.


.

.

c

c

.

"No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara, m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema".

L'espai de mi. Miquel Martí i Pol.

.

.
.
.

.

.

dijous, 30 de juliol de 2020

Un goig-protesta sobre els pobrets Sants de la Pedra que tenen confosos al Palau de Cocentaina...






Ontinyent, a dijous trenta de juliol de 2020. Els Sants de la Pedra.

Puix senyor, com que és arribat el dia dels Santets de la Pedra, patrons de tants pobles valencians per ser-ho dels nostres camps i collites, i els qui les treballen, i antics patrons del meu, és cosa apropiada que parlem d'ells..., ja que per aquest espai acostumem a parlar de devocions d'aquestes.

Enguany, però, com que estem tots adormits, embovats per la pandèmia d'informacions i desinformacions sobre la pandèmia, he decidit despertar un poc el personal i remoure el corral amb la repetició de la petició que, a uns quants escrits i, sobretot, de manera oral, porte fent a tanta gent que puga atendre el tema cada vegada que m'acoste per la meua estimadíssima Cocentaina. 

Sí, el cas -de nou- de la confusió, a la pinacoteca municipal del Palau, entre els Sants de la Pedra i els Sants Metges.

Així que davant l'aire com corre i el poc cas que fins ara s'ha fet, he decidit treure un poc de l'escàs esperit crític que em queda per reprendre i resseguir aquella tradició valenciana dels goigs satírics, aquells que imiten els religiosos però que es treuen per criticar amb solemnitat cantada algun aspecte social. I de manera espere que simpàtica, sempre amable, amb ànim de divertir mentre dic la meuai sense voler ofendre ningú, res més faltaria, ací vos deixe aquesta mena de gojos que podeu cantar i fer vostres. 

Tot siga que, així, algú se n'adone del cas i pose remei tants i tants anys després del fet.
Pobrets sants de la pedra, retrobeu el nom que us cal!

Cap comentari: