.


.

.

c

c

.

"No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara, m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema".

L'espai de mi. Miquel Martí i Pol.

.

.
.
.

.

.

dissabte, 11 de juliol de 2020

Els de Luar na Lubre, es posen la vieira i segueixen caminant...

Vieiras E Vieiros: Historias De Peregrinos - Edición Firmada ...




Ontinyent, a dissabte onze de juliol de 2020.

Fa no res, mirant-me unes fotos del meu viatge per les terres gallegues, que espere el primer de molts altres, va vindre'm al cap una pensada... L'any proper, confinats o no, és any de Sant Jaume, el Xacobeo de les publicitats... Si fa anys del darrer... Els de Luar na Lubre van posar la música de la campanya turística propagandística, més que no publicitària; una peça de mèrit, "Hai un paraiso" que els va resultar redona en tots els sentits, al meu parer... Faran alguna cosa per l'any que ve? Ja sé que els gallecs estan ara en eleccions, però allí sempre manen els mateixos i potser ja tenen la taula parada; hi caldria, el temps corre i tothom necessita pensar en algun res que siga bo i inspirador per superar aquest any que insistim en tatxar de fatídic, com si el temps tingués culpa de les nostres desgràcies. També seria culpable de les distraccions, i de les boniqueses...

I no sé com, em trobe a les xarxes que Luar na Lubre ha tret nou disc. Què m'ho pense? En un no res m'arriba a casa. Portada curiosa que sembla infantil i no ho serà. Contraportada: ja ho tens ahi, la Xunta ben gran i la vieira estilitzada en cercle agrupador de diversitats del Xacobeo. Xacarrac..., ja se m'han venut al poder... He, he, he... Què hui, per molt tan gran que sigues, que ho són, no pots sobreviure sota la capa del cel sense bon arbre a qui arrimar-te en allò que fa a la butxaca pagadora... Els ho perdonarem, per suposat, si en escoltar de nou ens reverdeix la meravella acostumada. Si sant Bieito Romero, patró de tantes belleses, ha sabut navegar-se i no ens ha perpetrat una obra de circumstàncies; cosa que no casaria en res amb la seua trajectòria de prodigis i sanacions.









I és així que em dispose a escoltar. Però aquesta vegada la perspectiva és una altra... La discografia completa, més tanta lectura i tant d'escoltar contar, van presentar-me una Galícia mirífica. Va ser a partir de la seua música justament que vaig voler descobrir-me en el físic aquella terra que va copsar-me tant l'ànima. Fou tal l'acorament real, que vaig quedar ben fetillat i per sempre... Ara, doncs, m'escoltaré aquesta nova aportació al cançoner general gallec ben trenat i sense asqueig tampoc al seu comerç, des de la coneixença dels topònims que diran, perquè els he camejat, i l'esperit que canten...





Primer el segon cd, que de dos es composa el paquet... L'obres i el disseny infantil s'oblida, diluït en unes precioses imatges basades en peces escultòriques romàniques relacionades amb la música i el pelegrinatge sota uns fons vialàctics que m'encisen. La simbologia al servei de la idea... Quede quiet, però; "recompilatorio". Ja comencem. Amb la meua nova obra li oferisc una visió passejada, senyor pelegrí que comprarà aquestes històries d'altres pelegrins d'antany com a nova novetat tradicional tradicionalitzada a totes les tendes de records... I em ve, puc assegurar-t'ho, una sensació no massa positiva... I em torna el record aquell de fa tantíssims anys quan, al Monestir de Montserrat estant, vaig asquejar-me de trobar-me tantes còpies a la venda de la versió que acabava de publicar la Companyia Elèctrica Dharma del "Llibre Vermell"... La gent compraria per comprar i s'enduria a casa una versió absolutament distorsionada de l'obra medieval. Només em consolà que aquella era una veritable i altíssima obra mestra... Ara, des d'aquell consol, em refaig prompte... No, la tria és bona i si sant Bieito ha volgut fer-la és perquè alguna cosa amagarà i serà, de ben segur, una bona guia espiritual d'iniciació pels qui prompte seran conversos a la fe dels de la llum de la lluna al bosc sagrat i tal... 

La versió de les Cangigues està, el preciós "Camina don sancho" també... Sí, parlen del Camí viari i són camí... El "Romeiro ao lonxe" que em dugué a Santo André de Teixido en versió supervendes i explosiva... L'homenatge lorquià a com plou a Santiago... Sí, tothom l'esperaria... I tanquen amb la versió seua del me-ra-ve-llós "Romance de don Gaiferos" que tant reformaren perquè sonara quadriculat (que el senyor Faustino Santalices que el recuperà els haurà perdonat) i atrapador dels somnis dels oients actuals... I el "Hai un paraiso" que mostra que un servidor no anava massa equivocat amb la cosa de l'aprofitament de les oportunitats. No sé com es dirà "Pardalot que vola, a la cassola" en gallec. Els de Luar na Lubre sí que ho saben...






Doncs bé, respirem fondo i passem a l'obra nova... Observe vint-i-set temes que no em crec... Sí, estructuralment han seguit la via del darrer treball, aquell "Ribeira Sacra" de 2018 que tant va impactar-me... Tindré ara la sort? Un tema i un detall sonor etnogràfic podem dir, que es vol definitori, deixat anar, com per integrar el tema en la terra o la terra al treball... No llig el llistat, m'agafe el cuidat llibret, i vaig deixant-me... He, he, he..., un bon detall que hagen volgut posar les lletres, i amb textos breus introductoris en gallec i anglés, la llengua de la terra i la del tothom que acudeix, rodes per on rodes, a l'Obradoiro... I vinga dibuixos d'obres, potser massa atribuïts a Alfredo Erias... 

El "Benvido" primer és un resum de textos autolloadors de la terra que em resulta banal i poc graciós. I la veu no m'agrada... Bé comencem i més si se suposa que aquesta és candidata a cançoneta atrapa turistes... La seua aposta per fer cantar en gallec "starlets" espànyiques sempre els ha eixit simpàtica (Pedro Guerra, Ismael Serrano...), fenomenal (Diana Navarro, Víctor Manuel...) o gloriosa (Luz Casal, i jugava a casa...), però aquest inici amb Miguel Ríos em deixa carpit del fred. Sort que el fons del plat és el ritme i la melodia habitual. Anem seguint... "O Cebreiro" és el de sempre esperat, una més d'animosa... I arriba la primera de les versions de l'antiguitat cantada pels pelegrins... "O cego andante", una cara més del versionadíssim romanç del "Raptor pordiosero" que vaig conéixer a través de l'"Era meia noite" portugués que brodà Eliseo Parra. Aquest no m'arriba, més que per l'atmosfera marca pròpia de Luar na Lubre que es difumina amb els estels nebulosos que decoren el llibret i que acaben menjant-se el final de la lletra... Si és que hem començat amb mal peu...

El "Camiño dos Celtas" em retorna al camí de manera graciosa, i desseguida puja la força i la nota amb una desbrafada oració medieval. Com de bé han fet en mantenir-hi l'esperit del "Dum pater familias" tot i desempolsant-lo de gravetat. Estic segur que un prec d'aquell temps s'aproparia més a aquesta proposta respectuosa però agradosa també... I seguim amb coses bones després que el batallar de la campana Berenguela em transporte immediatament a moments que no puc oblidar ni contar... Amb la replega de la llegenda de "O peregrino agochado", que no coneixia i que, quan torne, farà que em fixe més en les ombres d'allò que hi ha... 






"Na romeria" gaitosa és goig, i "Dugium" acaba agradant-me sobremanera, la presentisc d'entre les preferides de futur immediat, no sé si perquè l'esperit seu va remetre'm immediatament a les meues aventures just abans d'arribar a un final del món absolutament boirós o què... Però res em predisposa a la història de "Mártiros e o Vákner", un peregrí armeni que s'enfronta a un monstre i que mereixia d'una potència sonora que ací em queda poca, després de tantes lluites d'aquestes com m'ha oferit el meu món immediat morocristià, tralarà... Anem passant... la història dels soldats gallecs a Glenshiel anglés que tampoc no sé què té a veure amb el pelegrinar dels set camins, una més... I sí, altra obra que mereix ser cap d'altar la "Grande Chanson" del XVII francés, ben entonada i dita... I es deixen per cantar el final de la lletra que sí citen, Senyor!

No em feu cas, que tot és treure-li raons al deu que l'obra mereix. Però l'avantmà m'enganya, trobe a faltar la pedra clau que tot ho unisca. Els "vieiros" m'adormen, que no tenen res d'especial com sí ho tenien a "Ribeira Sacra", que queda més alt i molt més en la comparança successòria... Dona, "(Bela) Muxía" té la seua gràcia i cantada en anglés... La tria és bona i el joc proposat dona ànims per seguint descobrint... Una foto bella...; si vaig caminar-hi, xopat, i encara fou poc, vora la mar de la mort...

I tornem al Vákner ditxós amb la música que composaren per a un audiovisual que en parlava, i resulta més engrescador el conjunt que no el tema anterior, me'l millora també... 

I s'acaba ja el disc amb el tall vint-i-set, i encara... Espera...! El "Romance de don Gaiferos de Mormaltán" de nou? 

I ací sí que se'm fa la sang orxata i trobe el perquè vertader, per a mi, d'aquest disc... El romanç del senyor Santalices sencer i com toca i com cal. Veu de dona feliç. Jo exultant. Ara sí que estem tots, ara el cercle complet. Ara torne a estar dins del que fou i el que sent... Les més melodies i jocs concentrats i ben dits i ben dats a la manera que caldria esperar de la grandesa Luarnalubresca... 


He, he..., per això l'han posat al recull del segon disc, per assegurar-ne la comparativa...

Només per aquesta fita ja m'és gran el treball i s'aguanta i sosté com convé a l'ocasió. I jo en quede agraït, satisfet, benpagat, i a l'aguait que, en dos anys, mal per bé i bé per mal, tornaré a bategar a l'espera d'un més descobrir, per tornar... Aquest disc anirà satisfent el temps que faltarà... 





Nota: En el transcurs de l'escriptura d'aquest text, he patit huit microtalls de llum que pots imaginar com m'han dificultat el discurs. Perdona'm els destrellats... Jo, quede a l'espera també de saber quina serà la banda sonora comercial del proper Xacobeo. Si no ens tanquen al corral, igual m'aprope en hivern i entre setmana... No em complauen ni els turistes ni els seus hàbitats... Això sí, sempre amb músiques Luarnalúbriques...

Cap comentari: