.


.

.

c

c

.

"La balladora quan balla
sempre mira al ballador
si li penja, o no li penja
la punta del mocador".

Cobla satírica tradicional.

.

.
.
.

.

.

dimarts, 18 d’agost de 2020

Perquè aquesta foto mereix una explicació...




Ontinyent, a dimarts dihuit d'agost de 2020. Cabanyoles de Març.

Quan alguna de les meues fotos que publique a Instagram resulta "polèmica" per qualsevol cosa, ho note en què puja el nombre de visionats i, sobretot, perquè hi ha qui em demana alguna que altra explicació a través de missatges privats i sempre per altres xarxes, que no ho acabe jo d'entendre massa, però bo... Com que les fotos solen ser innocents, de contingut i de forma, no em costa explicar... I sí, aquesta foto hi ha qui li ha semblat fora de lloc...

No tinc cap problema de publicar fotos meues, i menys encara si hi aparesc disfressat... Aquella vegada que van posar-me les banyes, no va ser divertit ni res veure'm en la capçalera amb el meu vestit de dimoni correfoquístic... I cada dia de Carnestoltes, bé que publique de què em disfresse... I "mera" que se'm criticà quan vaig anar de coronavirus, i al contrari se m'aplaudí quan vaig fer de Ladybug... Els vostres gustos, que no els acabaré d'entendre mai... 

Però en aquesta foto no vaig disfressat... No. M'estan maquillant per tal de treurem de la cara tanta brillantor per la suor intensa que feia en l'estança del Papa Luna aquella vesprada de juliol de 2006... Si ha plogut... Resulta que em cridà una amiga d'una productora, que si volia anar a Peníscola per fer de papa... I jo, sense haver sigut creïlla vaig veure'm entronitzat a, com a mínim, un terç de la càtedra de sant Pere... Era una sèrie historicista-anecdòtica per a Canal 9, on es parlaven de raons curioses que havien passat, o no, feia molt de temps... En aquest cas es contaven dos coses... Com Vicent Ferrer i Miquel van dir que li predigué al Papa Benet XIII que, en els segles, algú acabaria jugant amb el seu crani com si fos una pilota, i després, com algú va intentar matar al pobre home, al sant no que no era..., al papa! Si vam riure durant aquella gravació... I més encara perquè qui intentava matar-me era un bon amic..., per a què et fies!

Vestir-me d'aquesta manera i tindre via lliure per tot el Castell de Peníscola fou una flipada... Sobretot per la quantitat de turistes que volgueren fer-se fotos amb mi mentre aquell historiador o no-sé-que marmolava els productors perquè jo no m'assemblava al prelat... No trec les altres fotos que he retrobat aquests dies perquè això podria ser un catxondeig total. Ja usen prou algunes de les meues fotos alguns alumnes de l'institut per insultar-me a través d'stickers i tal...

A qui sí que m'assemblava com una gota d'aigua a una altra fou a l'Arquebisbe Mayoral, aquell que prohibí el valencià a l'església valenciana... Tant que en una segona tanda gravadora vaig fer d'ell per a la mateixa sèrie. I allí sí que portava bona roba, que el canonge Sancho per a això és molt primfilat... Si veiéreu les meues fotos predicant des de dalt de la trona de la mateixa Catedral de València mentre descobrien els angelots renaixentistes leocadians del sostre... Ai senyor...

Sí, sí que he fet de tot en aquesta vida, que em preguntaven... Potser per això m'avorrisc tant ara malalt i a casa... No he fet molta televisió, però sí que he participat en un grapat de programes televisius i, en la ràdio, era integrant d'una tertúlia nocturna que de tant en tant calia tallar per com pujava de to a Ràdio Nou... Només he tingut molt bona sort... Perquè si he fet coses, ha estat junt a gent que ara em pessigue i no m'ho crec... Cinema? També, rere les càmeres i a les ordres de Pedro Almodóvar... Tinc dues factures de la seua productora guardades com a or, més que res pel què alli posa i que algun dia et contaré...

De teatre n'he fet molt poc, poquiu. Em fa vergonya i potser no t'ho cregues. I m'espanta. Tant que sempre que he pogut ho he evitat... El dia que vaig fer el darrer paper, el de Sòcrates que em valgué un retrat que guarde orgullós a casa, vaig passar-ho realment mal; pitjor que mal... Sí que m'agrada escriure teatre, però... En tinc tres d'obres representades i alguna per ahi amagada que millor serà que no s'hi represente... I en ser que el meu cos i la meua ment es cordien per trobar-se bé i amb ganes, no m'estaré de fer-ne una altra, humorística i en vers en homenatge a qui m'ha volgut xafar i em xafa. Que la ironia em salve de l'estupidesa i la mala voluntat urbanes...

Bé. Si l'he publicada, la fotografia, és perquè durant aquest mes d'inactivitat més moral desanimosa que no voluntària, estic vinga a penjar imatges d'indrets que vaig visitar en el passat recent, assedegat de bellesa com visc, convençut que temps era temps i amb la idea ben present, i potent, que, en poder ser, tornaré a la ventura... Però això s'ha acabat ja. Crec que va sent hora de provar d'eixir de casa i publicar, sí, però fotos de l'ara mateix que em malviu, i que pense véncer en un no res. Només sentir-me amb forces...

Cap comentari: