































I sí; home refranyer, bord i malfaener... I per molt de temps que puga seguir sent-ho!

Cap comentari: