.


.

.

c

c

.

"La balladora quan balla
sempre mira al ballador
si li penja, o no li penja
la punta del mocador".

Cobla satírica tradicional.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 24 d’agost de 2020

Ni per sant Bertomeu ens plou...







Ontinyent, a dilluns vint-i-quatre d'agost de 2020. Sant Bertomeu.

I és que ací no plou ni equivocant-se el becari d'Aemet, que sembla que és qui està de guàrdia aquests dies... I és que no sé quina obsessió he desenvolupat, quina necessitat real, de vore ploure... Potser perquè s'enduga aquest aiguat horrible de teories covíriques disbaratades i insensateses que van arribant-me per més que jo no pare de posar paraigües... Que com serà la tornada a l'escola? I jo què sé, senyora, si encara no puc cordar-me bé els pensaments per saber que faré la resta del dia... Faça el favor de no importunar-me més amb les seues pors que ja tinc jo les meues. I potser és per això que clame al cel com feia Ramon Llull demanant pluja perquè el mal fuja car pecat puja...

I és que no plou ni havent anunciat que plouria... Sí, uns nuvolots grans com vaixells antics de volums arrodonits que han navegat desdenyosos amb llurs tresors fins a d'altres contrades, si cal que em pose poètic, però res més... Cabanyoles de Setembre que tanquen el cicle... Dona, ahir i hui, octubre i setembre, ben bé podia haver descarregat algun gotim... M'enyore tant aquella olor de terra banyada, el petricor que em diuen... I des que he aprés aquesta paraula, sembla que encara me l'enyore més...

Res, de nou el sol que tot ho agosta... I veurem quan hi ha cap canvi que ens faça passar pàgina d'aquest llibre calitjós que no vull llegir... I repassant, m'he trobat que hi ha refranys que parlen de hui com un dia de pluja...

A veure, del dia de sant Bertomeu, patró del Camp de Mirra i titular de la parròquia d'Agullent, jo només coneixia que dona fi a la predicció casolana i intuïtiva de les Cabanyoles, Caniculars a bona part de la Vall d'Albaida. Si vols estirar, al mateix Camp de Mirra, hi ha la tradició del Conjurador de tronades, que se'n pujava a la torre que hi ha vora l'ermita dels Sants de la Pedra, feta sembla ser a partir d'enderrocs del castell d'Almisrà i on he pogut comprovar que sí, que hi havia una finestra a cada punt cardinal per eixir per ella tot enarborant la relíquia de sant Bertomeu i amb unes oracions litúrgiques i uns quants vade retro Satanàs, partir les tronades per enviar-les cap a qualsevol dels veïns que allí tenen...

Però no coneixia que hui, hi ha llocs indeterminats, per les rimes del nord enllà, on es considera que hui és, justament, el dia en què comença la tardor... Home, sí culturalment... Ha acabat la pausa agostenca amb l'arribada de les ametles i la verema i immediatament s'haurien posat en marxa les festes d'agraïment del rerestiu, tots plens de danses (hui hauria estat el segon dia de danses de sant Agustí a Bocairent) i que tenen el seu punt culminant en el dia 8 de setembre, el naixement de la Mare de Déu i, per tant, el dia de les Marededeus trobades... Però en el climàtic, no tenia idea...

I és que hi ha algunes parèmies que ho asseveren. Heus ací unes quantes:

- La bona tardorada, per Sant Bartomeu la primera remullada.
- L'hivernada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera.
- La santmiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera.
- Pel bon sementer, per Sant Bartomeu l'aigua primer.
- Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu.
- Per Sant Bartomeu, els trons de cap al riu.
- Per Sant Bartomeu, pluja arreu.
- Per Sant Bartomeu, tronades arreu.
- Per Sant Bartomeu, tronar sentireu.
- Sant Bartomeu aboca l'aigua per tot arreu.
- Per Sant Bartomeu, bona aigua al sementer.

Clar, que plou està ja previst amb les Cabanyoles, que ja he apuntat que ahir era Octubre i hui Setembre en aquest sistema, i clar, són mesos, per seguir amb el joc parèmic que més solen endur-se els ponts que no eixugar les fonts.... Però i això de la tardorada, hivernada... M'ho aclareix la santmiquelada... Clar, tornada de les Cabanyoles, hui marca el final de setembre. Veus? Al final no hi ha res de nou sota la capa del cel... No ha plogut, no plourà massa... Deixem ara que els que en saben traguen les conclusions pertinents pel que fa al que queda d'aquest any de nefasteses i el què vindrà pel que fa a l'oratge.

Que sant Bertomeu, i qui siga, ens pille combregats i confessats, al pas que anem...

Cap comentari: