.


.

.

c

c

.

"La balladora quan balla
sempre mira al ballador
si li penja, o no li penja
la punta del mocador".

Cobla satírica tradicional.

.

.
.
.

.

.

dimecres, 19 d’agost de 2020

I les llums de festes...?







Ontinyent, a dimecres dèneu d'agost. Cabanyoles de Febrer.

Aquests dies, per qüestions "laborals", estic llegint molt i molt sobre teoria festiva morocristiana... Hi ha una cosa que tinc molt clara: l'origen festiu és clarament romàntic i lúdic, amb tres components bàsics militar, religiós i d'herències prèvies no precissament lligades als fets anteriors, multiculturals, podríem dir ara... Hi ha algun investigador que, molt encertadament al meu parer, inclou una vessant política, imprescindible per entendre la formació de les comparses primeres i, com no, el naixement de la festa a Ontinyent, com a millor exemple. Jo, encara n'afegiria una altra de motivació, en principi poc important però a mesura que la festa s'assentava com a la principal d'una població, i sobretot a partir del darrer terç del segle XX quan va desenvolupar-se fins a la realitat impressionant actual, que és l'econòmica. Ara mateix, el sector festiu morocristià genera un tot de produccions que el nodreixen, a partir sobretot del binomi festa-espectacle, i que enguany està patint d'allò més amb la suspensió quasiabsoluta de celebracions per la covid... 

Hui, d'entre tots ells (disseny i confecció, cavallistes, carrosses, música, armes i pòlvores, imatge, impressió...), me n'ha vingut una així, de sobte, mentre passejava pels carrers d'un Ontinyent avorridíssim... La vespra del començament de les festes, que demà seria la sempre recomanable Entrada de Bandes i no hi ha ni una mala bandera morocristiana i, si hi ha algun cobertor del Crist és perquè encara hi ha qui el té penjat pel tema de la pandèmia i tal... Tan trist, Ontinyent sense les llums de festes, les tradicionals "llumenetes"...

Què és una festa nostra sense llums al carrer? Hereves de les històriques lluminàries que, sobretot als segles XVIII i XIX s'anunciaven com a conformants principals de qualsevol festa religiosa, cívica i, sobretot, política (tot conformant triada amb el volteig de campanes i el cant del Te Deum), servien en principi per donar llum i, per tant, visibilitat i lluïment, a qualsevol celebració (que les integrà en elements tan propis com els melons i pimentons fets fanals per a les retretes, que també usaven de fanals de paper o tela amb armadura metàl·lica, com ara els de les comparses, i encara vidres acolorits com ara el famós "Auelo", el fanal històric propi de la retreta de la Puríssima). Del foc a l'electricitat, als rastres de bombetes solts o junt a elements vegetals d'enramada i d'ací a crear arcs artístics que han passat a ser clàssics davant l'avenç absolut dels leds, que ens han pervingut arcs decoratius que ja no enllumenen i necessiten a la vora de focus potents que ajuden a destacar els elements nocturns de l'espectacle fester. 

Bé que a mi, aquests leds han deixat d'interessar-me, i més a Ontinyent, on no entenc encara el perquè, la repetició cada any dels mateixos elements decoratius els fa avorrits i gens destacables, davant l'avenç artístic que s'observen en pobles veïns on s'inverteix en aquest tipus de decoració. Siga com vulga, enguany me'ls enyore. I em pregunte de què viuran les diferents empreses creadores i instal·ladores. Si cap poble fa festes, de què viuran les pobres... Caldrà també algun pla de recuperació com s'ha intentat ja amb les pirotècniques i que tants altres sectors festius demanen?

Ves a saber... Només espere que, ens tanquen de nou a casa o no, els qui tan ens estimem aquesta mostra anunciadora i vitalitzant de la festa, puguem rescabalar-nos aquest Nadal... Que tants carrers com puga ser lluisquen alegria... L'excusa suspensòria no hi cabria i, així, potser el sector encara salvaria els mobles...









Cap comentari: