.


.

.

c

c

.

"No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara, m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema".

L'espai de mi. Miquel Martí i Pol.

.

.
.
.

.

.

dilluns, 27 de juliol de 2020

Al recent concert d'Ina Martí...


Ontinyent, a dilluns vint-i-set de juliol de 2020.


La veu d'Ina Martí, arran de terra i de tan prop, s'adiu a la foscor amable. I el joc que estableix amb els gestos li plau ben segur a la nit. A cada cant més versos novells que t'arriben, que els entens, i per això mateix t'acoren; dirs ja sabuts o no encara, esperats per apresos i sorprenents per novells, ben retriats, galants davant la frescor musical que no cessa i es dona en doll d'abundància. L'art immens interpretatiu de César i Enric Murillo es fa palés a cada cantó de cançó, a cada estrofa feliç...

Jo els aplaudisc, per entercs, per sincers, cristal·lins, en un temps de maror i naufragi. I em veig encara aplaudint-los per la bellesa certa que m'aporten, per eixe calor inaudit que regala el seu fer, l'estima que posen en cada causa, en tot moment, i en mi mateix. Ben agraït els estic per la seua continuada deferència. Moltes nits que puga embadalir-me amb eixa joia enjogassada que transmeten i moltes les que, calmadament, sense pressa, vulguen trillar amb gran profit per al tothom que els vulga oir tanta bona garba ara escampada; tot gra aventat que espera ser la farina i el pa de bon rent que bé mereixen. Tocant batecs, cantant la vida...




Cap comentari: