.


.

.

c

c

.

"La balladora quan balla
sempre mira al ballador
si li penja, o no li penja
la punta del mocador".

Cobla satírica tradicional.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 31 d’agost de 2020

Sobre l'oració a sant Ramon que he escrit (i que han publicat...)




Ontinyent, a dilluns trenta-u d'agost de 2020. Sant Ramon Nonat.

Fa ben poc temps, vaig mostrar-te una estampeta litúrgica que havia escrit dedicada a la devoció a la santa Rita de Càscia, i vaig contar-te també la història de la seua gènesi. Si vols recordar-ho, només cal que entres ací mateix... També vaig avisar-te que no era l'única estampeta que mossén Ramon m'havia encomanat, no... Hi havia també la del seu sant, patró contra els mals parts... I ja et vaig dir que sí, que val, que és aquest un sant que sempre m'ha sorprés per la cultura d'arrel tradicional i encara bastant popular que es va crear al seu voltant, però que no l'he tingut massa present atés que no conec més que dos Ramons, i els dos rectors per cert... Però no, que hi havia també el meu cosí-germà José Ramón, que en Glòria estiga; i en encomanar-me a la seua memòria, vaig tardar un no res en enllestir el brevíssim text que se'm demanava, que és aquest...


Oració a sant Ramon Nonat

Com sabem que som captius
de tantes mudances vanes
i moralitats insanes
que no ens fan sentir-nos vius,
que tingues mercé et preguem
i ens rescates cap el bo
i millor que té a Déu viure.

Que ens meresca el bell perviure
tot el bé que hem estimat.
Et volem d’espill i guia,

gloriós sant Ramon Nonat.


I res, que l'amic Juanjo Alcaide va fer la seua màgia i en un no res, l'estampeta estava en mans de mossén Ramon i, aquest, l'ha anat repartint a totes les parteres que l'han necessitat, cosa que m'alegra molt perquè continua els fets devocional i tradicional ensems... Jo només en tinc una, d'estampeta... Li'n demanaré alguna més en veure'l... Clar que jo no puc parir, per més que si fos cert això que em diuen cada vegada que vaig a l'hospital per culpa d'una pedra ronyónica, que fa tant de mal com un part, jo, sumant-hi els tants còlics com he tingut aquest agost als ja tradicionals meus, seria pare d'una família interminable de fills cada vegada més lluïts i sanitosos...

Bé, fet l'acudit del succeït, acabe amb un altre...

Quan vaig publicar al blog el text de l'estampeta de santa Rita, un alumne va dir-me que li havia agradat molt, i que també li havia agradat el text que havia escrit sobre sant Ramon... Jo vaig quedar ben sorprés, perquè el de sant Ramon, és ara la primera vegada que el publique...  Resulta que aquell xicot va entendre, perquè hi ha qui llig sense entendre o llig allò que vol, que la dita tradicional que recopilà Vicent Andrés Estellés sobre el sant i els parts al seu "Llibre de meravelles", l'havia tret jo... 
Quines coses! Que sant Ramon ens guarde l'això d'allonses...!

Cap comentari: