.


.

.

c

c

.

"Aquells béns que hages donat, seran els únics que sempre tindràs".

Epigrames. Marcial.

.

.
.
.

.

.

dijous, 4 de juny de 2020

El dia de la Sogra...




Santa Noemí y Santa Ruth | Diócesis de Córdoba


Ontinyent, a dijous quatre de juny de 2020. Santes Rut i Noemí.

Potser t'ho agafes a riure, però acabarem celebrant, i començarà amb riures, el dia de la Sogra i el de la Nora; la relació més impossible que la nostra cultura popular familiar coneix...

I potser siga hui el dia triat... Per simple regla de tres religiosa. Hui s'hi celebra l'onomàstica dels dos personatges sogranorístics més importants de l'Antic Testament, la curiosíssima història de Noemí, sogra, i Rut, nora. I com que cap ortodòxia pensa reconéixer aquella creença popular que enllaçaria Maria de Natzaret amb Maria Magdalena, potser s'agafaria el dia de Rut i Noemí per a la commemoració... 

I ara podràs dir-me: Sergi, com te'n passes. La nostra societat ha evolucionat molt i quan es convoca algun dia commemoratiu ja no es pensa en cap tradició religiosa, això ho hem arraconat... I jo em somriuria, sorneguer i et respondria que sí, que per a qualsevol fricada a celebrar agafem aniversaris (el dia de l'orgull friqui correspon a l'estrena de la primera pel·lícula d'Star Wars, el dia 25 de maig de 1977). També ho solem fer per a dies ja més seriosos, i prenem algun aniversari relacional... Però quan la cosa ha de veure amb la vessant més immediata i bàsica de la societat, seguim buscant la religió dominant a casa nostra... Val per al dia del Pare, sant Josep, i de la Mare, el primer diumenge de Maig i festa mariana del Roser... però vols dir, Sergi, que pel recent dia dels avis, que s'hi celebra fa ben poc, també hem buscat una data religiosa? Què té a veure el 26 de juliol amb l'església? Doncs "mera", és el dia de sant Joaquim i santa Anna, els pares de Maria de Natzaret i avis de Jesucrist...

Altra cosa és que busquem dates aleatòries, com la que fa no res, dos anyets, nasqué a l'Argentina. Des de les xarxes aparegué de sobte una data, el 26 d'octubre que estava buit de celebrances (amb l'excepció de la que celebra la comunitat intersexual, que no em preguntes que és perquè no ho sé, per commemorar el dia de la Sogra i la Nora, justament...
M'encanta com ho expliquen. No et perdes aquest enllaç que ací et pose que fins i tot recull una tipologia encantadora de sogres... "El origen de este día se encuentra en conmemorar a las suegras todo el esfuero que hacen dentro de la unidad familiar y el papel importante que tienen al tener un doble papel de madre y suegra. En muchos casos, cuando el hijo de una mujer decide emprender su vida, casarte o tener hijos... la madre de este sigue queriendo participar y opinar en la vida de su hijo como lo venía haciendo a lo largo de los años. Sin embargo, esta intromisión..." Deliciós, de veritat...

Bo, per si tingueres pressa i no pugueres entretindre't, ací et passe la curiosíssima tipologia...

"Atendiendo al tipo y grado de manipulación que tienen algunas suegras sobre los hijos o nueras, se puede establecer la siguiente clasificación:
• Suegra Madura: aquella que comparte con la pareja su vida pero sabiendo donde llegan sus límites.
• Suegra Adulta: dícese de la suegra que no se entromete en la pareja ni para bien ni para mal.
 Suegra detective: aquella que tiene que enterarse de todo lo acaecido en el matrimonio.
• Suegra sin rival: se dice de aquella que se cree número uno en todo lo que hace.
• Suegra Chef: suegra que pretende enseñarnos a cocinar en nuestra cocina.
• Suegra absorbente o madre pulpo: aquella que acaba ahogándote y en muchas ocasiones llegando a generar problemas matrimoniales."

Ja et dic, impagable...
Conten que aquesta tradició del con sud, té un origen ianqui, ves per on... Texana per a ser més concrets. El 1935, Eugene "Gene" Howe, periodista al poble d'Amarillo, va proposar un "Dia de la Sogra" a imitació del que ja s'hi celebrava de la Mare des de 1908. I res, que com que aquestes coses són abellidores, ja tens muntat el "Mother in Law Day". Però perquè siguen ja importants, algú n'ha de fer negoci... I en els anys 70 la idea fou represa per la societat de floristes nord-americana, que establí com a data per aquesta festa el darrer diumenge d'octuuuubre, rang, rang... que el camí ja és ben sabut... Eixiu a la carretera... que cal regalar un ram de flors a la mare política... I com és que ací no ens ha arribat tal festa si mamem de la mamella cultural ianqui i copiem i apeguem tot el que d'allí ens arriba? Potser perquè allí mateix no s'hi celebra massa... Potser cau sempre, sempre, massa prop del sagrat Halloween... Tampoc no passa res... Quants valencians de fora l'Horta Nord recordem allò del Puig? Si no fos per la lletra d'Al Tall sobre l'U de la Font de la Figuera...



Hui, quatre de juny, seria una bona data per tal de superar aquelles aspreses, com feren les dues santetes, preclares prefiguracions marianes i tal... Jo mateix, sempre he al·lucinat amb aquestes històries de les sogres, i n'he vist de grosses, de molt grosses, d'extraordinàriament mòrbides, i en segueisc veient. En algun cas dels que conec, han arribat a suposar la destrucció mateixa d'una famíla (de vegades dubte si era més per la seua vertadera potència maligna o pel messellisme cabronistic o interessat del gendre o de la nora..). A un servidor, ves per on, la vida li atorgà una sogra per una bona temporada i res puc dir de dolent d'ella (ni del sogre...); ans al contrari, que en guarde un molt bon record, i agraït... 

Això sí... la nostra literatura popular immediata en va plena de retrets, quan no la nostra vida directa (mai vos heu colpejat amb algun cantó en el dolorós os de la sogra?...). Acabe amb uns quants d'ells, més que res per remoure el tema i que et rigues en llegir, sense acritud...

- Feren una sogra de sucre, i amargava...
- Caseu-la i poseu-la amb sogra, i sabrà el que és bo!
- El dimoni que no té sogra, sempre en troba!
- A tu t'ho dic, sogra; enten-ho, nora!
- De la sogra i el doctor, quan més lluny estigues, millor!
- Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada.
- Bona és la sogra si no mou guerra, però millor si la cobreix la terra...
- Bona sogra o mala sogra, venturós qui no en troba.
- Amor de sogra, afalacs de gata.
- Baralles entre sogra i nora, porten l'infern abans d'hora.
- Entre sogra i nora, ni el dimoni es posa...
- La dona que és ben casada, no té ni sogra ni té cunyada.
- La sogra no se'n recorda de quan era nora...
- La sogra, mal foc la coga...
- No m'agrada res del que veig. I mirava la sogra...!

També hi ha repàs pels gendres i nores, a veure si només anaven a rebre els pares, quan els fills...

- Gendre i sogra? Gat i gos.
- A la filla, pa i cadira. A la nora, un tros de pa i a fora!
- Amistat de gendre, sol d'hivern.
- En morir el fill, la nora fora!
- Amor de gendre, ruscada sense cendra.
- Gendres i abrils, pocs n'hi ha de fins.
- Fills com tens, nora tindràs, i quan tu t'encantes al carrer que vas!
- Un bon gendre, un fill més. Un mal gendre, una filla menys.
- Una volta ma filla morta, què fa mon gendre a la porta?


Bo, seria un dia de vore. No crec que m'agradara tampoc, dic el vore-ho. No m'estime gens la hipocresia, i en seria el dia...

:::::::::

I no diré aquell del que no ho prova no es gita amb la sogra perquè a algun amic meu li agafaria un cobriment de cor, de tant riure... 



Cap comentari: